Tot, però, sense perdre l'ànim de "mostrar com un oci no consumista, participatiu i crític és possible", tal com expliquen dos representants de l'organització entrevistats per Llibertat.cat. Avel·lí Flors Mas milita a Maulets del Barcelonès i continua col·laborant amb l'assemblea de Maulets de la Plana, mentre que Oriol Fuster i Cabrera és militant de Maulets a les Terres de l'Ebre i de Jóvens de les Terres de l'Ebre a Tarragona. Tots dos han participat de l'organització del Rebrot en diverses edicions.
Enguany 10 anys, com encareu aquesta 10a edició del Rebrot?
La veritat és que encarem el Rebrot amb moltes ganes i il·lusió. Per a nosaltres el Rebrot no és només una mostra de la faena que fan les diferents assemblees de Maulets durant tot l'any, sinó també una oportunitat per crear el que voldríem que esdevingués un espai de trobada del jovent crític dels Països Catalans. La possibilitat de poder compartir uns dies amb altres jóvens crítics i intercanviar punts de vista en debats i xarrades sobre diferents qüestions que ens afecten i generar sinergies és realment il·lusionant. És això, clarament, el que ens motiva any rere any a treballar per tirar endavant el projecte, amb tota la faena que implica des de mesos abans que es celebre; a més, evidentment, de poder gaudir d'altres activitats més lúdiques com concerts, tallers o mostres de cultura popular.
Quines novetats es podran trobar en aquesta edició?
Enguany trobem novetats a diferents nivells, com per exemple en les xarrades. Per primera vegada s'organitzen conjuntament amb la CAJEI, com a mostra palpable del procés d'unitat en el qual estem treballant, i versaran sobre qüestions com la relació entre les lluites socials i la lluita nacional; la lluita contra el sexisme o l'homofòbia i els valors patriarcals que regeixen -tot i que en molts casos de manera latent- la realitat del nostre dia a dia; o les migracions i l'auge d'un partit racista i populista com la PxC.
També trobem novetats en els tallers, com el de Ràdios Lliures o Cooperativisme, i en altres activitats com la caminada al Pi de les Tres Branques, diumenge per la diada.
El programa es complementa amb la consolidació d'altres actes que fa anys que realitzem, com les olimpíades, el torneig de futbol o les mostres de cultura popular (que enguany presenten novetats com l'augment de colles participants en la cercavila o el Tast de Ratafia) entre d'altres propostes que pretenen mostrar com un oci no consumista, participatiu i crític és possible... i ben divertit.
Quins reptes us heu plantejat per l'aniversari?
Hem volgut que el desè fos un Rebrot ben especial. Per fer-ho hem convocat un dinar amb les persones que ara fa 10 anys van començar a organitzar-lo, per reconèixer-ne el compromís i la valentia que van mostrar en aquell moment i poder intercanviar impressions i valoracions. Així mateix hem posat èmfasi, també, en presentar un cartell musical que fos simbòlic a nivell de què ha representat el Rebrot durant estos darrers anys. En este sentit cal tenir en compte que La Gossa Sorda, per exemple, van guanyar l'Esclat fa uns anys; que Obrint Pas és un grup que des de sempre han mostrat el seu compromís cap a l'Aplec o que el Belda, At Versaris, Pepet i marieta o Les Absentes no només representen una interessant renovació de la música popular catalana cadascun en el seu gènere, sinó que també han actuat en altres edicions del Rebrot. Fem èmfasi també en la idea que el Rebrot és un aplec, no un festival convencional, en què la música és un reclam perquè gent que potser no s'acostaria directament a les activitats polítiques entre en contacte amb l'alternativa que proposem com a jovent organitzat gràcies al cartell musical. Això, però, també té contrapartides, com el fet d'haver de cobrar una entrada, encara que siga d'un caire més aviat simbòlic.
Per aquest any, es manté l'Esclat i el Certamen de literatura social jove, quina acollida han tingut al si del jovent?
L'Esclat un any més ha estat tot un èxit, amb 24 grups inscrits i un bon nivell de vots recollits, i amb grups provinents de tots els Països Catalans, fet que demostra que el concurs de grups de música està consolidat. Pel que fa al Certamen, intentem que la crítica i el compromís tinguen sortida a través d'altres mitjans d'expressió, com la literatura; que se sumen i complementen amb la música de l'Esclat, o amb l'art urbà que hem tractat en tallers en anteriors rebrots... L'acollida és també positiva, i mostra que hi ha creació literària de qualitat i compromesa de gent jove d'arreu del país.
