Tot just avui es compleixen dos anys que el Ministerio de Industria va iniciar el procés per decidir la ubicació del cementiri nuclear en algun municipi de l’Estat espanyol. Un procés que només deixava un mes de termini per als municipis que es volguessin presentar com a candidats. Al seu dia la CANC i Veïns d’Ascó ja va denunciar que per decidir sobre una instal·lació amb un risc i una permanència tan elevada en el territori, no n’hi havia prou amb un mes de termini ni amb el fet que el procés deixés en mans d’un sol municipi la capacitat d’hipotecar el conjunt del territori. La resposta del Ministerio de Indústria va ser que, en tractar-se d’un tema tan urgent, el procediment s’havia de fer d’aquella manera. "Ja es veu la urgència que hi havia" remarca el CANC en un comunicat que fet públic.
Per la seva banda, la Plataforma Ciutadana contra la instal·lació del magatzem Temporal Centralitzat (MTC) a Zarra també ha manifestat , en una nota de premsa que "que no està disposada a acceptar una resolució arbitrària i confia que la raó i el rigor s'imposin d'una vegada; de no ser així, es continuarà amb les mobilitzacions, perquè els fills d'aquesta terra no van a tolerar aquest atropellament".
La CANC recorda que durant tot aquest temps el territori s’ha anat posicionant clarament en contra d’aquesta instal·lació al municipi d’Ascó. A dia d’avui, a Catalunya han aprovat mocions i resolucions en contra del cementiri un total de 152 ajuntaments, 12 consells comarcals, les Diputacions de Tarragona i Lleida, i el Parlament de Catalunya (fins a tres vegades, 2008, 2010, i 2011).
La plataforma també assenyala que les Corts Valencianes ja va reconèixer que els terrenys de Zarra no són adequats per a aquesta instal·lació, així com que comprometria la seguretat dels valencians, "motius, entre uns altres, pels quals li va resultar impossible prendre la decisió a l'exministre Miguel Sebastián en els últims dos anys".
La CANC i Veïns d’Ascó insten al Govern de l’Estat espanyol a desestimar definitivament la candidatura d’Ascó a acollir el cementiri nuclear, donant compliment al que han aprovat el Congrés dels Diputats i el Senat en el sentit que cal respectar el posicionament de les comunitats autònomes i els territoris afectats.
També insten al Govern de la Generalitat, que té sobre la taula els arguments i instruments necessaris per fer-ho, a exigir al Govern de l’Estat que desestimi definitivament la candidatura d’Ascó. La societat catalana espera del seu Govern la defensa d’allò que la majoria de catalanes i catalans han decidit.
La Plataforma Ciutadana
La Plataforma assegura que, "a dia d'avui, confia plenament en la paraula donada pel president de la Generalitat, Alberto Fabra, que el passat 11 de novembre, en la seva visita a la localitat d'Aiora va expressar personalment als membres del col·lectiu el seu rotund rebuig a la instal·lació, que ja va mostrar amb anterioritat pel seu predecessor en el càrrec i per tots els grups de les Corts".
"Això sense oblidar, afegeixen, que el procediment requereix un consens institucional que mai ha existit". Aquesta instal·lació ha estat rebutjada per la Federació de Municipis i Províncies Valencianes, per la Diputació de València i per la pròpia Generalitat, com han fet les comunitats autònomes afectades per aquest procés.
Des de la Plataforma es considera "convenient i necessari que l'actual ministre d'Indústria, José Manuel Soria, es plantegi quins han estat els motius que li han impedit a Sebastián prendre la decisió en els gairebé dos anys que han transcorregut des que es fes pública la candidatura de Zarra".
"Tal vegada aquesta falta de decisió hagi pogut tenir a veure amb que, segons mandat de les Corts Generals, el procés d'ubicació del Cementiri Nuclear havia de dur-se a terme amb un consens institucional, que mai ha no ha existit al País Valencià. Tal vegada amb que, des de la Plataforma es va qüestionar si a Sebastián li valia com a interlocutor l'alcalde de Zarra, qu, en el seu moment, va ser posat a la disposició de la justícia per presumptes prevaricació i estafa d'especial gravetat".
"O potser, prossegueixen, perquè ningú va voler veure's esquitxat per un possible escàndol, perquè els terrenys on pretén instal·lar-se l'escombriaire nuclear, en el seu moment, van ser comprats per un entramat d'empreses copropietat d'un alt càrrec polític valencià, i que malgrat oportuns canvis de titularitat, és possible que, aquest o el seu entorn familiar, segueixin estant relacionats amb els enormes beneficis que podria generar aquest *pelotazo urbanístic".
