El govern dels bancs i les armes

Espanya ja té nou govern. El seu president, Mariano Rajoy, va donar a conèixer aquest dimecres en una breu exposició els ministres i les seves carteres. Hi haurà un total de 13 ministeris i una única vicepresidència. És per a Soraya Sáenz de Santamaría, que farà les tasques de portaveu i ministra de Presidència.

Els ministres són Luis de Guindos, que assumeix Economia, Cristóbal Montoro Hisenda, Ana Pastor Foment, Jorge Fernández Díaz Interior, Alberto Ruiz Gallardón Justícia, Fátima Báñez Ocupació, José Manuel Soria Indústria, Miguel Árias Cañete Agricultura, Ana Mato Igualtat i Assumptes Socials, José Manuel Garcia Margallo Exteriors i José Ignacio Wert Cultura. Tot i que molts d'ells han tenen càrrecs importants al PP, d'altres han desenvolupat activitats en empreses privades. Repassem els casos més polèmics:

- Economia: Lehman Brothers. El que comandarà l'economia espanyola és el que va ser president executiu per a Espanya i Portugal de la companyia de serveis financers que va originar la crisi financera, Lehman Brothers, i ho va ser entre 2006 i 2008, justament quan va haver de deixar el càrrec per la fallida de la companyia. Aquest a estat el ministre més comentat i fins i tot se n'ha fet ressò la premsa internacional, com la BBC, que titula "Espanya nomena un executiu exLehman com a ministre d'economia", el Financial Times o Le Monde, que diu "Un ex de Lehman Brothers, al timó de l'economia espanyola". De Guindos ja va ser secretari d'Economia de Rodrigo Rato i fins ara era director del Centre del Sector Financer de PwC a IE Business School. També era soci responsable de serveis financers a PriceswaterhousCoopers i des del 2010 és director de l'Institut d'Empresa. A més, des del 2009 és membre del Consell d'Administració d'Endesa. 

- Educació: BBVA. El govern de Rajoy ha decidit eliminar el ministeri de Cultura per integrar-lo en el d'Educació. El nou ministre d'Educació, Cultura i Esports, José Ignacio Wert, és des del 2005 president de Inspire Consultors després d'haver estat adjunt del president i director de Relacions Institucionals del BBVA. Va entrar a la política de la mà de Partit Demòcrata Popular (PDP), Alianza Popular i Unidad Leonesista. Des del 1987 fins al 2003 ha estat president de Demoscopia, ha presidit Sofres AM, ha estat conseller delegat de la companyia d'enquestes Sofemasa, propietat del Grup Sofres, president d'ESOMAR, l'Associació Global d'Investigadors d'Opinió i Mercat, així com de l'EFQM (European Foundation for Quality Management), que ha presidit entre 2003 i 2009 en representació de la BBVA.

- Defensa: indústria de guerra. En el moment de ser nomenat, Pedro Morenés encara estava treballant a l'empresa de fabriació de míssils MBDA com a director general a Espanya. A més, ja havia estat secretari d'estat de Defensa al governs de la Guerra de l'Iraq. Tot i que a MBDA hi va entrar al 2010, abans, el 2005, va ser nomenat conseller i alt representant d'Instalaza, una empresa especialitzada en la fabricació de bombes de fragmentació. I segons consta en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), tot just aquest mes ha deixat la seva tasca a l'empresa. 

- Agricultura: Transvasament de l'Ebre. A Agricultura hi torna un vell conegut en matèria ambiental. El que va pilotar el ministeri durant la legislatura 2000-2004 amb el govern d'Aznar. Miguel Arias Cañete acumula casos tan traumàtics com el de les vaques boges, l'oli d'oliva amb substàncies cancerígenes, la pesta porcina, la catàstrofe del Prestige i el Pla Hidrològic Nacional, amb la defensa aferrissada del transvasament de l'Ebre. De fet el president del PP de Múria ja ha aventurat els pitjors auguris, ja que ha assegurat que amb aquest ministre "podem comptar amb un aliat pels interessos de la comunitat". Tal com s'han encarregat de recordar des de la regió, el gener del 2004 Cañete, juntament amb l'expresident valencià Francisco Camps, va fer una defensa pública de la necessitat del PHN i el transvasament de l'Ebre.

- Hisenda: Escàndol Gestartera. El ministre d'Hisenda també és un veterà. Amb Rodrigo Rato com a ministre d'Economia i Hisenda, Montoro va ocupar la Secretaria d'Estat d'Economia del 1996 la 2000, període en què es va impulsar l'entrada d'Espanya a l'euro. Rato i Montoro van executar reformes econòmiques i la privatització d'empreses fins llavors públiques de serveis bàsics: Telefónica i Endesa, entre altres. Montoro a més va impulsar la lliure competència entre sectors. A la segona victòria d'Aznar, Montoro va ser ministre d'Hisenda. Durant aquesta època va desenvolupar la reforma de l'IRPF o la Llei d'Hisendes Locals i es va veure immers en l'escàndol que més va sacsejar la seva carrera. El cas Gescartera, que va acabar amb la dimissió del seu secretari d'Hisenda i la presidenta de la Comissió Nacional de Mercat de Valors (CNMV). L'escàndol financer es va destapar el 2001 i va sacsejar tot l'Estat, ja que s'hi va veure involucrada l'Església, l'Exèrcit i fins i tot l'ONCE.

- Interior: Repressió contra l'independentisme. El nou Ministre de l’Interior espanyol, botxí de catalans