La sentència s'ha votat en quatre blocs, tres dels quals s'han aprovat amb sis vots a favor i quatre en contra. La primera votació ha estat sobre el preàmbul de l'Estatut, on el punt més conflictiu és la definició de Catalunya com a nació. Aquest bloc s'ha avalat amb els vots de sis magistrats a favor i quatre en contra atès que no té validesa jurídica i es reitera "la indissoluble unitat d'Espanya".
El segon bloc que s'ha sotmès a votació engloba tots els articles que la sentència declara inconstitucionals. En aquest cas, vuit magistrats han votat a favor i dos en contra. Encara es desconeix quants articles estan dins d'aquest bloc i per quedarien anul•lats.
El tercer bloc que s'ha votat fa referència als articles que han quedat interpretats segons la Constitució. En aquest cas, sis magistrats han avalat aquestes interpretacions davant de quatre que hi han votat en contra.
Finalment, s'ha votat un quart bloc que agrupa els articles que recorreguts que el TC declara constitucionals. En aquest cas, la votació també ha estat de sis magistrats a favor i quatre en contra.
Un procés farcit de recursos
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya, aprovat a les Corts generals i posteriorment refrendat pel poble de Catalunya, ha provocat fins a set recursos davant del Tribunal Constitucional. El més conegut és el del PP, però també han qüestionat el text català el Defensor del Poble, Enrique Múgica, i cinc comunitats: Aragó, el País Valencià, les Illes Balears, la Rioja i Múrcia. Els recursos dels populars i de Múgica eren els més genèrics, afectaven a multitud d'articles i qüestionaven la columna vertebral del text. Els recursos de les comunitats majoritàriament abordaven qüestions específiques dels seus territoris, com ara els recursos hídrics de l'Ebre o l'Arxiu de la Corona d'Aragó.
Catalunya és una nació sense validesa jurídica
Els magistrats mantenen la definició de Catalunya
com a nació, però recorden que això no té cap tipus de validesa
jurídica tenint en compte que aquesta referència es troba precisament
en el preàmbul del text. És més, el tribunal també subratlla la unitat
indissoluble de la nació espanyola. Els magistrats s'han pronunciat
només sobre el preàmbul en una votació que ha tingut sis vots a favor i
quatre en contra. Han donat el seu vistiplau a aquesta lectura els cinc
membres del bloc conservador i el progressista Manuel Aragón.
El preàmbul de l'Estatut estableix que el Parlament, "recollint el
sentiment i la voluntat de la ciutadania", defineix Catalunya com a
nació d'una manera "àmpliament majoritària", recordant que la
Constitució, en l'article segon, reconeix també la realitat nacional de
Catalunya com a nacionalitat.
Comunicat de la PDD
Prou estatuts, ara toca independència!
L'Estat Espanyol i el Tribunal Constitucional, un cop més, deixen clar que la nació catalana no té cabuda dins d'Espanya.
Ni Espanya ni el Tribunal Constitucional no han de tenir la sobirania de Catalunya perquè aquesta només correspon als catalans i catalanes, per això no han de decidir ni l'estructura política que volem, ni el marc jurídic de la nostra llengua i la nostra cultura, ni la nostra economia, ni el nostre sistema fiscal, ni el nostre sistema educatiu, ni si som una nació.
Catalunya, com a Nació, té dret de decidir el seu futur tal i com expliciten els drets democràtics i col·lectius, reconeguts per l'ONU, en l'article primer de la Carta de les Nacions Unides.
La PDD reitera un cop més que l'Estat Espanyol ha exhaurit la via autonomista i l'única sortida viable és l'exercici del dret a l'autodeterminació per escollir quin ha de ser el futur de la nostra nació.
* la PDD dóna suport a l'Acte de Sobirania que es farà avui a les 8 del vespre a la plaça de Sant Jaume de Barcelona.
* La PDD se sumarà a qualsevol acte públic o mobilització de caire unitari que manifesti de forma clara que el poble català abandona la via autonomista i vol exercir el dret a l'autodeterminació.
* És l'hora de la dignitat nacional, per la pau, el treball i la democràcia Autodeterminació!
