Harmonies de lluita, gener 2011

A l'altra punta de l'espectre, la Barcelona més "poligonera" te la seva nit. L'emissora Som Ràdio ha organitzat el 5 de febrerla primera festa de Techno per la independència, set hores sens aturador de bacallà a la sala Psicodromo amb Nando Dixkontrol, i comptant amb una urna de vot anticipat de Barcelona decideix. Una manera diferent de reivindicar el dret a decidir.

Una alternativa pel mateix dia 5 és l'esperat concert de reton de Remences, a la sala KGB, també a Barcelona. Per la seva banda, Pau Alabajos acaba d'encetar el festival Barnasants que s'allargarà fins mitjan abril, donant-li un tret d'inici reivindicatiu.

De les novetats d'aquest gener, els de Gent del desert treuen el seu tercer llarga durada, Celebració de la tempesta. L'eclèctic grup ontinyentí sorgit d'una tertúlia literària factura un collage d’estils sorgits de de la seva riquesa instrumental folk rock al servei dels textos. Aquest conjunt funciona com un teixit associacionista músico-social on per sobre de la importància dels components, que hi entren o en surten, hi han les composicions grupals.

Auxili és un d'aquests grups joves i multitudinaris que fan ska, rock, i el que els ve de gust; aviso per avançat perquè aquest mes en "tenim" més. Els Auxili son d'Ontinyent i ja fa cinc anys que la seva bola de neu ha anat creixent, gravant un primer disc fa dos anys i ara traient el seu segon: Existirem...?. Sumant ja deu components, aquesta big band amb dolçaina sona fresca i festiva tocant temes socials, amb un resultat més madurat que en l'anterior entrega.
La gent de Desquici son quatre amics d’Ullastrell que a finals de l'any passat gravaven cinc talls per descarregar d'un particular post punk amb tornades corejables. Els seus components venen de grups de hardcore punk i de rock fosc, fent que els seus temes trenquin les fronteres convencionals del punk. El combinen amb elements del funk, del rock alternatiu i de l’experimentació musical, oferint amb les lletres una visió personal del món, que fa entendre el nom del grup.

Els Dissäpte son un grup de Barcelona de crust punk, i la seva primera referència es diu Més enllà de l’ombra amb la que et conformes…. Un títol evocador que dóna nom a una maqueta de hardcore ràpid, brut i fosc, on hi sonen crits estripats i agònics que omplen de ràbia les lletres de crítica, autocrítica i frustració.

Els joveníssims Raska son nou vallesans que un dia van decidir de muntar “un grup de música guapa”, expressió que els ha portat a fer ska, pop rock i reggae. Acaben de treure Desperta't, una maqueta de quatre talls on s'hi pot sentir la seva combinació estilística, que amb optimisme i frescor canten missatges amb consciència social, en el conegut binomi de “festa i lluita”. Ritmes calents i festius sense deixar d’animar el canvi social.

Amb un nom cosí-germà del de l'anterior punt, Ressaka ska és un jove grup de la Catalunya central que compta amb set components. Influïts per la festa i la conya, fan un ska punk accelerat, senzill i desenfadat, amb tornades corejades i on no hi falta la gralla de rigor. Fa uns mesos van gravar la seva primera maqueta, Històries pàl·lides, on a part de temes “fiesteros” també toquen temes com les injustícies de les guerres o la unitat de la llengua.

El darrer punt és per Subvèrssia, un nou grup de Castelló que començà a finals de 2008 fruit de les inquietuds musical de tres amics, amb la intenció de fer la música que els uneix. Acaben de gravar tres talls que presenten com a demostració del que fan, temes socials altament crítics sobre una base musical dura que juga entre el metal, el hardcore i el punk, sense deixar d’incorporar-hi elements d’altres estils que els dóna profunditat.