'La vida dels sahrauís no val res per als governs espanyol, francès i nord-americà'

Aquest historiador i bibliotecari ha manifestat sempre interès per la solidaritat internacionalista i, entre d'altres qüestions, el conflicte del Sàhara. Com a membre actiu dels moviments socials de València, ha participat en el projecte de creació d'un "Centre de Documentació Antagonista", arxiu itinerant sobre l'okupació, l'ecologisme, el feminisme i l'antimilitarisme en aquesta ciutat. Abans d'aquest llibre, Collado havia publicat Obrint portes: okupacions en València (1988-2006).

Un País al Desert es va publicar fa ara un any. Assenyales la coincidència del teu llibre amb una fita en el moviment de resistència a l'ocupació marroquina.

Casualment, la publicació d'Un País al Deset va coincidir amb la vaga de fam d'Aminatou Haidar, activista sahrauí pels drets humans expulsada d'Al Aaiún, sa casa, pel govern del Marroc. En novembre de 2010 ha eixit la traducció del llibre al castellà al temps que es produïa el desmantellament per l'exèrcit marroquí del campament d'Agdaym Izik, i l'estat de setge i la repressió ferotge en la ciutat d'Al Aaiún.

Què t'ha mogut a escriure sobre el sotmetiment del poble sahrauí?

És un tema que sempre m'ha interessat. Tot i que sense mantenir una relació directa amb col·lectius de suport al Sàhara, sí que he estat al corrent del que ha passat durant tots aquests anys; he tingut contacte així mateix amb famílies d'acollida i interès per la solidaritat internacionalista.

I per què has decidit dirigir-te a un públic escolar (a partir dels dotze anys)?

Vaig pensar que un conflicte enquistat i irresolt per la societat adulta i ocultat pels mitjans de comunicació, podria resultar interessant per als més joves. Es tractava de fer-los patent la injustícia cap a un poble oblidat i castigat com és el sahrauí.

El context de la història retrata una família d'acollida de menors sahrauís. Quina és la teua intenció?

El llibre conta l'arribada d'un xicot sahrauí a una família que l'acull durant dos mesos, com passa amb milers d'ells en tot l'estat cada estiu, en el marc de la campanya "Vacances en Pau". El propòsit del llibre era contar què passa en el Sàhara als xicots d'ací. A través del jove sahrauí, d'adults que coneixen el conflicte, d'altres sahrauís i algun marroquí, es trena l'explicació històrica, cultural i política del poble sahrauí. Tot açò inserit en un relat de vacances, amb els seus jocs, les seues excursions a la platja o a la muntanya, les festes i els amics.

Quin és, a grans trets, l'argument del llibre?

Zag, un xiquet sahrauí, és acollit per la família de Miquel per tal de passar un par de mesos en sa casa. Durant aquest temps, Zag troba un món amb un paisatge i uns costums molt diferents a la seua vida en el desert. Però seran precisament Miquel i els seus amics, els qui descobreixen la realitat sobre el poble sahrauí.

I com es presenta aquesta realitat?

Un poble dividit, amb una part sotmesa a una terrible invasió militar i l'altra arraconada en la hammada, la zona més àrida del desert, on sobreviuen en camps de refugiats gràcies al petit ajut internacional. També veuran com els personatges han passat els anys i la situació dels sahrauís, que és cada vegada més desesperançada.

Denuncies també, en el terreny geopolític, la hipocresia de les potències occidentals, allò que en llenguatge políticament correcte s'anomena "diplomàcia".

Els governs avantposen interessos "d'Estat" a la defensa dels drets de les persones. Aquests interessos es fonamenten principalment en la rendibilitat econòmica (pesca i fosfats) i en qüestions d'estratègia geopolítica. Parlen de les relacions amb el Marroc com si en això ens en fora la vida, tot i que la vida dels sahrauís no val res per als governs espanyol, francès o nord-americà.

I que en penses del paper de l'ONU?

Tampoc no pinta res. La seua missió en el Sàhara per a muntar un referèndum és paper mullat. Ni tan sols es denuncien les constants violacions de drets humans que s'estan produint des de fa molts anys.

Tornant al llibre, com han acollit Un país al desert els joves dels centres escolars on l'has presentat?

Els sembla increïble, per irracional, allò que està passant. Una vegada explicat el tema, resulta tan òbvia la situació d'opressió i d'exili que pateixen els sahrauís, que no entenen com els polítics no fan absolutament res per tal de resoldre el conflicte.

T'ha resultat difícil introduir-te en un conflicte d'arrels complexes i múltiples actors per explicar-lo a un públic jove? Has emprat alguna tècnica en particular per aconseguir-ho?

Per escriure el llibre he intentat enrecordar-me de com era jo als seus anys, a què jugava amb els meus amics, com era la vida en el entorn que narra la història. Tot això afegint canvis que actualitzaren eixe període vital a la realitat dels joves de hui.

A qui/quins consideres responsable d'un conflicte que es perllonga 35 anys i que ara esclata amb el desallotjament i la repressió en el campament "Dignitat"?

El rei del Marroc, el seu govern, els seus militars i els seus polítics són els principals responsables. Però també ho són el rei d'Espanya, els governs de diferent signe que han governat aquest país, i el mateix ocorre amb França, Estats Units, la Unió Europea i l'ONU.

Quina opinió et mereix l'actitud del govern espanyol respecte a l'antiga colònia del Sàhara? I la del PP?

Són clarament uns mentiders, uns hipòcrites i uns covards. Tots, principalment PSOE i PP. El Partit Popular juga ara a defensor del Sàhara quan poc va fer mentres governava. A tots ells se'ls ompli la boca parlant de drets humans però fan lleis que criminalitzen els immigrants, venen armes perquè maten éssers humans i miren cap a l'altre costat quan massacren un poble sencer.

Que et semblen els seus arguments?

Diuen que Marroc frena el terrorisme islamista però exerceix el terror cap als sahrauís, també demanen que condemnes el terrorisme però donen suport el terror de l'estat; parlen de democràcia però negocien amb un règim semi feudal, diuen que defensen la llibertat d'expressió però callen la veu dels mitjans crítics; ataquen els pirates somalis que actuen en les seues aigües territorials, tot i que amb el seu govern no hi ha tractat de pesca; signen tractats amb espoliadors i lladres de territoris aliens. Fan be el seu paper: enganyar i ensarronar.