- Com va anar la vaga del 27-G al País Basc?
Doncs molt bé, nosaltres la valorem molt positivament i va ser un èxit quant a organització i capacitat de confrontació. Els resultats creiem que van ser molt positius, amb un 70% de seguiment al sector industrial i un 40% al sector públic (amb un pic del 85% a l'ensenyament). D'altra banda, a les quatre capitals d'Euskal Herria sud es van manifestar més de 55.000 persones i hi van haver més de 60 mobilitzacions descentralitzades a nivell local i comarcal que van reunir més de 70.000 persones. La resposta va ser molt important, és la tercera vaga general en un any i mig.
- Quin va ser el paper de LAB perquè la vaga general a Euskal Herria fos un èxit?
Doncs el de defensar el que n'anomenem marc basc de relacions laborals i protecció social, que és bàsicament la capacitat de decidir en temes econòmics i socials però també polítics, perquè som un poble diferent i per tant ens correspon el dret a decidir. Creiem que hi ha d'haver capacitat de decisió des d'aquí. Cal destacar que el 65% de la representació sindical l'ostentem els sindicats abertzales, que tenim diferents tendències però que ens diferenciem de CCOO i UGT en el tema nacional, ja que no compartim que es decideixi a nivell estatal, i en el model de sindicalisme, ja que creiem que el sindicalisme pactista és un model que l'únic que fa és que siguem els treballadors els que paguem la crisi.
- Has assenyalat com una de les raons perquè la vaga fos un èxit la defensa d'un marc propi de relacions laborals. Podríem apuntar la manca de sindicat nacional i de classe com a causa del fracàs de la vaga general als Països Catalans?
En el cas de Catalunya no som nosaltres qui hem de jutjar, però sí que creiem que el fet que la convocatòria de vaga general no fos secundada per part de tot el sindicalisme català doncs no va ajudar que la resposta fos gran. Des d'aquest punt de vista el que queda clar és que és important que les nacions sense estat tinguem sindicats que afrontin els problemes no només econòmics i socials sinó culturals i polítics, i que això es faci des de la major unitat possible.
- Perquè la divisió a l'únic a qui acaba afavorint és a l'estat i al capital...
Evidentment, el capital no hi entén pas de sigles. L'atac és contra tota la classe treballadora, i per això nosaltres posem l'accent en la necessitat de buscar punts de trobada entre diferents sindicats. A ningú se li escapa que ELA té una història molt diferent a la nostra però davant l'atac que es produeix contra tota la classe treballadora és obligatori sumar forces per respondre.
- Com va anar aquest acostament de posicions?
El febrer del 2009 la direcció de LAB vam fer una roda de premsa on vam emplaçar la resta de sindicats de la majoria sindical basca a buscar respostes en clau unitària. Vam parlar amb altres sindicats i fruit de tot això vam arribar a la vaga general del 21 de maig del 2009.
- Però aquí sou majoria, als Països Catalans l'hegemonia és per a CCOO i UGT.
Evidentment, aquí la majoria sindical basca tenim una representatitivitat a les empreses del 65% i una incidència social molt important, i això fa que puguem respondre amb vagues generals o manifestacions. Però això pot ser un referent per altres pols, com Catalunya, el d'intentar entre els diferents sindicats de classe buscar punts i respostes en comú que tendeixin a l'acumulació de forces.
- I a més que CCOO i UGT ostenten l'hegemonia, la CGT, el sindicat de classe més majoritari que va convocar la vaga general, és d'abast estatal...
No jutjarem les postures dels altres sindicats de classe, però és important remarcar que a les nacions sense estat és fonamental que s'organitzin sindicats de classe i sindicats clarament nacionals. El projecte de LAB es aquest, sumar la lluita per l'alliberament nacional amb la lluita per l'alliberament social, i per això com a bascos no ens veurem mai identificats amb un sindicat que tingui un marc estatal. L'ideal seria crear un únic sindicat nacional i de classe a Catalunya o a Euskal Herria.
- Quina ha de ser la relació amb els sindicats d'abast estatal?
Nosaltres mantenim relacions amb els sindicats d'esquerres i de classe estatals i hi tenim molt bona relació. Ara bé, la nostra actuació a l'estat espanyol l'emmarquem des d'una perspectiva internacionalista. Respectem les postures d'altres però exigim que es respecti el marc al que donem preferència, que és el basc.
- Però també s'han de potenciar aquests sindicats, no?
No ens competeix a nosaltres crear una alternativa sindical a l'estat espanyol, l'hauran de crear els sindicats de classe i combatius de l'estat espanyol. La millor aportació que podem fer és crear una alternativa i marcar referències de lluita com la vaga del 17 de gener que va servir perquè en altres llocs de l‘Estat es fessin mobilitzacions.
