La Candidatura considera que els horts urbans són una alternativa al
lleure de consum representant
una activitat de baix cost o fins i tot rendible per al qui la
practica. Remarquen la seva funció educativa i la seva funció com a
teràpia ocupacional orientada a
col·lectius específics com són els malalts mentals, drogodependents,
malalts d'alzheimer, entre d'altres. A la vegada consideren que hi ha la possibilitat
que davant de la crisi econòmica els horts esdevinguin uns espais
ocupacionals per a aturats amb dificultats de trobar feina.
Moció per a la creació d'una xarxa d'horts urbans a Berga
2- El lleure productiu és una alternativa al lleure de consum. En el cas de l'hort, la persona s'esplaia cultivant, representant una activitat de baix cost o fins i tot rendible per al qui la practica. A més, és una manera d'obtenir uns aliments d'alt valor nutritiu (hortalisses riques en minerals i vitamines) i sanitari (si es cultiven amb el mètode ecològic), amb l'afegit de la qualitat que posseeixen per ser de temporada i de producció local, i per l'estalvi energètic del circuit més curt possible (producció per l'autoconsum). Actualment, el col·lectiu d'homes jubilats encapçala la pràctica de l'horticultura del lleure.
3- En la seva funció educativa, l'hort urbà s'ha incorporat als programes de les escoles, instituts i també universitats, esdevenint un element imprescindible per a l'aprenentatge de diverses disciplines.
4- L'hort urbà també apareix com a espai per a la teràpia ocupacional, i s'orienta a col·lectius específics com són el dels malalts mentals, drogodependents, discapacitats intel·lectuals, gent gran en edat senil, i també en malalts d'Alzheimer, entre d'altres.
5- Existeixen diverses experiències d'horticultura de lleure, educativa i terapèutica. Algunes d'aquestes experiències s'han plantejat d'una manera concreta, i es desenvolupen estrictament dins l'àmbit específic on s'emmarquen (lleure, educatiu o terapèutic). En altres casos, en canvi, els seus protagonistes pretenen anar més enllà, i contemplen l'hort urbà com un instrument polític de canvi, de construcció de comunitats inclusives, i de transformació econòmica i social.
6- Actualment, més 20 ciutats i viles catalanes ja compten amb horts urbans municipals, principalment per a lleure de jubilats i pensionistes, però també a disposició de centres educatius o bé per a entitats que hi desenvolupen programes de teràpia ocupacional. Entre aquestes poblacions hi ha el Vendrell, Sitges, Sta. Margarida i els Monjos i, Vilanova (aquestes dues últimes en projecte).
7- La CUP, doncs, defensa la creació d'una xarxa d'horts urbans que permeti la pràctica de l'horticultura amb totes les finalitats indicades, implicant entitats amb finalitats educatives o terapèutiques que desitgin participar-hi, i persones a títol individual que sol·licitin el cultiu d'una parcel·la amb finalitats lúdiques. També s'indica la possibilitat que, davant la crisi econòmica que hem entrat, els horts esdevinguin espais ocupacionals per a aturats amb dificultats de trobar feina.
Es tracta, en definitiva, d'un model de desenvolupament sostenible i respectuós amb el territori amb un alt valor social per a moltes persones i col·lectius; que es contraposa amb el model de progrés capitalista basat en l'execució de grans projectes amb elevats costs econòmics o la creació de polígons o centres logístics amb gran afectació paisatgística i ecològica.
Donat que es tracta doncs, d'una tasca que supera l'àmbit estrictament de medi ambient (i per tant sectorial), ja que s'emmarca dins d'un projecte transversal a l'actual divisió orgànica de l'Ajuntament de Berga (abastant àmbits com gent gran, serveis socials, educació, treball, medi ambient, urbanisme...).
Per tot això, des de la Candidatura d'Unitat Popular, demanem que el plenari adopti els següents acords:
- La creació immediata (màxim un mes) per acord de Ple d'una Comissió d'Horts Urbans formada per representants dels diferents grups municipals representats a l'Ajuntament, tècnics municipals de les àrees afectades per aquest projecte (treballant transversalment), associacions interessades en participar en la xarxa, i persones interessades a títol individual. En aquests dos últims casos, els membres inicials de la Comissió determinaran i treballaran per ampliar la participació ciutadana al màxim nombre d'entitats i ciutadans, per tal d'incorporar-los a la Comissió.
- La Comissió estudiarà la creació d'una xarxa d'horts urbans (estat actual de l'horticultura urbana al municipi, ubicació, cost econòmic, formació tècnica, mercat local, fórmules de protecció dels espais de cultiu, gestió del projecte, reglament de funcionament o altres qüestions que la Comissió cregui oportunes) i haurà d'emetre un Informe inicial en el transcurs de nou mesos, que posteriorment haurà de ser aprovat per Ple.
Per saber-ne més:
