El GOB i el col·lectiu Albaïna: "L’ampliació de la platja del Port de Sóller: un safareig pudent"

Entre aquells projectes es trobava el d’ampliació de la badia del port de Sóller: “Proyecto de Desarrollo Integral de la Bahía de Sóller”, 2001 (realitzat per TYPSA Ingenieros, Consultores y Arquitectos). Aquesta proposta incloïa la construcció d’un passeig marítim, el recreixement de les platges mitjançant l’aportament d’arena procedent dels jaciments de Banyalbufar i la construcció d’un gran dic submergit d’uns 100 metres i paral·lel a la línia de costa, des de la zona d’es Través fins Can Generós aproximadament, per tal d’evitar la regressió de l’arena.

 

Aquest projecte fou contestat per part de diversos col·lectius socials, entred’altres motius, pels impactes que generaria sobre el fons marí i les comunitats bentòniques als nomenats jaciments de Banyalbufar (que havia de ser la zonad’extracció de l’arena) i per l’impacte que la construcció del dic submergit tendria en el fons marí i la qualitat de l’aigua de la badia del port de Sóller.

 

Segons els experts que recolzaren la contestació social, la construcció del dicsubmergit implicaria als mesos d’estiu quan es redueix la circulació de lesaigües en sentit Sud-Nord un procés d’eutrofització de les aigües. Això,
implicaria que la qualitat de les aigües no serien aptes pel bany ni per a la vida
marina.

 

Aquell projecte no es va arribar a dur a terme i fou modificat posteriorment quan Jaume Matas ja no era ministre. Així, el 2005 es modificà el projecte inicial i en comptes de plantejar la construcció del dic submergit, aquest erasubstituït per espigons transversals. Emperò, aquella modificació encara contemplava l’aportament de l’arena procedent de Banyalbufar. Fruit de lesal·legacions realitzades a aquest projecte, el setembre de 2006 es corregeix denou el projecte i s’elimina el recreixement de les platges en base a l’arena de Banyalbufar per una alternativa d’arena de pedrera. Així i tot, en aquest cas es pretenia recréixer la platja i en cap cas restaurar-la a la situació naturald’aquest tram de costa, la qual cosa no és més que un nou exemple derecreixement artificial de platges i que per tant estaria sotmès als problemesque aquests casos representen (p.ex. alteració de la dinàmica litoral, transport i pèrdua de sediment, afectació a les comunitats bentòniques, soterrament deles praderes de posidònia, etc).

Recordem que el projecte publicat i consultat a la Demarcació de Costes de la Delegació de Govern no contemplava la construcció del dic submergit del projecte de Matas. Emperò, el nou projecte licitat sembla, pel que ha sortit apremsa, que reprèn la construcció del dic submergit (p.ex. “El Ministeri anunciala licitació del passeig marítim del Través”, Setmanari Sóller del 31/01/2009;“Madrid torna licitar les obres del passeig marítim, que preveu finalitzar el2010”, Setmanari Sóller del 12/12/2009).

 

Després d’haver intentat consultar infructuosament el projecte licitat i només haver tengut accés als projectes del 2001 (addenda 2002) i del 2005 (addenda 2006), exposam la nostradisconformitat amb l’anunciada construcció del dic submergit que es suma als espigons transversals que si apareixien al projecte. En cas que la informació que ha sortit publicada a la premsa local sigui certa, aquest nou projecte degran impacte no ha passat els tràmits ordinaris que normalment hauria depassar (p.ex. exposició pública). D’aquesta manera el poble de Sóller s’ha trobat una vegada més amb la tirania dels megaprojectes i les formesmaquiavèl·liques que els acompanyen que es caracteritzen per la manca de transparència.

 

Per això, demanen que el megaprojecte d’ampliació de la badia del port de Sóller sigui reconsiderat i que s’elimini el dic submergit per tald’evitar que el port es converteixi en un safareig d’aigües pudentes, on ningúpodrà banyar-se.

La platja del port de Sóller hauria d’ajustar-se a la seva condició, una platja de la Serra de Tramuntana i no del Carib, el port és més semblant a Tuent que esTrenc (i no passa res).

Una altra cosa que s’ha de tenir en compte és que a les zones de la platja de la badia que ja han estat intervingudes, s’ha produït un procés de deteriorament del fons marí amb la pràcticament desaparició de les praderies de posidòniaadjacents. Si ens fixam en el plànol adjunt, es pot veure com a la zona entre sa Torre i l’espigó d’es Través, encara hi ha importants extensions amb posidònia,mentre que entre aquest espigó i el port, la posidònia és inexistent. En cas derecréixer la platja de davant l’Esplèndid amb arena, és molt probable que les comunitats de posidònia es vegin greument afectades. Per tant, seria desitjableque aquesta zona que presenta una magnífica platja de còdols es conservàs tal com està.