Tot i que l'homenatge se centrava en Manuel Viusà, els ponents van
reivindicar la trajectòria política que va viure la parella, Galí-Viusà, unida a l’entorn de tres passions:
l’independentisme, la família i la dedicació artística.
Marc Sallas, portaveu de la CUP, que va presentar l'acte, va ressaltar la necessitat de recuperar la memòria històrica, ja que l'independentisme no surt del no-res, sinó d'una llarga lluita de nombroses dones i homes del "nostre país per la recuperació de les nostres llibertats nacionals i que en moltes ocasions ha estat silenciada i criminalitzada".
A continuació, l'historiador i col·laborador de Llibertat.cat, Agustí Barrera va insistir en aquest punt. Barrera va remarcar la personalitat política dels dos lluitadors en el context socio-polític que van viure. Va assenyalar que els patriotes tenien contactes amb diversos moviments d'alliberament nacional d'arreu del món i els governs aliats en la guerra contra el feixisme. També va destacar el paper que van tenir durant la Resistència francesa contra el nazisme, compromís que es va veure recompensat per les autoritats franceses i sobretot per nombrosos veterans de la Resistència es van solidaritzar amb Viusà, acudint amb
els uniformes i les condecoracions de combatents, un fet que va impactar
l'opinió pública i que va impossibilitar l'extradició de Viusà, quan havia estava acusat de formar part de l'Exèrcit
Popular Català (EPOCA) a finals dels anys 70. Finalment, Barrera va destacar que Viusà ja havia deixat clar que l'autonomia era un carreró sense sortida.
Després, Oriol Falguera, membre de la Comissió 100 anys d'estelada i que prepara un llibre amb la història d'EPOCA, va assenyalar com la parella havien caminat junts en el seu compromís vers el país. En aquest punt, Falguera va explicar el valor simbòlic de la inscripció "Fem que arreli ben fort" en l'anell de fusta del matrimoni de la parella i en l'epitafi de la seva tomba. També va destacar el paper divulgador de la lluita independentista i de la història del país dels dos patriotes, en l'edició de nombrosos documents, ja que s'havien adonat del desconeixement que tenien les noves generacions sobre la seva nació.
A continuació, Carles Sastre, company de militància de Manuel Viiusà, va reivindicar la figura de Gertrudis Galí, moltes vegades oblidada, ja que la trajectòria de Viusà no es pot acabar d'explicar sense la seva companya. Sastre també va insistir en els referents i sobretot en la manera de saber-los utilitzar per canalitzar la lluita per la independència.
Va cloure l'acte, Aleix
Renyé, també company de militància. Renyé va dir que "l'independentisme amb el lliri a la mà haurà de reconèixer
l'independentisme armat" i va afegir que un homenatge d'aquestes característiques l'hauria de fer el govern català.
L'acte de cloenda de la UCE, el proper dimarts, recordarà la memòria de Manuel Viusà amb la intervenció de Daniel Giralt-Miracle (crític d’art), Joana Viusà, Pasqual Maragall
(expresident de la Generalitat de Catalunya), Salvador Giner (president
de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Fundació UCE) i Jordi Sales.
Per saber-ne més:
"Manuel Viusà i Gertrudis Galí. Una parella d´artistes catalans que es van quedar a l´exili". Núria Rius Vernet, Imma Gibert, Gemma Rufach
Homenatge a Manuel Viusà a Prada
Homenatge al Front Nacional de Catalunya a Vic
Acte de memòria i homenatge en el 70è aniversari de la fundació del FNC
