El 1926, sent encara molt jove, va començar a lluitar per l'alliberament del Vietnam a l'institut on estudiava. Es va incorporar al menhir Dang del Tan Viet i, dos anys més tard, al Quoc hoc, organitzacions clandestines que feien agitació contra l'ocupació estrangera.
En 1930 va ser detingut i condemnat a tres anys de presó, però va ser alliberat alguns mesos després.
El 1933 va entrar a la universitat de Hanoi, encara que dos anys després el van expulsar per realitzar agitació revolucionària.
A la universitat va conèixer a Dang Xuan Khu, que més endavant adoptaria el pseudònim de Truong Chinh, el principal ideòleg del comunisme vietnamita. Va ser ell qui va incorporar a Giap al Partit Comunista d'Indoxina.
El 1937 va aconseguir acabar els seus estudis de Dret a la universitat i va començar fer classes d'història en un institut de Hanoi, encara que en realitat es dedicava a organitzar els professors i alumnes en la lluita revolucionària.
El 1939 va publicar el seu primer llibre, juntament amb Truong Chinh, titulat La qüestió camperola on analitzaven el paper que havien de exercir els jornalers del camp com aliats del proletariat vietnamita en el procés revolucionari.
L'any anterior s'havia casat amb una tailandesa, Dang Thi Quang, també militant comunista, i quan l'any següent el Partit Comunista d'Indoxina va ser prohibit, Giap va escapar a la Xina, on va conèixer a Ho Chi Minh i va estudiar les tesis de Mao Zedong sobre la guerra popular prolongada i la guerra de guerrilles, que després aplicaria magistralment al seu propi país. Foto: El General Vo Nguyen Giap, dreta, amb Ho Chi Minh, al centre.
Però la policia francesa va detenir la seva dona i la seva cunyada i les va utilitzar com a ostatges per pressionar a Giap i aconseguir que es lliurés. La repressió va ser feroç: la seva cunyada va ser guillotinada i la seva dona condemnada a cadena perpètua, morint a la presó després de tres anys a causa de les brutals tortures. Els botxins també van assassinar al seu fill nounat, al seu pare, a dues germanes ia altres familiars.
Al maig de 1941 a la conferència de Chingsi (Xina), juntament amb Ho Chi Minh, funda el Dong Minh (Lliga Vietnamita per a la Independència), més conegut com Vietminh, per agrupar les forces antijaponeses en un únic front d'alliberament nacional.
Aquest mateix any Giap es trasllada a les muntanyes de l'interior del Vietnam per iniciar la guerra de guerrilles. Allí va establir una aliança amb Chu Van Tan, dirigent del Tho, un grup guerriller d'una minoria nacional de Vietnam del nord-est. Giap va començar a construir el Tuyen construeixen Giai Phong Quan, un exèrcit capaç d'expulsar l'ocupant francès i sostenir el programa del Vietminh.
Va iniciar una campanya de dos anys de propaganda armada i de reclutament, convertint als camperols en guerrillers amb una combinació de l'entrenament militar i la formació política comunista. A mitjans de 1945 tenia ja uns 10.000 homes sota el seu comandament i va poder passar a l'ofensiva contra els japonesos que ocupaven tot el sud-est d'Àsia.
Juntament amb Ho Chi Minh, Giap va dirigir les seves forces cap a Hanoi l'agost de 1945, i al setembre Ho Chi Minh va poder proclamar la independència del Vietnam, amb Giap al comandament de l'exèrcit revolucionari.
En la posterior guerra contra el colonialisme francès, Giap va demostrar la superioritat de la guerra popular sobre les forces imperialistes obtenint una espectacular victòria el 7 de maig de 1954 a la decisiva batalla de Dien Bé Phu, una vall situada a uns 300 quilòmetres a l'oest de Hanoi en què s'havien atrinxerat les forces ocupants franceses, confiades en la protecció de les muntanyes i en aconseguir batre les forces revolucionàries quan baixessin.