- Quan parleu de majoria sindical basca a quins sindicats us referiu?
A Euskal Herria quan parlem de majoria sindical parlem d'un conjunt de sindicats. El sindicat majoritari és ELA, que té un 35% de representatitvitat, mentre que LAB és el segon amb més representativitat, amb un 17%. Llavors n'hi ha d'altres de més petits. En conjunt, allò que es defineix com a majoria sindical basca té a l'entorn del 65% de representació. LAB des del seu naixement tenir clara la lluita per la doble opressió, i creiem que el referent de LAB ha estat important per canviar el panorama sindical al País Basc, que a la dècada dels 80 era molt diferent de l'actual.
- Parlem del nou escenari polític. Quina importància té per a LAB que es normalitzi la situació política a Euskal Herria?
En aquests moments estem en una situació de carències democràtiques, com és el fet que una part significativa del País Basc (a l'entorn d'un 15% de l'electorat) no pugui participar amb plenitud de facultats i de forma normalitzada en el joc electoral. És una situació anòmala a la que s'ha de buscar solució, i per això és necessari un acord entre totes les forces polítiques. S'ha fet un emplaçament a l'Estat per posar fi a les situacions de dèficit democràtic i ara és l'Estat el que ha d'abordar el problema en clau política.
- Veus amb optimisme el nou horitzó que s'ha obert gràcies a l'esquerra abertzale i tens esperances que al maig la situació política s'hagi normalitzat o hi ha temor que enfront de l'avanç independentista la repressió augmenti?
Nosaltres som optimistes amb el nou escenari que s'ha obert i s'està obrint perquè la situació en un any ha variat molt. Tots els partits polítics s'han mogut, fins i tot el govern s'està veient obligat a dir que les coses han canviat i veiem que no podran impedir el que ja és un clam social. El clam social farà que al final la dinàmica repressiva cessi perquè la majoria basca així ho exigeix. Som optimistes i creiem que la majoria de la societat basca està molt esperançada, i aquest és el major aval per tots aquells que volem una sortida democràtica a tot el que s'està vivint al País Basc.
- Al País Basc no deixen ni que els partits independentistes es presentin, i en canvi als Països Catalans, on no ens deixen convocar un referèndum independentista, hem celebrat ja 532 consultes populars per la independència. Com ho heu vist tot això des d'aquí?
Ens va semblar molt interessant el procés de les consultes. Ha demostrat que es poden fer avenços en la participació social i que hi ha una onada independentista molt viva a Catalunya i creiem que ha sigut un bon model d'organització que ha arribat a amplis sectors de la societat. Ens sembla una experiència molt positiva i ja mirareu com li doneu continuïtat i no ho deixeu en unes meres consultes i li doneu un cos més estable i que sigui fruit d'una dinàmica contínua i estable que vagi més enllà.
- L'independentisme català ha avançat fins a tal punt que han aparegut en escena els sectors independentistes de dretes. A Euskal Herria les esquerres sou el referent. Per què?
Doncs perquè a Euskal Herria hem mirat de buscar acords entre sectors, com ara l'acord entre l'esquerra abertzale amb EA o Alternatiba, que demostren que es poden superar les diferències entre partits polítics. A Catalunya és veritat que els últims resultats a les eleccions des d'una perspectiva de classe són preocupants; que la dreta hagi augmentat tant i l'esquerra es trobi tant dividida... Ens hauríem de deixar de determinats debats secundaris i buscar els punts que ens uneixen per poder articular alternatives concretes. I el dia que siguem una majoria llavors benvinguts siguin aquests debats, però no fem incidència en les diferències perquè sinó és la dreta que es beneficia de la feina que ha fet l'esquerra.
- Ara la burgesia veu rèdits econòmics en la independència...
Es tracta també que des de l'independentisme d'esquerres, des de la CUP, li donin un caràcter social a aquest discurs. Evidentment el fet d'aconseguir un estat es també una cosa que beneficiaria les classes treballadores, però és molt important construir alternatives des d'una perspectiva social. La nostra lluita no és només nacional, també és social. Es tracta de donar contingut social al projecte independentista. No voler un país independentista i prou sinó amb noms i cognoms: independentista, d'esquerres i progressista. Aquesta és la tasca de l'esquerra independentista.
- Sense un sindicat de classe de masses, podria la CUP impulsar la lluita social?
El que està clar és que els partits polítics d'esquerres tenen un projecte polític i també haurien de tenir un projecte social. Llavors els partits d'esquerres que actuen en l'àmbit polític han d'anar acompanyats d'un component social, però és essencial disposar d'un referent sindical important que es dediqui a la lluita social per arribar a la classe treballadora i fer-li veure que pel canvi social cal un canvi polític.
