Mare d'un jove basc detingut: "Ningú en ma vida m'ha fet més mal que Garzón"

L'expressió "Ningú en ma vida m'ha fet més mal que Garzón" s'escampa per internet i està contrarestant la campanya de beatificació d'un dels magistrats que ha instruit més procediments sota tortura a l'Estat espanyol.

Reconec el treball que desenvolupa la vostra institució, així com no dubto de la intenció que us anima a participar en la campanya de suport a Garzón. No obstant això, em dirigeixo a vosaltres per a comunicar-vos que em resulta impossible, i fins nauseabund, participar en aquesta campanya de suport a Garzón, a qui faig responsable de les tortures sofertes pel meu fill. Aquest jutge va provocar, va encoratjar i va encobrir les tortures que el meu fill va patir. Aquest jutge va ordenar la seva detenció arbitrària, ho va mantenir incomunicat durant cinc dies en mans de la policia i va fer oïdes sordes als testimoniatges de tortures pel meu fill.

El meu fill tenia vint anys acabats de fer quan se’l van dur de casa emmanillat com un criminal,  a quarts de dues de la matinada del 31 de Març del 2009. Després de cinc dies a mans de la policia, el jutge el va deixar en llibertat condicional.No oblidaré mai el rostre d’espant, dolor i tristesa en el rostre del meu fill, quan després de romandre dotze hores davant les portes de l'Audiència Nacional, vaig poder abraçar-lo. El meu fill havia hagut de ser atès en l'hospital Gregorio Marañon de Madrid durant la seva detenció i incomunicació, havia perdut nou quilos de pes durant els cinc dies de la detenció.

El matí de l'endemà, després de pagar la fiança de 10000 euros, vam presentar la denúncia de tortures davant el jutjat de Sant Sebastià. Després, i traient les forces d’on va poder i davant la convicció que això pogués ajudar els seus companys detinguts i llavors empresonats, va realitzar unes declaracions públiques en una roda de premsa celebrada en un hotel de Sant Sebastià, en la qual va denunciar la seva detenció i la dels seus companys, així com el tracte rebut a mans de la policia.

 

  Ningú en ma vida m'ha fet més mal que Garzón.

No obstant això, he d'agrair a Garzón l'haver tingut l'oportunitat de reconèixer en el meu fill el jove que jo he desitjat que sigui: solidari amb els altres, coherent amb els seus principis (que també són els meus), crític amb aquesta societat, compromès amb les causes justes i responsable dels seus actes.

Aquestes són doncs les raons que m'impedeixen signar en la seva campanya de suport al jutge Garzón. Espero seguir poder participant en altres campanyes que desenvolupeu en el futur i a la qual sigui convidat.