Dels 15.094 mercenaris francesos que es van agrupar a Dien Bien Phu, després de gairebé sis mesos del lloc, només 73 van aconseguir escapar del cèrcol, mentre que 5.000 van morir i 10.000 van ser capturats. Giap i el general Denhg van llançar un assalt frontal a la guarnició que va llançar als colonialistes francesos definitivament d'Indoxina. L'exèrcit de Giap i Denhg va patir la mort de 25.000 combatents.
Giap i Denhg van derrotar als imperialistes amb una acumulació logística extraordinària i un ús eficaç de l'artilleria ben protegida. Els 60 caces bombarders nord-americans B-29 que van acudir en suport de la guarnició francesa, no van aconseguir el seu objectiu, obligant als imperialistes a dissenyar un pla criminal elaborat per l'almirall nord-americà Radford i el general francès Navarre consistent en llançar bombes nuclears contra les forces revolucionàries.
Foto: Presoners francessos a Dien Bé Phu.
La campanya de Dien Bé Phu va ser la primera gran victòria d'un poble colonial i feudal, amb una economia agrícola primitiva, contra un experimentat exèrcit imperialista sostingut per una indústria i puixant moderna bèl.lica. Els més concidos generals francesos (Leclerc, De Lattre de Tasigny, Juin, Ely, Sulan, Naverre) van fracassar un darrere l'altre davant d'unes tropes integrades per camperols pobres però decidides a lluites fins al final pel seu país i pel socialisme. Els governs de París van ser caient també a mesura que els seus generals eren derrotats en els allunyats arrossars, posant al descobert la fragilitat de la IV República.
Vietnam resultar dividit i Giap va ser nomenat ministre de Defensa del nou govern del Vietnam del nord que, alhora que continuava la guerra popular, s'esforçava per construir una nova societat socialista.
Com comendante del nou exèrcit popular, Giap va dirigir la lluita en la guerra del Vietnam contra els nous invasors nord-americans al sud del país, que una vegada més va començar sota la forma de guerra de guerrilles. Els primers soldats nord-americans van morir a Vietnam quan el 8 de juliol de 1959 el Vietcong va atacar una base militar a Bé Hoa, al nord-est de Saigon. Aquest any més de 1.000 lacais de l'imperialisme americà van ser ajusticiats pels guerrillers del Vietcong i abans de 1961 4.000 havien caigut.
Quatre presidents americans van lluitar successivament contra Vietnam, deixant el rastre de sang de 57.690 mercenaris americans executats. Per part vietnamita van morir 600.000 combatents però finalment els Estats Units van ser obligats a sortir del país el 1973. Dos anys més tard el país va ser reunificat, quan un tanc de l'exèrcit revolucionari va envestir la tanca de protecció de l'ambaixada americana, mentre els últims imperialistes fugien precipitadament en un helicòpter per la teulada de l'edifici.
A partir de llavors Giap va seguir sent ministre de Defensa del Vietnam i membre de ple dret del Politburó del Partit Comunista del Vietnam, càrrec que va ocupar fins a 1982.
Després del seu cessament, va dirigir la Comissió de Ciència i Tecnologia, i el juliol de 1992, li van concedir l'ordre de l'estrella de l'or, l'honor més alt del nou Vietnam socialista.
El general Giap amb Fidel Castro.
El general Giap no només va ser un mestre en l'art de dirigir la guerra revolucionària, sinó que a més va escriure sobre ella el 1961 la seva famosa obra "Guerra popular, exèrcit popular", un manual de la guerra de guerrilles basat en la seva pròpia experiència. Hi estableix els tres fonaments bàsics que ha de disposar un exèrcit popular per aconseguir la victòria en la lluita contra l'imperialisme: direcció, organització i estratègia. La direcció del Partit Comunista, una fèrria disciplina militar i una línia política adequada a les condicions econòmiques, socials i polítiques del país.
Va definir la guerra popular com "una guerra de combat per al poble i pel poble, mentre que la guerra de guerrilles és simplement un mètode del combat. La guerra popular és un concepte més general. És un concepte sintetitzat. És una guerra alhora militar, econòmica i política". La guerra popular no només la fa un exèrcit, per més que sigui popular, sinó que la fa tot el poble perquè és impossible que un exèrcit revolucionari, per si mateix, pugui aconseguir la victòria contra la reacció, sinó que és tot el poble el que ha de participar i ajudar en una lluita, que necessàriament ha de ser perllongada.
