Amb aquesta mobilització, les organitzacions convocants interpel·len els dos
principals responsables del funcionament de les centrals
nuclears a Catalunya i l'Estat: el poder polític i el poder de
les companyies elèctriques propietàries de les centrals.
L'estreta connivència entre unes empreses elèctriques entestades
en la lògica del benefici econòmic a qualsevol preu i uns
governs dòcilment subordinats als seus interessos es reprodueix
arreu del món, incloent-hi casa nostra. És per això que les
eleccions municipals d'aquest diumenge, 22 de maig, han de
servir per exigir als partits polítics un calendari progressiu i
urgent de tancament de les nuclears, la no renovació del permís
d'explotació de la central d'Ascó, que caduca el proper
octubre, i el rebuig a la instal·lació del cementiri nuclear.
Amb la catàstrofe de Fukushima
s'ha demostrat l'absoluta impossibilitat de controlar aquesta
tecnologia de forma segura. Res no aturarà els efectes de la
radiació alliberada fins ara, ni de la que es continuarà
alliberant. Una part del Japó quedarà afectada durant dècades, i
l'impacte sobre els ecosistemes marins i la pesca al Pacífic és
impossible d'avaluar. Després d'anys de propaganda continuada
per amagar la realitat de l'energia nuclear, aquesta es torna a
mostrar com una font de danys irreversibles en persones i
sistemes naturals. És un joc de risc permanent intolerable per a
la salut de les persones.
El que ha passat no ens pot deixar indiferents, ja que Catalunya està entre els cinc països més nuclearitzats del món (segons les dades del ICAEN pel 2007) amb un 43% d'electricitat generada amb reactors nuclears, per darrera de França (78%), Lituània (76%), Bèlgica (57%) i Ucraïna (48%). I encara menys quan els tres reactors de les dues centrals nuclears catalanes han protagonitzat 19 dels 31 incidents de seguretat publicats pel Consell de Seguretat Nuclear (CSN) durant el 2011. Tancar les nuclears és, per tant, una necessitat dictada per la seguretat. Però, a més, significa tancar el flux continu de radioactivitat que alliberen al medi ambient en el seu funcionament rutinari, i donar el primer pas per abordar el problema dels residus radioactius. La Xina, el Japó, Suïssa, Itàlia, Veneçuela, Xile i les Filipines han anunciat que renuncien als seus plans d'expansió nuclear. A França, l'energia nuclear està sent qüestionada públicament pels grans partits polítics per primera vegada, mentre que Alemanya accelera els processos per deixar l'energia nuclear enrere i avançar cap a les energies renovables.
El que ha passat no ens pot deixar indiferents, ja que Catalunya està entre els cinc països més nuclearitzats del món (segons les dades del ICAEN pel 2007) amb un 43% d'electricitat generada amb reactors nuclears, per darrera de França (78%), Lituània (76%), Bèlgica (57%) i Ucraïna (48%). I encara menys quan els tres reactors de les dues centrals nuclears catalanes han protagonitzat 19 dels 31 incidents de seguretat publicats pel Consell de Seguretat Nuclear (CSN) durant el 2011. Tancar les nuclears és, per tant, una necessitat dictada per la seguretat. Però, a més, significa tancar el flux continu de radioactivitat que alliberen al medi ambient en el seu funcionament rutinari, i donar el primer pas per abordar el problema dels residus radioactius. La Xina, el Japó, Suïssa, Itàlia, Veneçuela, Xile i les Filipines han anunciat que renuncien als seus plans d'expansió nuclear. A França, l'energia nuclear està sent qüestionada públicament pels grans partits polítics per primera vegada, mentre que Alemanya accelera els processos per deixar l'energia nuclear enrere i avançar cap a les energies renovables.
