El proper dilluns dia 13 de desembre, a les 19,30 hores, a la Biblioteca de Catalunya (Sala Caritat, a tocar del pati) presentarem el llibre L'estudi, meticulosament documentat, dóna una nova i sorprenent visió d'aquesta milícia, de la seva organització i dels seus fets d'armes, i analitza les unitats, els comandaments, la vida quotidiana, l'entrenament, els uniformes, el paper de Rafael Casanova (coronel de la unitat) i fins i tot fa una precisa descripció del contraatac de l'Onze de Setembre amb la bandera de Santa Eulàlia.
Diumenge dia 12 de desembre, a les 12 del migdia, se'n farà una presentació prèvia a la Llibreria La Garba (Carrer de la Maquinista, 19, a la Barceloneta) organitzada pel Memorial 1714 en el marc de la primera jornada impulsada per Barcelona Decideix.
La Coronela de Barcelona (1705-1714)
"Coronela" era el nom que rebien les milícies urbanes de les ciutats del Principat de Catalunya. Estaven formades per ciutadans militaritzats dels gremis d'oficis. La més poderosa era la "Coronela de Barcelona", organitzada en 6 Batallons, cadascun dels quals estava sota la protecció d'un Sant Patró Catòlic, i amb capacitat per mobilitzar una força paramilitar d'aproximadament 4.000 homes.
La Coronela de Barcelona és una institució militar hereva de distintes tradicions bèl·liques d'autodefensa catalanes emparades per les Constitucions, Privilegis i Usatges de Catalunya. Malgrat que els seus contemporànies la consideraven una evolució directa de la Host de Barcelona, originada durant l'edat mitjana, la Coronela de Barcelona fou una organització característica de la Catalunya moderna que assolí la seva plenitud en el context de la Guerra de Successió.
La creació de la Coronela de Barcelona pròpiament dita arribà durant la "Guerra de Successió", quan ja totalment definida sota aquesta denominació es revelà com una força decisiva durant els Setges de Barcelona de 1706 i de 1713-14. A diferència de la "proto-Coronela" del regnat de Carles II i primers anys de Felip V, caracteritzada per la poca regularitat, el servei puntual, la manca de control sobre l'armament i la manca d'uniformitat, la reglamentació de la Coronela durant el regnat de Carles III caracteritzà una institució civil totalment militaritzada i perfectament definida i reglamentada.
La Coronela de Barcelona constituí un model perfectament acotat i definit, i totalment diferenciat dels seus antecedents medievals, que cristal·litzà durant el regnat de Carles III l'Arxiduc. De fet, les coroneles de les ciutats catalanes estructurades ens temps de Carles III foren unes institucions militars innovadores i originals nascudes a l'empara del model polític endegat per l'austriacisme i a redós de l'evolució de la Guerra de Successió.
Carles III va decidir optimitzar les Coroneles de la ciutats catalanes i convertir-les en unitats permanents, tant militaritzades com fos possible, sota el comandament de militars i enquadrades en el règim de justícia militar. Aquesta decisió s'incardinava en l'esperit constitucionalista de Catalunya i la tant ansiada voluntat de recuperar l'autodefensa militar. La resposta fou entusiasta: comuns i gremis s'apressaren a rearmar-se i uniformar-se, ara sí, amb el consentiment de la Corona. Tot pagat pels propis gremis i Institucions de la terra.
Amb aquest pacte entre la Terra el rei s'aconseguí deixar guarnides militarment les principals ciutats catalanes sense detreure efectius de l'Exèrcit Reial; d'aquesta manera els regiments reglats es pogueren destinar gairebé exclusivament a l'exèrcit de campanya. Així mateix, el pacte garantia que les tropes de la Coronela podien continuar treballant i no es restava riquesa al país malgrat la guerra en curs.
FONT: www.11setembre1714.org