Tot això sense oblidar, precisen, que, "tal com es va demostrar amb el *contrainforme elaborat per la Plataforma i remès a tots i cadascun dels membres del govern de Zapatero, inclòs el propi President, l'informe en el qual Sebastián pretenia fonamentar la seva decisió estava plagat d'errors i valoracions subjectives que poc tenen a veure amb el rigor tècnic mínim, que requereixen aquest tipus de decisions".
La CANC
La CANC destaca que dels 13 municipis que formen part de l’àrea nuclear d’Ascó, i que són socis de l’AMAC, 8 (Flix, Móra d’Ebre, La Torre de l’Espanyol, La Palma d’Ebre, La Fatarella, Corbera d’Ebre, La Figuera, i El Molar) han aprovat mocions en contra del cementiri nuclear, i Vinebre, el municipi més proper a Ascó i únic que ha realitzat una consulta popular, ha dit no al cementiri nuclear amb un 90% dels vots. Cap altre municipi, excepte Ascó, s’hi ha posicionat a favor.
- 10 dels 14 ajuntaments de la comarca de la Ribera d’Ebre (71% dels ajuntaments i més del 80% de la població comarcal), s’han posicionat en contra del cementiri, via mocions, la majoria, o via consulta popular, en el cas de Vinebre.
- El 80% dels municipis de les Terres de l’Ebre i el Priorat han aprovat mocions en contra del cementiri.
- Els quatre consells comarcals de les Terres de l’Ebre (Ribera d’Ebre, Terra Alta, Baix Ebre i Montsià) i els quatre veïns (Segrià, Garrigues, Priorat i Baix Camp), també han aprovat mocions contraries al cementiri.
I no solament les institucions polítiques han expressat la seua opinió contrària al cementiri, sinó que també les econòmiques, socials i educatives. En aquest sentit han questionat la idoneïtat del cementiri nuclear les Cambres de Comerç de Tortosa, Tarragona i Valls, i s’hi han posicionat en contra més de 500 membres de la comunitat universitària de la Universitat Rovira i Virgili, més de 200 entitats i associacions socials, polítiques i econòmiques, entre les que hi ha tots els directors dels CEIPs de la totalitat de pobles de la Terra Alta, i més de 30 portals de les xarxes socials que s’acosten als 100.000 seguidors. També cal recordar que es van presentar més de 7000 al·legacions ciutadanes en contra del cementiri i es van lliurar al Ministerio de Industria més de 10.000 signatures.
Tots aquests posicionaments contraris demostren l’ampli rebuig territorial, social, polític, econòmic i institucional del cementiri nuclear, així com l’aïllament de la candidatura d’Ascó, ja que cap ajuntament, ni consell comarcal, ni cap entitat social o econòmica li dona suport.
Per la seva banda, la Plataforma Ciutadana contra la instal·lació del magatzem Temporal Centralitzat (MTC) a Zarra també ha manifestat , en una nota de premsa que "que no està disposada a acceptar una resolució arbitrària i confia que la raó i el rigor s'imposin d'una vegada; de no ser així, es continuarà amb les mobilitzacions, perquè els fills d'aquesta terra no van a tolerar aquest atropellament".
La CANC recorda que durant tot aquest temps el territori s’ha anat posicionant clarament en contra d’aquesta instal·lació al municipi d’Ascó. A dia d’avui, a Catalunya han aprovat mocions i resolucions en contra del cementiri un total de 152 ajuntaments, 12 consells comarcals, les Diputacions de Tarragona i Lleida, i el Parlament de Catalunya (fins a tres vegades, 2008, 2010, i 2011).
La plataforma també assenyala que les Corts Valencianes ja va reconèixer que els terrenys de Zarra no són adequats per a aquesta instal·lació, així com que comprometria la seguretat dels valencians, "motius, entre uns altres, pels quals li va resultar impossible prendre la decisió a l'exministre Miguel Sebastián en els últims dos anys".
La CANC i Veïns d’Ascó insten al Govern de l’Estat espanyol a desestimar definitivament la candidatura d’Ascó a acollir el cementiri nuclear, donant compliment al que han aprovat el Congrés dels Diputats i el Senat en el sentit que cal respectar el posicionament de les comunitats autònomes i els territoris afectats.
També insten al Govern de la Generalitat, que té sobre la taula els arguments i instruments necessaris per fer-ho, a exigir al Govern de l’Estat que desestimi definitivament la candidatura d’Ascó. La societat catalana espera del seu Govern la defensa d’allò que la majoria de catalanes i catalans han decidit.