Com a bon guerriller, Giap sabia que l'èxit de la victòria quan hi ha una desproporció tan gran de forces, es basa en l'iniciativa, l'audàcia i la sorpresa, el que exigeix que l'exèrcit revolucionari es desplaci contínuament. Va destacar com un geni de la logística, capaç de mobilitzar contínuament importants contingents de tropes, seguint els principis de la guerra de moviments. Ho va fer així contra els colonialistes francesos el 1951, infiltrant a un exèrcit sencer a través de les línies enemigues al delta del riu Mekong, i una altra avançant l'ofensiva de Tet el 1968 contra els nord-americans, quan va situar a milers d'homes i tones d'aprovisionaments per a un atac simultani contra 35 centres estratègics del sud.
El General Giap amb Hugo Chávez, president de Veneçuela.
La batalla de Ia Drang (19 d'octubre-27 novembre 1965) va ser una de les més importants del combat per a tots dos bàndols durant la guerra d'alliberament del Vietnam. Després d'ella el general imperialista Westmoreland va creure que la mobilitat aèria i la potència de foc a gran escala serien la resposta a l'estratègia de Giap, però aquest va apostar als seus soldats tan a prop de les línies americanes que els B-52 deixaven anar les bombes sobre de les seves pròpies files.
Encara avui les tàctiques guerrilleres de Giap constitueixen una de les fonts d'informació més importants de l'exèrcit nord-americà per aixafar les forces revolucionàries. Els imperialistes tenen tota la informació, però no tenen el més important: a les masses que desafien els seus macabres designis de saqueig i destrucció. Són conscients que si les masses s'incorporen a la guerra revolucionària, estan perduts. Per això tracten d'evitar-ho i s'esforcen per aïllar els destacaments guerrillers del poble, tant amb la repressió com amb l'engany. Però també saben que no podran mantenir indefinidament ni una cosa ni l'altra...
En 1930 va ser detingut i condemnat a tres anys de presó, però va ser alliberat alguns mesos després.
El 1933 va entrar a la universitat de Hanoi, encara que dos anys després el van expulsar per realitzar agitació revolucionària.
A la universitat va conèixer a Dang Xuan Khu, que més endavant adoptaria el pseudònim de Truong Chinh, el principal ideòleg del comunisme vietnamita. Va ser ell qui va incorporar a Giap al Partit Comunista d'Indoxina.
El 1937 va aconseguir acabar els seus estudis de Dret a la universitat i va començar fer classes d'història en un institut de Hanoi, encara que en realitat es dedicava a organitzar els professors i alumnes en la lluita revolucionària.
El 1939 va publicar el seu primer llibre, juntament amb Truong Chinh, titulat La qüestió camperola on analitzaven el paper que havien de exercir els jornalers del camp com aliats del proletariat vietnamita en el procés revolucionari.
L'any anterior s'havia casat amb una tailandesa, Dang Thi Quang, també militant comunista, i quan l'any següent el Partit Comunista d'Indoxina va ser prohibit, Giap va escapar a la Xina, on va conèixer a Ho Chi Minh i va estudiar les tesis de Mao Zedong sobre la guerra popular prolongada i la guerra de guerrilles, que després aplicaria magistralment al seu propi país. Foto: El General Vo Nguyen Giap, dreta, amb Ho Chi Minh, al centre. Però la policia francesa va detenir la seva dona i la seva cunyada i les va utilitzar com a ostatges per pressionar a Giap i aconseguir que es lliurés. La repressió va ser feroç: la seva cunyada va ser guillotinada i la seva dona condemnada a cadena perpètua, morint a la presó després de tres anys a causa de les brutals tortures. Els botxins també van assassinar al seu fill nounat, al seu pare, a dues germanes ia altres familiars.
