El 25 es commemorava la desfeta d'Almansa i uns dies abans Llach trencava excepcionalment el seu retir en pro de l'emissió de la televisió de Catalunya al País Valencia, i el 23 era el dia internacional del llibre (tcc Sant Jordi) i hi han grups que fan coincidir-hi el llançament dels seus discs per a ser regalats en comptes o com a complement del llibre o la rosa. Aquest ha estat el cas dels discs de retorn de Brams i d'Obrint pas, i en concret els valencians l'han fet meitat llibre per a tenir encara menys excuses.
Sembla que Brams van voler acabar abans d'hora, i l'aventura d'Aramateix no va acabar de fer el fet. Sigui com vulgui tenim nou disc dels berguedans, "com si no haguéssim plegat" diu en Titot, i és que és el que millor saben fer. Sis anys després de la seva aturada i després d'una exitosa gira de commemoració dels 20 anys del grup, treuen el seu novè disc d'estudi, Oferta de diàleg. Irònics, contundents, festers i combatius com sempre Brams han resolt un nou treball amb el segell inconfusible del grup.
Obrint pas per la seva banda han estat quatre anys sense enregistrar i acaben de fer una gira de reentrada que els ha portat fins al Japó.Coratge és el sisè disc d'estudi, el més rodó i ambiciós, un llibre-CD conceptual amb quinze nous temes amb grans col·laboracions, que continua els encerts de Benvinguts al paradís i la seva barreja pròpia de música tradicional amb ska, reggae i hardcore. Una quinzena de cançons sinceres i encoratjadores amb mestissatge, compromís i festa.
Els barcelonins Soviets també han tornat, però el seu "parèntesi" ha estat de dècades. Quasi una quinzena d'anys que fan no recordar qui van ser i qui tornen a ser els Soviets, un grup que mai ha ocultat les seves conviccions polítiques però que prioritzen un so i unes temàtiques més pròximes al pop rock que el que s'esperaria d'un grup amb un nom revolucionari. El disc que s'han autoeditat, 115 nits, és fidel a la seva línia, pop rock vuitanter amb la batalla de l'Ebre com a fil conductor.
Els que sí que teníem més sentits son The gruixut's, que han tret un segon disc carregat de potència i ironia àcida on segueixen mostrant les seves influències de rock and roll i punk rock. A Que vénen els indies! el grup ha enfocat les seves vísceres cap a la crítica social i es dediquen a posar el dit a la nafra al·liena amb bon humor i des de la seva peculiar visió gruixuda. Els The hives catalans han fet la seva declaració d'intencions.
La gent d'Sva-ters també hi han tornat, amb un Sexe, putxero i rock & roll molt en la seva línia: música ballable a base de barrejar ska, salsa, rumba, rock'n'roll i reggae, i unes lletres que igual et parlen d'amor, de política, del canvi climàtic o d'anar en el "piu en alt". Aquests desvergonyits amenacen en portar als directes "un bon putxero musical, ben carregat de pilotes i cigrons".
El duet que formen Gato & KDÖ, l'MC gracienc Gato-el-Qiman i l'inseparable KDÖ fa dies que presentaven el seu segon treball, La nit d'en Ruixa . En Gato és un veterà en el hip hop en català, un especialista en rimes que van directes a la mandíbula de l'oient. Res no s'escapa del seu fraseig incisiu, com va demostrar ja fa uns anys amb la demo Dies de merda a la millor botiga del món.
Aquest mes també ens hem recordat del debut que va treure l'any passat La comuna, un trio valencià encapçalat per Joan Palomaresd'Aixada. A El temps, la matèria i els sentiments hi ha moments pels desamors i els sentiments, i moments per la consciència social convençuda i amb perspectiva. Hi sona un punk rock maduret amb vents i cors, rock dur d'interior amb espurnes èpiques, i un reggae caribeny amè; una mescla molt interessant, franca i natural.
Els que han tret el seu debut ara son La vena, un grup de Ripollet que fa grindcore punk amb veu ofegada i obtusa. Aquesta demo son onze talls de brams guturals sobre una base hardcore eixordadora que trepana l'oïda. Des d'aquest enllaç es pot descarregar el disc en mp3, amb portada i el llibret amb les lletres. És quan les llegeixes quan te n'adones de la crítica social mordaç i malparidament ben trobada que gasten.
El grup alzirenc Zensurats presentava a finals de l'any passat la seva darrere referencia, Masacre, on s'hi pot trobar una nova dosi de punk rock del terme, bastard i combatiu. Compleix els tòpics punks d'alcohol, violència i futbol: La taronja mecànica, Muhammad Ali i la Unió Esportiva Alzira. I també se'n recorda dels polítics que ens malgovernen i les guerres que encara es batallen en el món.
No ens calen més mitjans és la nova maqueta d'Addenda, uns barcelonins que tenen a HHH com un dels seus màxims referents. Ara amb una formació de tres han tirat pel dret i ho han gravat al local d'assaig sense temps per segones preses. I el resultat son talls de punk hardcore d'encara no dos minutets d'empenta i mala folla que conviden al pit. Molt resolutiu. Les lletres s'endevinen punyents i rabioses, amb una actitud reptant, perquè i "si fossis tu qui no sap el que es perd"?
Els Apart son un grup de Sant Celoni que practiquen un punk rock d'escola californiana: hardcore a pinyó fixe i melodies amb un punt nostàlgic. Fan servir les seves influències per a expressar-se, mirant "més enllà de la superficialitat i dels productes comercials", cercant missatges i sons que transmetin els seus pensaments i frustracions: parlen de sentiments, del que els toca el nas i d'skate.
Per acabar parlem de Gato neran, sis joves d'Argentona que fan pop rock, ska i reggae, i compten amb saxo, teclats i veu femenina, visiblement influenciats per grups com Obrint pas o La gossa sorda. Els seus temes tracten sobre la condició femenina, anhels llibertaris i conflictes internacionals. Tenen una maqueta amb tres temes propis que comparteixen a través del seu perfil a Música lliure.