Pel concert de dissabte s'ha de pagar entrada. Tot i que és simbòlica, creieu que les edicions en què era tot gratuït han contribuït a frivolitzar sobre el cost de l'aplec?
És una bona pregunta i es tracta d'una reflexió que també hem tingut dins de l'organització. D'una banda creiem que l'observació que feu sobre la frivolització és encertada i ben possible, però alhora també ens semblava important que la qüestió econòmica no fóra una barrera a l'hora que algú pogués assistir al Rebrot. Enguany, de manera circumstancial tenint en compte l'augment de pressupost pel cartell musical, hem apostat per un punt entremig molt simbòlic, que és cobrar cinc euros pel concert de dissabte. Creiem que es tracta d'una contribució assumible per a les persones assistents al concert, i significa un reconeixement a la tasca de l'organització, que és autogestionada i no rep subvencions ni ajuts per part de les administracions. A més, qui vulga i puga tindrà la possibilitat d'aportar-hi més a través d'entrades solidàries a 10 euros. La filosofia continua sent la mateixa, fer un Rebrot al màxim d'accessible, com demostra l'esforç que hem fet per fer autobusos des de diferents punts del territori. No ens resignem a que la gratuïtat supose un menyspreu a la tasca d'organitzar l'Aplec, perquè creiem que és un espai necessari i útil a l'hora de transmetre la idea, les nostres propostes i la nostra manera de veure la realitat. Com més gent puga participar-hi i menys barreres hi trobe, millor.
A diferència d'altres anys, en aquesta edició hi participen altres col·lectius juvenils, quin paper hi juga el jovent organitzat a l'aplec?
D'una banda trobem la participació activa de la CAJEI de què parlàvem. El fet que organitzem conjuntament les activitats polítiques del Rebrot no és quelcom únicament pràctic, sinó també simbòlic. No és casual que les activitats polítiques de la 10a edició del Rebrot s'organitzen entre Maulets i la CAJEI: és una mostra de l'avenç del procés. D'altra banda hem intentat arrelar encara més el Rebrot al seu entorn més immediat, i per fer-ho la millor manera és comptar amb la participació del jovent organitzat de la comarca, representat per l'Assemblea de Joves de Gironella, el Grup de Joves d'Avià i l'Assemblea de Joves de Casseres; a banda del Casal Panxo, amb qui s'ha organitzat en totes les edicions del Rebrot a Berga. Sense la participació de tots estos col·lectius no hauria estat possible l'edició d'enguany ni arribar a la desena edició de l'Aplec.
Després de 10 anys, quina valoració fa Maulets de les diferents edicions del Rebrot?
El simple fet de celebrar la desena edició ja és en si positiu. Que una organització de jóvens autogestionada i sense suport institucional siga capaç no només d'organitzar esta mena d'Aplec any rere any, sinó de fer-ho de manera exponencial i creixent és una bona notícia es mire des d'on es mire. Evidentment això no treu que durant els 10 anys s'hagen comès, sense cap mena de dubte, tota mena d'errors; i ser-ne conscients i treballar per millorar-ho és molt important. Maulets tenim molt clar que alhora que és important ser crítics cara enfora i cara la societat en què vivim també és important ser autocrítics cara el que estem construint. A banda d'això, la realitat és que a poc a poc el Rebrot es consolida com una alternativa a altres models de macrofestivals musicals que hi ha als Països Catalans. El Rebrot demostra que la bona música, l'oci popular, la companyonia, el debat, l'enriquiment personal i la crítica política són perfectament compatibles en un mateix espai.
I ara, enmig d'un procés de confluència entre el jovent de l'esquerra independentista, quin futur li espera a l'Aplec de Joves dels Països Catalans?
Des del nostre punt de vista, els objectius amb els quals va nàixer el Rebrot ara fa 10 anys es mantenen avui dia: revitalitzar l'Aplec del Pi de les Tres Branques i aportar-hi sang jove i participació d'arreu dels Països Catalans, d'una banda, i crear un punt de trobada per al jovent crític dels Països Catalans. De cara a la futura organització els objectius es mantenen amb l'avantatge, a més, de poder aportar-hi el bagatge de Maulets després de 10 anys organitzant-lo.
