Per Eudald Calvo, membre de
1) La convocatòria, a diferència del 99% de les vagues generals (i d'altres d'importants) precedents en els darrers anys, ha estat única i exclusivament convocada pels sindicats coherents amb la lluita de les classes populars. En altres paraules, que UGT i CCOO no han impulsat aquesta convocatòria sinó l'alternativa sindical. De fet, personalment tenia l'esperança que ho féssin, però vistos els nivells dels dos sindicats grocs quasi prefereixo que hagi estat així. I és que la vaga, no ens enganyem, no serà massiva en el seu seguiment. Però serà una vaga convocada per nosaltres, pels nostres sindicats, sense por del fracàs perquè som conscients que tindrà els efectes que tindrà. Ni més ni menys. I deixar de ser tant ambiciosos ens està ajudant a tirar endavant amb les nostres lluites. Convoquem a la vaga i la jornada de lluita sense por del fracàs, doncs som conscients de la seva repercussió i l'acceptem. A més, molt bona part de la criminalització mediàtica contra la vaga del 29-S va ser orquestrada per un discurs entorn a la qüestió de les subvencions milionàries dels sindicats, fet que aquesta vegada si algú ho diu no serà cert.
2) La convocatòria era necessària per la nostra dignitat com a revolucionaris i era necessària per la nostra pròpia existència com a organitzacions d'esqueres. No convocar-la hauria estat un vertader fracàs: haver d'acceptar que després de la retallada de les pensions, la retallada del subsidi d'atur i la reforma laboral, aquí no ha passat absolutament res. I aquest hagués estat el més gran fracàs: haver d'acceptar que la nostra capacitat d'incidència a la societat és totalment nul·la i que només podem esperar a veure-les venir i esperar que CCOO i UGT ens alegrin el dia convocant una nova vaga general.
3) Ens hem allunyat, i molt, del sectarisme al que estavem (mal) acostumats. I és que una convocatòria de vaga en que hi participa la CGT, la CNT, l'esquerra independentista i molts altres sectors de l'esquerra anticapitalista tant absolutament fragmentada com per sort unida en casos com aquests és almenys un baló d'oxigen per tirar endavant en dies com els que ens ha tocat viure. No cal fer volar coloms, no hem descobert la sopa d'all, però almenys estem apuntant tots els que fem feina en la mateixa línia.
4) Per últim, un punt interessant: la vaga està circumscrita al territori català. La COS ha convocat la vaga per a tot els Països Catalans (intueixo que a excepció de la Catalunya Nord), la CGT ha convocat la vaga a Catalunya i segurament (amb la informació que disposem avui) també serà vaga a les Illes i al País Valencià, CNT-Catalunya (popularment la de Joaquin Costa) també circumscriu la vaga al territori de Catalunya i la CNT-AIT (popularment la de Medinaceli) encara no ha confirmat que convoca vaga a Catalunya, però tot sembla indicar que així serà.
5) Relacionat amb aquest darrer punt, la vaga general ha estat convocada a Euskal Herria pels sindicats LAB, ELA, CNT, STEE-EILAS, EHNE i HIRU; a Galicia ha estat convocada també pels sindicats CGT i CIG i als Països Catalans per CNT, COS, CGT i Solidaritat Obrera (disculpeu si em deixo algú). És evident que allà on hi haurà més moguda serà a les tres nacions més combatives(amb perdó de la resta) pel que respecte l'opressió nacional que, casualment, no ha portat a un “aburgesament” com prediuen alguns “anti-nacionalistes” sinó al contrari, a ser la punta de llança del combat social per defensar els nostres drets. Per tant, podem dir-ho alt i clar: alliberament nacional i lluita per la justícia social tornen a anar juntes de la mà en una convocatòria de vaga general.
Per totes aquestes raons i per la repercussió social que no dubto que tindrà la jornada, podem dir-ho ara sense por d'equivocar-nos: la vaga general del 27 ha estat un èxit.
