Tots els plans i les estratègies que s'havien dissenyat per decidir una resposta als dos temes han anat en orris amb la catàstrofe sobtada del Japó com va afirmar, no tan clarament, el divendres 18 el ministre d'Interior Alfredo Pérez Rubalcaba. I oficialment s'ha optat per ajornar la decisió i fer noves proves i estudis. Que vol dir esperar que es calme el rebombori mediàtic i a dissenyar una nova estratègia que done bons resultats.
L'energia nuclear és un bon negoci per a les empreses energètiques. Com afirma Marcel Coderch, doctor en enginyeria elèctrica per l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) i un dels principals experts en energia del nostre país: "Totes les centrals que operen en el món es construeixen amb fons de l'Estat", però l'explotació és privada. Empreses com Iberdrola, Endesa, Gas Natural Fenosa... controlen les cinc centrals nuclears que hi ha al nostre país. I fins i tot quan han vingut mal dades el govern ha transferit un plus de diners públics a empreses privades. Açò passà als anys vuitanta quan el l'Estat va pagar 4.391 milions d'euros per acabar sis instal·lacions, aleshores en construcció i per paralitzar-ne cinc. Novament va salvar de la fallida a empreses privades que s'havien embarcat en negocis que no eren viables, o que sols ho eren amb inversió pública i beneficis privats. I sovint quan el consell executiu d'una empresa ha de decidir sobre un tema qualsevol els criteris per fer-ho solen ser la cerca d'ingressos. I si de cas, com a benefici col·lateral, el benestar de la ciutadania.
Per tant, pel que fa al posicionament davant el MTC i Cofrents, Fukushima no canvia res, és a dir, el govern espanyol ja sabia perfectament quins eren els riscos d'una central nuclear. Experts en la matèria i organitzacions en defensa del territori ho han publicitat sovint, sense comptar amb els centres d'investigació estatals i els exemples de desastres passats. Així doncs, el canvi d'estratègia que ha fet el Govern espanyol arran del desastre nuclear al Japó no és un acte de bona fe i de penediment reflexiu, ha estat un canvi forçat per les circumstàncies.
Durant anys i panys tant el PP com el PSOE han defensat l'ús de les centrals nuclears (uns amb una retòrica més arriscada que altres) i ara de cop i volta un fet extern i que no controlaven fa que canvien el discurs de manera hipòcrita (com dèiem, no com a conseqüència d'un debat intern, reflexiu i enraonat). Les pressions dels interessos econòmics encara estan (Iberdrola, Endesa, Gas Natural Fenosa...), però han de mantenir el suport electoral.
El canvi de rumb recorda al posicionament de la UE en el conflicte de Líbia. La Unió ha modificat la seua postura depenent del context internacional, que sovint no controlaven, sempre amb l'objectiu de beneficiar els interessos empresarials de què parlàvem abans, però mai posant com a centre de les seues decisions el poble treballador libi. Doncs amb les centrals nuclears s'ha donat una situació similar: el canvi de posicionament no busca defensar i respectar la població que viu al territori, sinó defensar els ingressos de les empreses transnacionals i alhora mantenir el suport electoral puntual.
Per altra banda, en l'actualitat cap empresa privada invertirà en la construcció d'una nova central. "No existeix una sola empresa en el món que diga que vol construir una central i no li deixen", assegurava Marcel Coderch. No ho fan perquè no dóna prou beneficis, però mantenir les que ja estan en funcionament és un negoci molt sucós. Com a exemple, a mitjan març la plataforma Tanquem Cofrentses queixava que els interessos d'Iberdrola feien impossible el tancament definitiu de la central valenciana.
