No obstant això, segons el meu punt de vista, el més rellevant és entendre què commemora l’esmentada jornada i de quina manera ho fa. Des dels organismes de l’estat, la “Fiesta Nacional” es presenta com un homenatge al descobriment d’Amèrica i l’inici d’un període de projecció de la llengua i cultura espanyola, així com de desenvolupament econòmic a ambdues bandes de l’Atlàntic. Per una banda, el terme “descobriment” és força relatiu si tenim en compte que, quan Cristòfor Colom arribà al continent americà, aquest estava habitat per no menys de 50 milions de persones. Utilitzar el terme “descobriment” és propi de l’ actitud eurocèntrica que, al llarg dels últims cinc-cents anys, ha reprimit i arrasat centenars de pobles, ètnies i cultures. Però, tot i així, no deixa de ser una imprecisió semàntica que, per si sola, no té gaire importància.
El que resulta realment greu és que les institucions i autoritats, suposadament democràtiques, de l’estat espanyol, parlin d’una manera tan simplista i fal•laç de “l’agermanament” que suposà la implantació de la llengua castellana i la tradició cristiana a bona part del continent americà, obviant de manera gairebé punible que aquesta “feliç unió” fou possible únicament gràcies a un dels majors genocidis de la història de la humanitat. Alguns historiadors calculen que la disminució de la població americana durant els primers 150 anys de la colonització europea fou de gairebé un 80%. Aquest augment tan esfereïdor de la mortalitat no tant sols va ser degut a les campanyes militars empeses per les potències del “vell” continent, sinó també per diverses malalties infeccioses que arribaren amb els colons i que, fins al moment, eren desconegudes a Amèrica.
La tragèdia humanitària fou acompanyada per l’anihilació cultural i organitzativa de les civilitzacions precolombines. Societats senceres, algunes de les quals molt desenvolupades en diversos àmbits de la ciència (matemàtiques, astronomia, medicina etc.), de l’economia (comerç, agricultura etc.) i de l’art (orfebreria, arquitectura, escultura etc.) varen ser arrasades i colonitzades durant més de 300. Durant aquest període s’imposaren les tradicions i creences europees i s’adaptà l’activitat econòmica del continent americà a les necessitats de les metròpolis.
Que l’estat espanyol s’encaparri a celebrar un dels episodis més obscurs de la història de la humanitat és un clar símptoma de la nostàlgia imperial que encara impregna les autoritats polítiques i econòmiques del país. Des dels gravíssims casos d’explotació i espoli de recursos naturals perpetrats per empreses i entitats financeres espanyoles (colonialisme econòmic) fins a l’anecdòtic “¿por qué no te callas?” són mostres inequívoques de mentalitats que encara no han assimilat el “desastre” de 1898.
Pel que fa a les formes, tot i que els actes que es realitzen al llarg del “Dia de la Hispanidad” mereixen una anàlisi detallada, considero que el més representatiu és, segurament, la desfilada militar que es realitza cada any davant l’orgullosa mirada d’autoritats i ciutadans. En aquest sentit, no deixa de ser curiós que, després de vendre’ns la colonització d’Amèrica com un servei a la humanitat i un procés exemplar de solidaritat entre pobles, l’acte central de la jornada consisteixi en el desplegament d’unes forces armades que, recordem, encara estan “fent amics” a Afganistan, el Líban o Somàlia.
Celebrar el 12 d’octubre i tot allò que representa és una autèntic insult a la intel•ligència i a la dignitat humana, una barbaritat inacceptable en un país democràtic. Però, per molt sorprenent que sembli, és necessari. Necessari per exaltar i radicalitzar el sentiment d’unitat nacional davant dels creixents moviments que es qüestionen la legitimitat d’aquesta unitat. És cert, l’estat espanyol ja no té colònies, però encara existeixen territoris ocupats que, d’una manera més o menys intensa, pugnen per assolir el seu alliberament. El foment del nacionalisme centralista i l’intent d’homogeneïtzació cultural són tant sols mecanismes destinats a combatre la inevitable fragmentació d’aquest artifici anomenat Espanya.
