Jaume Compte i Canelles (1897-1934)

El 30 de maig de 1925, l’escamot Roell, de Bandera Negra, planejà un atemptat contra el rei Alfonso XIII i posà una bomba de 43 Kg a la via del tren del túnel del Garraf, per la qual havia de passar el tren que portava el rei de tornada cap a Madrid. Una delació féu fracassar l’intent, ell i deu dels seus companys foren detinguts, torturats i jutjats. J. Compte fou condemnat a morir al garrot vil, junt amb Marcel•lí Perelló i Julià Garriga. La sentència els fou commutada per la de cadena perpètua.

Amb l’arribada de la República el 1931, els set membres de l’escamot que encara restaven empresonats són amnistiats, entre ells Miquel Badia. Del 14 al 17 d’abril, J. Compte és un dels impulsors de la Guàrdia Cívica Republicana, que ha de defensar la República Catalana proclamada per F. Macià.

Decebut per la claudicació de F. Macià i el seu entorn polític, no acceptà la Conselleria de Treball que li oferia el nou Govern de la Generalitat.

No accepta la integració d’EC, dins del bloc format per ERC, de la qual en critica els posicionaments possibilistes i reformistes. Entre el 3 i el 10 de gener de 1932, Jaume Compte convocà una assemblea per tal de fixar les bases d’un partit nacionalista revolucionari, s’escindí d’ERC, impulsà la formació d’Estat Català Força Separatista d’Extrema Esquerra (ECFSEE), organització que incorporà al seu ideari independentista, un contingut social de defensa dels interessos de la classe treballadora. L’abril del 1933 al portaveu de l’organització l’Insurgent número 3, (22/04/1932), en l’article: Conferència Nacional Obrera. Tesi sobre la qüestió internacional s’hi feren unes consideracions sobre la crisi econòmica internacional, l’atur i l’internacionalisme obrer.

Uns mesos més tard l’ECFSEE passà a anomenar-se Estat Català Partit Proletari (ECPP), en el seu Projecte de Programa de l’octubre del 1932, en l’apartat: Projecte de Programa de Tesi Sindical, proposaven: Jornada de 7 hores sense disminució de salaris. Control obrer de la producció per mitjà dels Comitès de Fàbrica. Per la independència de Catalunya, l’establiment d’un règim socialista mitjançant un govern obrer i pagès, i la unió amb les Repúbliques Socialistes existents.

A partir del 1934, l’ECPP passà a dir-se Partit Català Proletari (PCP), tindrà uns 500 militants, gairebé tots a Barcelona i bona part al CADCI, del qual controlaran la direcció, junt amb els afiliats, militants del Partit Comunista Català (PCC), desplaçarant a ERC, que fins aleshores era hegemònica dins el CADCI.

La tarda del Sis d’Octubre del 1934, uns 30 afiliats del CADCI que disposaven de 17 armes llargues, s’atrinxeraren dins del local disposats a defensar l’Estat Català de la República federal espanyola que havia proclamat el president Ll. Companys a les 20.10h des del Palau de la Generalitat.

Poc després de la proclama del president Ll. Companys, el govern espanyol declarà l’estat de guerra. A les 22,40h una Companyia del 34 Regiment d’Infanteria situada davant del CADCI llegí el Ban de guerra, una descàrrega provinent del CADCI, matà un sergent, ferí un oficial, cinc soldats i un músic. La tropa emplaçà canons davant de l’edifici i començà el canoneig, com a resultat de les granades disparades, els militants del PCP, Jaume Compte, Manuel Gonzàlez Alba i Amadeu Bardina del PCC, moriren la matinada del 7 d’octubre. La resta de militants fugiren pels terrats per evitar ésser detinguts.

Jaume Compte i els seus dos amics són un referent emblemàtic d’aquells militants obrers que, des de posicions d’un marxisme nacional, foren coherents amb la seva Pàtria i la seva classe.

Part de la informació emprada en la redacció de la biografia és extreta de l’article: "Jaume Compte: d’Estat al Partit Català Proletari", que es troba a la web: www.racocatala.cat/eltalp

Per saber-ne més: