La CUP ha arribat a aquesta conclusió en el marc dels Punts de Trobada, on s'ha presentat l'estudi on es destaquen els avantatges del sistema de recollida porta a porta. El treball afirma que el porta a porta té diferents punts forts, entre els quals destaca l'augment dels índexs de recollida selectiva (passant de valors de recollida del 30% fins al 70%). A nivell econòmic demostra que també resulta un sistema viable, ja que tot i encarir el procés, aquests costos després es compensen amb escreix gràcies a l'increment de les fraccions reciclables i als corresponents ingressos procedents d'ecoembes, ecovidrio, de la venda del paper i del retorn del cànon de residus.
A
més, aquest sistema de recollida genera entre dos i tres vegades més
llocs de treball que una recollida de contenidors, a més dels llocs que
es generen en les plantes de reciclatge dels materials. La CUP vol, d'aquesta manera, aturar definitivament l'ampliació de
la incineradora de Campdorà valorada en 170 milions d'euros (aturada per
manca de finançament) i destinar aquests recursos públics a la
construcció d'un centre d'investigació sobre el reciclatge del rebuig.
Entitats a les carpes de la Devesa
D'altra banda, la CUP ha demanat aquest dimecres que les entitats ciutadanes puguin participar de la gestió de les carpes d'estiu a la Devesa. L'Ajuntament de Girona és a punt de prorrogar la cessió de les carpes que cada estiu s'instal·len al Parc de la Devesa de Girona i la formació creu necessari que l'equip de govern faci una aposta per convertir el principal espai lúdic nocturn de la ciutat a l'estiu en un lloc on les entitats de la ciutat hi tinguin un paper a jugar. Des de la formació s'aposta per cedir una de les actuals tres carpes a les entitats de la ciutat i que, a través de la regidoria corresponent, es dissenyi una proposta perquè aquesta vela es pugui repartir entre les interessades.
Jordi Navarro, portaveu de la CUP, ha explicat que "les entitats tindran una font més d'ingressos, i a més podran participar activament en el disseny d'un dels espais més importants de la ciutat durant l'estiu". De forma alternativa, la CUP considera que si es continués apostant per un model empresarial de carpes, l'Ajuntament haurà de prioritzar la cessió de les carpes a aquelles empreses que demostrin responsabilitat social i comunitària.
Quant costa el Pla de mobilitat?
En un altre ordre de coses, la CUP de Girona també ha demanat a l'Àrea de Mobilitat que faci pública la despesa que va generar la contractació de l'empresa INTRA S.L., l'encarregada d'elaborar la diagnosi i les línies mestres del Pla. La formació, a més, ha qualificat d'"inacceptable" que una ciutat com Girona no compti, encara, amb un Pla de Mobilitat Urbana (PMU), tenint en compte les transformacions que està vivint avui el municipi. El cap de llista de la CUP, Jordi Navarro, ha declarat que no entén "com es pot gestionar una àrea com la de Mobilitat sense un planejament estratègic".
La formació assegura que el treball que va fer l'empresa ha quedat totalment desfasat després de quatre anys, ja que no preveu transformacions clau pel municipi, com pot ser l’arribada del TAV. Tot i que l'aprovació i execució d'aquest document figurava com un dels principals objectius del Pla de Mandat aprovat per l'equip de govern a principis de legislatura, cal recordar que el PMU es troba en fase de redacció des de l'any 2006. Per això la CUP reclama a l'equip de govern que convoqui la Taula de Mobilitat abans de les eleccions, per tal de posar les bases per a l'elaboració del PMU de cara a principis de pròxima legislatura, i per assegurar que compti amb el compromís i participació dels principals agents de la ciutat.
