Aquest 14 de març es compleixen deu anys de la mort del periodista A l'acte del dia 17 de març a l'Horiginal (carrer Ferlandina, 28, de Barcelona) hi participaran el president del Grup Barnils, Joan Vila; l'editora de VilaWeb, Assumpció Maresma; la periodista i neboda de Ramon Barnils, Núria Barnils; el professor de la UAB i l'exconseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras.
Entre altres, Rosa Calafat ha recordat Barnils a l'article "Ramon Barnils, un pensador català": "Sí, Ramon Barnils, un periodista català, ara que en són tan escassos! No perquè no n'hi hagi, sinó perquè els que ens mostren els nostres (?) mitjans de comunicació de masses (i de socialització) són híbrids". També el periodista Albert Balanzà al seu article "Tot el que hem perdut sense Barnils".
Ramon Barnils, nascut el 1940 a Sabadell i traspassat el 2001, va realitzar una intensa trajectòria com a periodista crític i com a opinador, defensor d'una cultura nacional i de l'opinió valenta. Per a Barnils, que tan sovint s'expressava des de la ironia, "els mitjans de comunicació són els exèrcits del segle XX".
Al llarg de la seva intensa carrera va col·laborar als diaris Tele/eXprés, El Correo Catalán, Avui, La Vanguardia i El Mundo, i a les revistes Amb Potes Rosses, El Món, Ajoblanco i El Temps. Va treballar a les agències de notícies Europa Press i Agència EFE , on va impulsar el primer servei de notícies en català, els anys 80. També va participar a Catalunya Ràdio des del naixement de l'emissora i en programes de gran audiència que van marcar una època radiofònica: El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico, i El mínim esforç, que presentava al costat de Quim Monzó i Jordi Vendrell ("La Mercantil Radiofònica").
Barnils també va ser a les tertúlies d'actualitat política L'orquestra i Postres de músic i, ocasionalment, a L'internauta.
Aquesta tasca com a periodista la va compaginar durant un període com a professor de periodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona entre 1976 i 1985, des d'on va exercir una influència important en una generació de periodistes catalans.
Entre les seves obres extenses destaca La Torna de la torna, signada amb el nom col.lectiu de Carlota Tolosa, un exercici d'investigació sobre l'execució de Salvador Puig i Antich i sobre el MIL.
Barnils definia com un escriptor lliure i no volia renunciar a res. En aquest sentit els seu darrer llibre publicat en vida va ser la Història crítica del F.C.Barcelona. També va dirigir durant la transició la revista de la CNT Solidaritat Obrera.
Barnils va morir el març de l’any 2001 a l’edat de 60 anys, envoltat d’un silenci vergonyós per part de la majoria de mitjans de comunicació.
{youtube}u9n7sG_VTCk{/youtube}
{youtube}v1ra2X2wX3E{/youtube}
Per saber-ne més:
