La situació però, sembla lluny de suavitzar-se ja que el govern no s'ha manifestat i fins que no es compleixin les demandes dels estudiants es mantindran ferms en la protesta.
La decisió d'iniciar una vaga seca ha arribat després que estudiants secundaris i universitaris ratifiquessin una aturada que es farà dijous que ve a tot el país, amb les mateixes consignes que mantenen des de fa gairebé tres mesos: gratuïtat, cessament de les polítiques que emparen el lucre empresarial en els centres d'estudi, fi de la municipalització educativa i l'accés a un ensenyament de provada qualitat acadèmica.
Per aconseguir una resposta favorable a les seves demandes, els estudiants xilens han ocupat escoles i seus universitàries. Igualment, han realitzat nombroses marxes pacífiques i convocat cassolades.
La presidenta de la Federació d'Estudiants de la Universitat de Xile, Camila Vallejo, ha assegurat a TeleSUR que la crisi en el sistema educatiu xilè emana de la implantació del model d'economia de mercat en el sector durant la dictadura d'Augusto Pinochet (1973-1990). El règim de Pinochet no només va atacar a les institucions públiques, mitjançant la repressió dels alumnes i acadèmics, sinó que va eliminar el seu finançament.
Vallejo ha afegit que l'educació al seu país ha de deixar de ser un producte de mercat i reprendre el seu caràcter social, per reforçar la democràcia i l'accés igualitari als coneixements.
Piñera però, únicament avisa als estudiants que "no tot pot ser de franc a la vida".
Per saber-ne més:
La revolta estudiantil xilena aconsegueix una primera victòria