La Plataforma Ciutadana
La Plataforma assegura que, "a dia d'avui, confia plenament en la paraula donada pel president de la Generalitat, Alberto Fabra, que el passat 11 de novembre, en la seva visita a la localitat d'Aiora va expressar personalment als membres del col·lectiu el seu rotund rebuig a la instal·lació, que ja va mostrar amb anterioritat pel seu predecessor en el càrrec i per tots els grups de les Corts".
"Això sense oblidar, afegeixen, que el procediment requereix un consens institucional que mai ha existit". Aquesta instal·lació ha estat rebutjada per la Federació de Municipis i Províncies Valencianes, per la Diputació de València i per la pròpia Generalitat, com han fet les comunitats autònomes afectades per aquest procés.
Des de la Plataforma es considera "convenient i necessari que l'actual ministre d'Indústria, José Manuel Soria, es plantegi quins han estat els motius que li han impedit a Sebastián prendre la decisió en els gairebé dos anys que han transcorregut des que es fes pública la candidatura de Zarra".
"Tal vegada aquesta falta de decisió hagi pogut tenir a veure amb que, segons mandat de les Corts Generals, el procés d'ubicació del Cementiri Nuclear havia de dur-se a terme amb un consens institucional, que mai ha no ha existit al País Valencià. Tal vegada amb que, des de la Plataforma es va qüestionar si a Sebastián li valia com a interlocutor l'alcalde de Zarra, qu, en el seu moment, va ser posat a la disposició de la justícia per presumptes prevaricació i estafa d'especial gravetat".
"O potser, prossegueixen, perquè ningú va voler veure's esquitxat per un possible escàndol, perquè els terrenys on pretén instal·lar-se l'escombriaire nuclear, en el seu moment, van ser comprats per un entramat d'empreses copropietat d'un alt càrrec polític valencià, i que malgrat oportuns canvis de titularitat, és possible que, aquest o el seu entorn familiar, segueixin estant relacionats amb els enormes beneficis que podria generar aquest *pelotazo urbanístic".
Tot això sense oblidar, precisen, que, "tal com es va demostrar amb el *contrainforme elaborat per la Plataforma i remès a tots i cadascun dels membres del govern de Zapatero, inclòs el propi President, l'informe en el qual Sebastián pretenia fonamentar la seva decisió estava plagat d'errors i valoracions subjectives que poc tenen a veure amb el rigor tècnic mínim, que requereixen aquest tipus de decisions".
La CANC
La CANC destaca que dels 13 municipis que formen part de l’àrea nuclear d’Ascó, i que són socis de l’AMAC, 8 (Flix, Móra d’Ebre, La Torre de l’Espanyol, La Palma d’Ebre, La Fatarella, Corbera d’Ebre, La Figuera, i El Molar) han aprovat mocions en contra del cementiri nuclear, i Vinebre, el municipi més proper a Ascó i únic que ha realitzat una consulta popular, ha dit no al cementiri nuclear amb un 90% dels vots. Cap altre municipi, excepte Ascó, s’hi ha posicionat a favor.
- 10 dels 14 ajuntaments de la comarca de la Ribera d’Ebre (71% dels ajuntaments i més del 80% de la població comarcal), s’han posicionat en contra del cementiri, via mocions, la majoria, o via consulta popular, en el cas de Vinebre.
- El 80% dels municipis de les Terres de l’Ebre i el Priorat han aprovat mocions en contra del cementiri.
- Els quatre consells comarcals de les Terres de l’Ebre (Ribera d’Ebre, Terra Alta, Baix Ebre i Montsià) i els quatre veïns (Segrià, Garrigues, Priorat i Baix Camp), també han aprovat mocions contraries al cementiri.
I no solament les institucions polítiques han expressat la seua opinió contrària al cementiri, sinó que també les econòmiques, socials i educatives. En aquest sentit han questionat la idoneïtat del cementiri nuclear les Cambres de Comerç de Tortosa, Tarragona i Valls, i s’hi han posicionat en contra més de 500 membres de la comunitat universitària de la Universitat Rovira i Virgili, més de 200 entitats i associacions socials, polítiques i econòmiques, entre les que hi ha tots els directors dels CEIPs de la totalitat de pobles de la Terra Alta, i més de 30 portals de les xarxes socials que s’acosten als 100.000 seguidors. També cal recordar que es van presentar més de 7000 al·legacions ciutadanes en contra del cementiri i es van lliurar al Ministerio de Industria més de 10.000 signatures.
Tots aquests posicionaments contraris demostren l’ampli rebuig territorial, social, polític, econòmic i institucional del cementiri nuclear, així com l’aïllament de la candidatura d’Ascó, ja que cap ajuntament, ni consell comarcal, ni cap entitat social o econòmica li dona suport.