Al maig de 1941 a la conferència de Chingsi (Xina), juntament amb Ho Chi Minh, funda el Dong Minh (Lliga Vietnamita per a la Independència), més conegut com Vietminh, per agrupar les forces antijaponeses en un únic front d'alliberament nacional.
Aquest mateix any Giap es trasllada a les muntanyes de l'interior del Vietnam per iniciar la guerra de guerrilles. Allí va establir una aliança amb Chu Van Tan, dirigent del Tho, un grup guerriller d'una minoria nacional de Vietnam del nord-est. Giap va començar a construir el Tuyen construeixen Giai Phong Quan, un exèrcit capaç d'expulsar l'ocupant francès i sostenir el programa del Vietminh.
Va iniciar una campanya de dos anys de propaganda armada i de reclutament, convertint als camperols en guerrillers amb una combinació de l'entrenament militar i la formació política comunista. A mitjans de 1945 tenia ja uns 10.000 homes sota el seu comandament i va poder passar a l'ofensiva contra els japonesos que ocupaven tot el sud-est d'Àsia.
Juntament amb Ho Chi Minh, Giap va dirigir les seves forces cap a Hanoi l'agost de 1945, i al setembre Ho Chi Minh va poder proclamar la independència del Vietnam, amb Giap al comandament de l'exèrcit revolucionari.
En la posterior guerra contra el colonialisme francès, Giap va demostrar la superioritat de la guerra popular sobre les forces imperialistes obtenint una espectacular victòria el 7 de maig de 1954 a la decisiva batalla de Dien Bé Phu, una vall situada a uns 300 quilòmetres a l'oest de Hanoi en què s'havien atrinxerat les forces ocupants franceses, confiades en la protecció de les muntanyes i en aconseguir batre les forces revolucionàries quan baixessin.
Dels 15.094 mercenaris francesos que es van agrupar a Dien Bien Phu, després de gairebé sis mesos del lloc, només 73 van aconseguir escapar del cèrcol, mentre que 5.000 van morir i 10.000 van ser capturats. Giap i el general Denhg van llançar un assalt frontal a la guarnició que va llançar als colonialistes francesos definitivament d'Indoxina. L'exèrcit de Giap i Denhg va patir la mort de 25.000 combatents.
Giap i Denhg van derrotar als imperialistes amb una acumulació logística extraordinària i un ús eficaç de l'artilleria ben protegida. Els 60 caces bombarders nord-americans B-29 que van acudir en suport de la guarnició francesa, no van aconseguir el seu objectiu, obligant als imperialistes a dissenyar un pla criminal elaborat per l'almirall nord-americà Radford i el general francès Navarre consistent en llançar bombes nuclears contra les forces revolucionàries.
Foto: Presoners francessos a Dien Bé Phu. La campanya de Dien Bé Phu va ser la primera gran victòria d'un poble colonial i feudal, amb una economia agrícola primitiva, contra un experimentat exèrcit imperialista sostingut per una indústria i puixant moderna bèl.lica. Els més concidos generals francesos (Leclerc, De Lattre de Tasigny, Juin, Ely, Sulan, Naverre) van fracassar un darrere l'altre davant d'unes tropes integrades per camperols pobres però decidides a lluites fins al final pel seu país i pel socialisme. Els governs de París van ser caient també a mesura que els seus generals eren derrotats en els allunyats arrossars, posant al descobert la fragilitat de la IV República.
Vietnam resultar dividit i Giap va ser nomenat ministre de Defensa del nou govern del Vietnam del nord que, alhora que continuava la guerra popular, s'esforçava per construir una nova societat socialista.
Com comendante del nou exèrcit popular, Giap va dirigir la lluita en la guerra del Vietnam contra els nous invasors nord-americans al sud del país, que una vegada més va començar sota la forma de guerra de guerrilles. Els primers soldats nord-americans van morir a Vietnam quan el 8 de juliol de 1959 el Vietcong va atacar una base militar a Bé Hoa, al nord-est de Saigon. Aquest any més de 1.000 lacais de l'imperialisme americà van ser ajusticiats pels guerrillers del Vietcong i abans de 1961 4.000 havien caigut.
