A què ha anat fins ara Madrid l’independentisme català? A pactar, amb presses i correres si ha calgut, en aquells moments en què el partit espanyol en el govern ha necessitat un grapat de vots, i sempre a canvi d’alguna engruna o peix al cove que diuen els “catalanopactistes”. Uns mateixos partits espanyols, que tan sovint semblen estar a mata’m i et mataré, tanmateix aviat es posen d’acord i s’alien quan cal si és per a retallar-nos drets i lligar-nos curt.
Només paga la pena anar a Madrid a la manera que ho feia la proscrita –en nom del oxímoron “democracia española”– Batasuna: prens possessió, cobres l’assignació i de tant en tant t’hi acostes a fer-los la guitza. Fer com fan no és fer pecat, o a la guerra com en la guerra.
Em fa l’efecte que la independència podria morir verge, víctima cèlibe d’un excès de seriositat política. Com si a Madrid saberen apreciar el seny i la seriositat dels catalans, benvolgut Salvador Cardús… Allà només aprecien i fomenten la catalanofòbia. No debades, com demostren cada dia els seus polítics i mitjans de comunicació que ho atien amb impune irresponsabilitat, els catalans som per als espanyols allò que els jueus per als nazis, o els “moros” per a PxC.
Un front comú independentista a Madrid? L’independentista coherent no hauria de col·laborar a donar cap legitimitat a les institucions que impedeixen decidir sobre el seu futur. A Madrid, fins ara, i això no sembla que vaja a canviar en aquesta convocatòria d’eleccions, l’independentisme ha anat a donar legitimitat amb la seua participació institucional a la impossible –i insuportable– “democracia española”, o siga: a fer política espanyola canviant-hi cromos amb els partits espanyols.
Els espanyols
decidiran allà, nosaltres ací. I el que nosaltres decidirem ací, ells no podran
–-per molt que bramen i voten– desdir-ho allà. Si això tot –dic tot–l’independentisme
no ho té encara clar, la independència queda molt lluny encara, doncs. Perquè a
Madrid no ens la donaran ni que els la demanen de genolls tots els diputats i
senadors que ens hi pertoquen.
