I, en conseqüència, "gràcies a la nostra acció conjunta durant els darrers tres anys en que ha durat el plet, podem afirmar que avui la ciutadania lleidatana guanya en garanties, guanya en respecte als seus drets de ciutadania i es posa límit a la voracitat d’un Ajuntament que s’havia ha cregut que tots els mitjans valien com tal de reglamentar l’espai públic."
Pel que fa al camp jurídic, la CUP de Lleida apunta que s’han anul·lat concretament vuit preceptes (articles 3.3, 30.2s, 19.6, 39.4, 108.2a, 108.3a, 114 i 155) que fixaven tres grans vulneracions de drets i de la legalitat vigent:
• a) ES POSA FI A LA IMPUNITAT TOTAL DE LA PAERIA PER AMPLIAR, AL SEU LLIURE ALBIR, EL CATÀLEG D’INFRACCIONS A COSTA DELS DRETS I GARANTIES DELS CIUTADANS, ja que preveia l’extensió punitiva a qualsevol altra conducta que, per més que no estigués penalitzada com a infracció, podés guardar alguna similitud o punt de connexió amb algun precepte. El Tribunal ha considerat il·legal l’ús de l’analogia que es consagrava de forma general per a totes les infraccions de l’ordenança. MÉS GARANTIES DELS NOSTRES DRETS: A partir d’ara ningú podrà ser sancionat per infraccions que no estiguin exactament previstes en el text.
• b) ES POSA FI A LA FALSA APARENÇA DE L’ORDENANÇA QUE AMB EL NOM DE “CIVISME” VOL AMAGAR EL SEU ATÈNTIC PAPER REPRESSOR, per la qual cosa havia establert treballs en benefici de la comunitat a més de multes. Ara el Tribunal dictamina que com a ordenança sancionadora municipal que és, la llei l’obliga a imposar multes, doncs la Paeria no té competència ni cobertura legal per articular un pla educatiu o socialitzador que es desprendria d’un sistema de treballs en benefici de la comunitat. MÉS CLAREDAT I UNA OPORTUNITAT PER A REPENSAR L’ORDENANÇA: A partir d’ara les coses clares, si la Paeria vol reglamentar, prohibir i multar les conductes ciutadanes en l’espai públic que n’assumeixi les conseqüències o bé que retiri el text.
• c) ES POSA FI A LA EXTENSIÓ DE RESPONSABILITAT A PERSONES INNOCENTS, pares, mares i tutors de menors d’edats o incapacitats eren considerats en l’ordenança, de forma totalment il·legal, com a “responsables directes de les infraccions” comeses pels seus fills talment com si haguessin comés ells els fets. Ara el Tribunal deroga tots els articles que així ho preveien, posant les coses al seu lloc, és a dir quedant la responsabilitat dels pares en l’àmbit estrictament civil i de forma subsidiària. ELS PARES I MARES NO HEM DE SER MULTATS PER A COMPLIR LA NOSTRA TASCA EDUCATIVA: El canvi és de 180 graus: abans de la sentència, els pares podien ser sancionats com a culpables directes dels fets comesos pels seus fills amb multes o treballs en benefici de la comunitat. Després de la sentència només els fills podran ser multats i els pares tant sols hauran de fer front, en cas d’insolvència dels menors, no a les multes sinó a la responsabilitat civil derivada, és a dir, per als casos en que es produeixin danys a tercers.
En el camp polític, la CUP de Lleida valora la sentència com un autèntic revés a l’actual model de ciutat que defensa l’equip de govern i que no compta tampoc amb oposició per part de cap dels grups polítics presents a la Paeria (ni ERC ni ICV varen votar en contra del text i CIU i PP encara varen proposar esmenes per endurir-lo). Una ciutat on les bones relacions de veïnatge i la solució als problemes socials es pretenen solventar a cop de multa. Això no és civisme, això és repressió pura i dura. Civisme és fomentar la implicació activa de la ciutadania en els afers públics, amb fórmules participatives, amb mediació, amb educadors de carrer, amb experiències d’intercanvi generacional i multicultural, i no pas a base de reglamentar, prohibir i sancionar.
En el camp social la CUP de Lleida agraeix a la prestigiosa Associació Catalana en Defensa dels Drets Humans que hagués acceptat la nostra invitació a sumar-se a aquest plet per les garanties i drets de ciutadania, especialment pel fet que ja era previsible que el Tribunal declinés acceptar la legitimació processal de la CUP atès el criteri de la Sala envers la possibilitat que els partits polítics impugnin disposicions generals com aquesta. Han estat tres anys durant els quals la CUP ha intervingut, junt a l’Associació, en tots i cada un dels tràmits del procés, pel que no hagués estat just que en el darrer acte de sentència la Sala no acceptés la legitimació de la CUP i per culpa d’aquest obstacle de tipus formal, no entrés en el fons de l’assumpte i avui a Lleida tindríem vigent un text clarament il·legal, el que hem pogut evitar gràcies a l’Associació.
Pel que fa a perspectives de futur, les dues entitats tenen prevista una reunió per la setmana que ve per estudiar la viabilitat d’interposar un recurs al Tribunal Suprem, a fi de continuar la batalla legal per la derogació total del text.
