Així com també, que s'apliquin estrictament la prioritat dels tres primers nivells de la
Jerarquia ecològica dels residus (la prevenció, la reutilització i el
reciclatge segons marca la normativa comunitària) i com a model
l’adopció l’estratègia internacional de gestió preventiva i recuperadora
dels residus “Residu Zero”
"A les incineradores: els programes de gestió de residus municipals i industrials de la Generalitat de Catalunya, així com d’altres territorials com el Programa Metropolità de gestió de residus municipals PMGRM 2009 – 2016, es fonamenten en els tractaments finalistes pel rebuig, basats en la incineració sota l’eufemisme de la seva “valorització energètica”. Està demostrat que aquests sistemes són els menys eficients tant econòmicament com per l’aprofitament dels recursos, i són causa d’importants impactes ambientals i per la salut de les persones. A més la incineració és incompatible amb la necessària reducció dels residus ja que es sustenta en mantenir la seva capacitat i “input” de residus a cremar No és defensable per tant que un model de gestió de residus sigui sostenible si es fonamenta en aquests sistemes.
A les fàbriques de ciment: els compromisos en la lluita contra el canvi climàtic, pels sectors industrials intensius en emissions de gasos d’efecte hivernacle que han de reduir les seves emissions, no han de fer passar “pa per formatge” amb subterfugis com la substitució de combustibles fòssils per Combustibles Derivats de Residus (CDR), si això ha de comportar riscos per la salut de la ciutadania i els/les treballadors/es degut a l’augment important de les emissions de partícules i gasos contaminants. En aquest sentit cal tenir en compte que la Comissió Europea ha denunciat a l’estat espanyol davant del Tribunal de Justícia de la UE per la superació dels límits establerts per partícules en suspensió (PM10) a l’ambient atmosfèric (a l’àrea metropolitana de Barcelona, zones del Baix Llobregat i el Penedès – Garraf se superen aquests límits, amb els subsegüents impactes per a la salut de les persones en forma de patologies com malalties respiratòries, cardiovasculars, càncer o mort prematura). Convertir les fàbriques de ciment en incineradores no és una política sostenible en la lluita contra el canvi climàtic i és una irresponsabilitat política.
A plantes tèrmiques per generar energia o aigua calenta: la proliferació de projectes d’instal·lacions industrials per a la generació d’energia a partir de la combustió de biomassa que s’està produint actualment és una font de preocupació per nombrosos sectors de la població d’arreu, donat que en molts casos existeix el risc que esdevinguin plantes incineradores de residus industrials encobertes. Tot i que l’ús de biomassa d’origen agroforestal en petites plantes i amb uns requeriments importants, pot ser defensable com una alternativa viable des d’un punt de vista de l’ús de fonts d’energies renovables, no és acceptable que aquestes esdevinguin incineradores de residus de la indústria de la fusta, fangs de depuradores, plàstics o altres tipus de residus que eufemísticament puguin ser anomenades “biomassa”, amb els riscos ambientals associats a les emissions que es poden produir i el grau d’eficiència energètica que puguin assolir. El principi de precaució ha de prevaldre mentre no es garanteixi que aquesta pràctica es totalment innòcua.
Per tot això considerem que la gestió sostenible dels recursos i els residus, les fonts d’energia renovables i sostenibles, i les polítiques de lluita contra el canvi climàtic amb estricte respecte al medi ambient i la salut de les persones han de passar per:
• Un canvi sistèmic en la gestió de materials basat en aspectes d’eficiència en l’ús de recursos, energia i prevenció en la generació de residus, seguint una estratègia de política integrada del producte (PIP) o d’ecologia industrial. Estratègia que progressivament va agafant més volada a nivell internacional: l’estratègia residu zero.
• Polítiques actives i avançades en els tractaments recuperadors de materials basats en esquemes intensius de reducció i separació en origen dels residus i tecnologies de tractament que garanteixin la màxima valorització material i el mínim tractament finalista en abocament.
• Descartar la incineració com a sistema de tractament de residus: descartar la construcció de noves incineradores, cremar residus com a substitució de combustibles i adoptar un calendari de tancament progressiu de les existents.
• Aplicar realment el principi comunitari de “Responsabilitat ampliada del productor” i el desenvolupament d’una fiscalitat ambiental en residus que sigui realment dissuasòria de la generació de residus i de la producció de rebuig
• Campanyes d’educació ambiental i participació ciutadana orientades a veritables canvis d’hàbits fugint d’objectius propagandístics i buits de contingut.
Així, emplacem al nou govern a afrontar aquests aspectes de forma valenta i decidida, donat el moment decisiu en el que ens trobem davant de problemes com el col·lapse del sistema de gestió de residus actual i el repte de frenar el canvi climàtic, amb l’assoliment de models de desenvolupament veritablement sostenibles tant des del punt de vista ambiental, econòmic, i social.
Catalunya, 1 de desembre de 2010
CEPA – Ecologistes de Catalunya Federació Ecologistes de Catalunya Plataforma Cívica per a la Reducció dels Residus Plataforma antiincineració de Montcada i Reixac AVV Can Sant Joan – Montcada i Reixac AVV Clot – Camp de l’Arpa – Barcelona Plataforma antiincineradora del Congost Plataforma Aire Net – Sant Feliu de Llobregat
