En aquest sentit, la claredat en el full de ruta que es pretén avui a Donostia és essencial per no distreure's de la tasca d'aconseguir un futur lliure i independent per a Euskal Herria, que no pot deixar passar l'oportunitat històrica de veure com els mitjans de tot el món, tret de la caverna mediàtica que es dedicarà a seguir criminalitzant per justificar la seva existència, situen en la seva agenda política internacional els problemes que afecten el país. Hi ha més de 200 periodistes acreditats.
Líders internacionals
La Conferència d'avui és fruit de la feina que porten temps encapçalant els líders internacionals per la pau, amb l'impuls del Grup Internacional de Contacte, de manera que avui prendrà cos am una declaració pública que es llegirà a les cinc de la tarda als jardins del Palau de Aiete. Abans, durant tres hores, Kofi Annan, Gerry Adams, Jonathan Powell, Bertie Ahern, Gro Harlem Bruntland i Pierre Joxe demanaran les opinions de partits i sindicats de totes les sensibilitats polítiques del país. La dreta espanyola s'ha autoexclòs, però no pas la francesa. De la mateixa manera, ni el PSOE ni Lakua seran a la cita, però sí el PSE i també el PS francès.
S'espera que la declaració pública permeti avançar en el camí marcat en el seu moment per la Declaració de Brussel·les, amb apel·lacions a ETA i als estats amb l'objectiu de resoldre el que els participants remarquen com "l'últim conflicte armat d'Europa". Si ETA hi posa de la seva part, què faran els estats espanyol i francès?
"Som molt a prop del final del conflicte basc"
El director de Berria, Martxelo Otamendi, assegura que "som en una fase del conflicte que és la de desactivar la lluita armada; la fase en què el govern espanyol prengui les mesures que hi ajudin: la legalització de partits polítics i el respecte a les llibertats i els drets humans dels presos". En un article a Vilaweb, Otamendi considera que aquest tipus de conferències, "amb aquest renom i amb aquesta participació, no es fan mai al començament".
El govern espanyol i el govern basc no han volgut assistir a la Conferència, fet que defineix com "el ridícul més gran de la seva història". Malgrat tot, assegura que "no és vinculant", ja que "al País Basc hi ha estesa la sensació que en un termini molt curt de temps, després de la conferència i de la resolució final de la conferència, ETA prengui la decisió d'acabar l'activitat armada".
