A tu...
A tu t'escric que dons la vida
A tu t'escric que lluites cada dia
A la fàbrica, a casa, al carrer...
A tu t'escric, que saps riure
A tu t'escric que plores amb silenci
I vols viure!
A tu t'escric, que saps ser mare
A tu t'escric que fas d'amant i a vegades de pare
A tu que a cops ets ultratjada, a la foscor, et fan una mala passada!
A tu t'escric DONA;
Que pots ser jove i rebel
Pots ser vella i anar amb vel...
UNA VIDA
DIA 1
Avui em sento diferent, estranya. No sé què em passa, però estic neguitosa i sé que alguna cosa ha canviat. Ni tant sols he esmorzat, jo, que sóc golafre de mena! L'Adrià diu que dec estar covant un refredat, que ara és l'època. Potser té raó, no faig gaire bona cara i l'olor del cafè m'ha fet venir nàuses.
DIA 2
Ha sigut força dur llevar-se. No he dormit en tota la nit a causa dels malsons.
DIA 3
Continuo amb malestar, però el refredat no acaba de sortir. Porto dues nits desvetllant-me, estic cansada i tinc molta son, i les nàusees continuen. L'Adrià està preocupat, creu que alguna cosa no va bé i vol trucar al Sr. Manel, el nostre metge de capçalera. Pobre Manel, quin bon home, és ell qui em curava els genolls pelats quan jo ni tant sols aixecava un pam de terra, però crec que aquesta vegada ell no em podrà ajudar.
DIA 5
El cansament se'm nota a la cara, donant-me un aspecte fràgil i malaltís. Les nàusees han donat pas als vòmits, i el meu mal humor ha anat augmentant considerablement. L'Adrià no sap què fer, no m'ho vol demostrar, però sé que està preocupat, a pesar dels meus intents d'animar-lo. No paro de repetir-li que tot va bé, que això és passatger i que tot passarà aviat.
DIA 8
No puc deixar de somriure, tot i el malestar. Crec que l'Adrià pensa que estic perdent el cap, i això encara em fa somriure més. Pobre, no s'ho pot imaginar, pel que estic passant.
DIA 11
La mare ho ha notat, no li he hagut de dir res, ho ha vist als meus ulls. M'ha acariciat dolçament la cara i ha somrigut. No ho he pogut evitar, i unes llàgrimes han escapat galtes avall. Ella m'ha abraçat amb força, tanta, que podia sentir el seu cor a través de la jaqueta. Ha guardat silenci mentre jo em desfeia en plors.
DIA 15
Ja tenim els resultats. L'espera ha sigut insuportable, tot i que jo ja sabia quin seria el resultat. L'Adrià seia al meu costat, pàlid, amb els ulls oberts com plats i amb una llàgrima regalimant per la seva dolça galta. Li he agafat fortament la ma. Crec que encara no se n'ha fet a la idea, però jo n'estava segura i les meves sospites s'han confirmat.
El cert és que ja et sento bellugar dins meu i sols penso en el dia, cada cop més proper, en què podré acariciar la teva dolça cara.
Per saber-ne més:
Concentració a la Paeria sota el lema"Dona, davant les retallades, lluita pels teus drets"
Només amb les dones hi ha revolució al País Valencià
Protestes a favor de la dignitat de la dona
