Guillermo Benlloch Petit, el jutge titular del jutjat d’instrucció número 3 de Mataró que va ordenar el sobreseïment lliure i l’arxiu de la investigació iniciada arrel de la querella presentada pel Ministeri Fiscal, per suposats delictes penals pel desmuntatge de l’edifici catalogat de Can Fàbregas, té un currículum polèmic i una marcada presència pública de caràcter reaccionari.
Benlloch, un jurista conservador relativament jove, ha defensat reiteradament unes excloents “arrels cristianes d’Europa” i ha mostrat un suport públic a grups antiavortistes. També ha realitzat sentències condemnatòries contra okupes, un fet que contrasta amb el seu vot favorable a la llibertat de l’acusat del cas Tous i cap de seguretat de l'empresa de joieria, que va acabar a trets amb la vida d’un suposat lladre albanokosovar.
Guillermo Benlloch va ordenar fa pocs dies el sobreseïment lliure i l’arxiu de la investigació de delictes penals en el cas de l’edifici catalogat de Can Fàbregas.
Durant tot el procés, a diferència de la inhibició Govern municipal, des de la CUP de Mataró es va fer un seguiment de la investigació realitzada per part de la justícia. Però paradoxalment, la consigna del magistrat ha afavorit de cop els interessos de les empreses que construïran un edifici d’El Corte Inglés. Per aquest motiu la CUP de Mataró va denunciar públicament que s’hagi desestimat les proves aportades, com ara l’informe pericial, així com la petició del Ministeri Fiscal d’investigar i acabar les diligències iniciades. La resolució de Benlloch ha estat assenyala com a sospitosa, ja que contradiu plenament la normativa del Pla Especial de Patrimoni Arquitectònic de la ciutat i afavoreix de cop els interessos urbanístics privats.
Però qui és el jutge Benlloch?
Aquest magistrat s’ha destacat per una trajectòria reaccionària, que va iniciar com a estudiant de dret fa dues dècades, vinculat a grups ultracatòlics. En aquest sentit, com a professor de dret penal de la Universitat Internacional de Catalunya va realitzar diverses manifestacions i atacs contra la laïcitat, com ara durant la companya per una Constitució europea “amb arrels cristianes”, paral.lela i similar a la realitzada per grups xenòfobs i ultres que reclamaven l’expulsió dels immigrants musulmans de la UE, el no reconeixement dels drets i la diversitat religiosa o el tancament de mesquites durant els mateixos anys.
També ha divulgat un discurs des del vessant “jurídic” en contra del dret a l’avortament, especialment des de plataformes 
ultracatòliques com Juristes Cristians de Catalunya, de la qual ha format part del seu consell assessor, o l’Associació Duran i Bas.
Però el moment més polèmic d’aquest jutge es va produir el 2007. Benlloch va oposar un vot particular favorable a la llibertat de l’acusat de l’homicidi d’un pressumpte lladre a Sant Fruitós del Bages. Es tractava de Lluís Corominas, familiar de la família de joiers Tous i cap de segueretat de la seva empresa, que va disparar diverses vegades amb la seva pistola contra un albanokosovar que hi va perdre la vida. Una decisió controvertida que era favorable a la important família de joiers. Benlloch va emetre el vot discrepant respecte a la decisió del tribunal, ja que considerava “petita i escassament versemblant” la probabilitat que l’acusat fugís durant la llibertat provisional, ja que comptava amb “fort arrelament familiar i professional” i amb “una família envoltada de gran celebritat i prestigi social”, fet que comprometria el seu bon nom i el prestigi de la marca comercial dels joiers Tous.
Pocs dies després, l’acusat d’homicidi del cas Tous sortia en llibertat provisional amb un fiança de 150.000, una mesura benèvola i discriminatòria que havia estat afavorida per la pressió particular de Benlloch com a magistrat del cas.
Aquesta benevolença en el cas Tous o el sobreseïment de la investigació sobre Can Fàbregas de Mataró no responen al paper de teoritzador jurídic i professor de dret de Benlloch. Des d’aquest vessant també s’ha presentat mitjançant diversos documents com un teoritzador de les doctrines jurídiques retrògrades, com ara en el cas de l’extens article “El Derecho penal ante el conflicto político. Reflexiones en torno a la relevancia penal de determinados fines, opiniones o motivos políticos o ideológicos y su legitimidad.”, publicat a l’Anuario de derecho penal y ciencias penales.
