A Perpinyà, la popular Ràdio Arrels està en alerta des que es quedà sense una important subvenció de la Generalitat, que després d'una prolifera difusió que ha despertat una inusitada solidaritat i donacions ciutadanes, s'ha desbloquejat part d'aquesta l'ajuda.
I en el trenta-cinquè aniversari del folk valencià d'Al tall en defensa de la cultura pròpia, Obrint pas ha acabat la seva gira de retorn al Japó, i Pau Alabajos torna dels EUA per estrenar el seu proper disc al Barnasants tot emulant en Woody Guthrie.
La novetat més interessant d'aquest cap d'any ha estat Empremta, el primer llarg dels Kòdul.
Un disc melòdic, enèrgic, compromès, apressat, fresc, punyent,
divertit, potent i ballable. Un disc rodó, d'aquells que ni els falta ni
els sobra res, que desperta una llista d'adjectius positius que poden
ser els anteriors i també d'altres.
Mentrestant els Xeic! no s'adormen i ja ha aparegut el seu tercer disc: Sirga. Els ebrencs tornen a renovar la seva aposta musical festiva i arrelada en un treball on hi ha cabuda per la literatura, l'humor, la crítica, i la saviesa popular.
El comiat de Gonelles morts mereix per si sol un punt i a part. Aquest escamot autònom mallorquí ha estat actiu durant cinc anys duent a terme un experiment divertidíssim (almenys per alguns) de crítica i autocrítica càustica que han perpetrat com els ha donat la real gana. Ja se sap que l'escassedat de recursos i l'originalitat tot sovint es troben, i això ha passat en els cinc "assalts" que han comès. Ara lleguen el recopilatori Gold amb uns quants afegitons per si no n'hi hagués hagut prou.
Promoció. La promoció és molt important. Sempre ho ha estat i avui en dia segueix essent-ho, tot i que ara els mitjans s'han democratitzat molt. Molt, però no prou.Els vallesans Txilum tornen de Jamaica tocats per la llum de Jah amb el seu primer llarg Cultura accidental entre mans, i ens el deixen tastar en un finíssim disquet de promoció per a descarregar.