Quatre presidents americans van lluitar successivament contra Vietnam, deixant el rastre de sang de 57.690 mercenaris americans executats. Per part vietnamita van morir 600.000 combatents però finalment els Estats Units van ser obligats a sortir del país el 1973. Dos anys més tard el país va ser reunificat, quan un tanc de l'exèrcit revolucionari va envestir la tanca de protecció de l'ambaixada americana, mentre els últims imperialistes fugien precipitadament en un helicòpter per la teulada de l'edifici.
A partir de llavors Giap va seguir sent ministre de Defensa del Vietnam i membre de ple dret del Politburó del Partit Comunista del Vietnam, càrrec que va ocupar fins a 1982.
Després del seu cessament, va dirigir la Comissió de Ciència i Tecnologia, i el juliol de 1992, li van concedir l'ordre de l'estrella de l'or, l'honor més alt del nou Vietnam socialista.
El general Giap amb Fidel Castro. El general Giap no només va ser un mestre en l'art de dirigir la guerra revolucionària, sinó que a més va escriure sobre ella el 1961 la seva famosa obra "Guerra popular, exèrcit popular", un manual de la guerra de guerrilles basat en la seva pròpia experiència. Hi estableix els tres fonaments bàsics que ha de disposar un exèrcit popular per aconseguir la victòria en la lluita contra l'imperialisme: direcció, organització i estratègia. La direcció del Partit Comunista, una fèrria disciplina militar i una línia política adequada a les condicions econòmiques, socials i polítiques del país.
Va definir la guerra popular com "una guerra de combat per al poble i pel poble, mentre que la guerra de guerrilles és simplement un mètode del combat. La guerra popular és un concepte més general. És un concepte sintetitzat. És una guerra alhora militar, econòmica i política". La guerra popular no només la fa un exèrcit, per més que sigui popular, sinó que la fa tot el poble perquè és impossible que un exèrcit revolucionari, per si mateix, pugui aconseguir la victòria contra la reacció, sinó que és tot el poble el que ha de participar i ajudar en una lluita, que necessàriament ha de ser perllongada.
Com a bon guerriller, Giap sabia que l'èxit de la victòria quan hi ha una desproporció tan gran de forces, es basa en l'iniciativa, l'audàcia i la sorpresa, el que exigeix que l'exèrcit revolucionari es desplaci contínuament. Va destacar com un geni de la logística, capaç de mobilitzar contínuament importants contingents de tropes, seguint els principis de la guerra de moviments. Ho va fer així contra els colonialistes francesos el 1951, infiltrant a un exèrcit sencer a través de les línies enemigues al delta del riu Mekong, i una altra avançant l'ofensiva de Tet el 1968 contra els nord-americans, quan va situar a milers d'homes i tones d'aprovisionaments per a un atac simultani contra 35 centres estratègics del sud.
El General Giap amb Hugo Chávez, president de Veneçuela. La batalla de Ia Drang (19 d'octubre-27 novembre 1965) va ser una de les més importants del combat per a tots dos bàndols durant la guerra d'alliberament del Vietnam. Després d'ella el general imperialista Westmoreland va creure que la mobilitat aèria i la potència de foc a gran escala serien la resposta a l'estratègia de Giap, però aquest va apostar als seus soldats tan a prop de les línies americanes que els B-52 deixaven anar les bombes sobre de les seves pròpies files.
Encara avui les tàctiques guerrilleres de Giap constitueixen una de les fonts d'informació més importants de l'exèrcit nord-americà per aixafar les forces revolucionàries. Els imperialistes tenen tota la informació, però no tenen el més important: a les masses que desafien els seus macabres designis de saqueig i destrucció. Són conscients que si les masses s'incorporen a la guerra revolucionària, estan perduts. Per això tracten d'evitar-ho i s'esforcen per aïllar els destacaments guerrillers del poble, tant amb la repressió com amb l'engany. Però també saben que no podran mantenir indefinidament ni una cosa ni l'altra...
Etiquetes de comentaris: EUA, Història, Internacional, Vietnam, Vo Nguyen Giap