En aquest article acadèmic, però de clara tendenciositat espanyolista i reaccionària, apunta una sèrie de reflexions altament perilloses per als drets i llibertats regits per les convencions democràtiques internacionals. Des de la posició de professor de dret presenta una sèrie de plantejaments de base jurídica que atenuen algunes tipologies de delictes i en criminalitzen d’altres des d’una suposada reflexió teorico-jurídica.
Es tracta d’un conjunt doctrinari que afavoreix la relativització i la poca legitimitat, des d’aquesta suposada “reflexió”, dels delictes relacionats amb la negació del genocidi, o els agravants penals per motius racistes, antisemites, etc. Una crítica al sistema jurídic actual que també qüestiona la figura de “la provocació de l’odi i la discriminació” de l’art.501.1 del Codi Penal.
Front d’aquest relativisme quan es tracta del drets de les persones i dels drets col.lectius, Benlloch afegeix una cullerada criminalitzadora al “Delito de ultraje a España” de l’article 543, que acosta les doctrines d’aquest jutge a les lleis marcials promulgades durant la dictadura de Primo de Rivera o Franco, en què prova de relligar les essències de l’espanyolisme amb la religió catòlica: “(...) en el articulo 543 CP sólo se protegen sentimientos de identificación nacional o territorial de una parte de la población: aquella que se identifica con el modelo constitucional vigente. ¿Es esto admisible? En mi opinión, sí. Podría haberse optado por un modelo distinto y, a imitación de lo que se hace con el delito de escarnio del articulo 525, castigar cualquier ultraje a símbolos representativos de una opción personal en materia de indentidad nacional o territorial, tanto los oficiales y vigentes como los que no se corresponden con nuestro ordenamiento en vigor; (...) Basta consultar nuestra Carta Magna para darse cuenta de la postura que toma la Constitución en relación a la libertad religiosa no es la misma que toma en la cuestión nacional, a pesar que tanto la libertad ideológica como la religiosa se contemplan en el mismo articulo 16CE.”
L’objectiu darrer d’aquest article, que descriu la filiació política i ideològica de Benlloch, és la conclusió de l’apartat “La finalidad politica de subversión del orden constitucional como elemento típico de los delitos de terrorismo”, en què aposta per l’agravant penal màxim en aquests casos sempre i quan tinguin com a finalitat el canvi del règim constitucional actual. Unes exposicions teòriques que no contemplen la gravetat i la formalitat del delicte sinó la finalitat política d’alterar “l’odre constitucional”. En paraules d’aquest jutge: “Pues bien, si algo demuestra la historia reciente de nuestro país y su fenómeno terrorista es la especial fuerza motivadora que tiene la finalidad de subversión del orden constitucional. Es legítimo, por tanto, que en la descripción típica de los delitos de terrorismo –que, no olvidemos, se constituyen como formas de gravación de determinados delitos comunes- se incluya explícitamente ese elemento finalístico político, pues constituye uno de los elementos básicos de dicha agravación”. Unes consideracions que exclouen els atemptats i els atacs a les llibertats per part de grups espanyolistes i ultres, però que convertiria de facto en “terroristes” tots els catalans i catalanes que pretenem trencar el marc constitucional espanyol i optem per la independència de la nostra nació.
Per saber-ne més:
El fiscal i "Salvem Can Fàbregas" també presentaran recurs per l'arxivament de la querella
El jutjat ordena l'aturada de les obres de Can Fàbregas
El jutge imputa l'alcalde Barón i el regidor Bassas per diversos delictes sobre Can Fàbregas - Blog de Joan Jubany
La CUP de Mataró demana la paralització immediata del desmuntatge de la nau de Can Fàbregas - Llibertat.cat
La Fiscalia es querella contra l'Ajuntament i l'Alcalde de Mataró Llibertat.cat
Concentració-cassolada a Mataró contra el trasllat de Can Fàbregas. Llibertat.cat
Ni un cèntim per un trasllat inútil!. Juli Cuéllar al seu bloc
Mataró: Can Fàgregas, de moment, no es mou del seu lloc. Llibertat.cat
Mataró: Unes cent de persones demanen que Can Fàbregas no mogui del seu lloc original. Llibertat.cat
La Generalitat demana que es traslladi sencera una fàbrica protegida de Mataró. El Punt
Més de 500 veïns de Matarò en contra que a Can Fàbregas s'hi construeixi "El Corte Inglés". Llibertat.cat
Tractes de favor, a canvi de què?
La CUP al·lega nul·litat en l'operació "Can Fàbregas" i demana posar el "comptador a zero
