Les agendes dels polítics van trobar el forat que mai no tenen per a altres assumptes i van anar desfilant pel Clínic per fer la gara-gara al Rei d'Espanya. Paral·lelament, bona part dels mitjans de comunicació, en un exercici vergonyós de vassallatge informatiu, van explicar amb amb pèls i senyals l'estat de salut del monarca espanyol.
El president José Montilla va celebrar que el monarca hagués elegit l'Hospital Clínic de Barcelona per a operar-se, un centre mèdic del sistema sanitari públic català, cosa que "ens omple de satisfacció", va dir.
Certament, l'elecció reial d'operar-se al Clínic demostra que quan la cosa va de veres, la sanitat pública sí que respon. Però allò que no s'ha explicat prou bé és que el senyor Juan Carlos de Borbón y Borbón va estar-se, com a pacient afavorit i privilegiat, al BarnaClínic, que tal i com explica Joan Roldós (delegat sindical a l'Hospital de Mataró) és una clínica privada per a "vips" muntada amb metges del mateix hospital, que utilitza les instal·lacions públiques, pagades amb diners de tothom, i que ha estat denunciada en reiterades ocasions a Inspecció de Treball precisament per utilitzar espais públics (que paguem tots i totes) per a fer medicina privada.
El cas del pacient Juan Carlos de Borbón y Borbón posa de manifest l'anacronisme dels privilegis de la Casa Reial espanyola, una institució que ni tan sols es pren la molèstia de publicar els seus comptes.
Però el més llastimós de tot plegat és que s'hagi volgut amagar la crua realitat amb què ens trobem la majoria de persones que acudim a la sanitat pública: llargues llistes d'espera, col•lapse als hospitals, manca de llits i, en definitiva, un deteriorament progressiu d'un sistema sanitari que funcionaria molt millor sense tants paràsits. D'altra banda, hi ha la qüestió del "dèficit sanitari català", que posa de relleu que sense l'espoli fiscal es podria desplegar un sistema sanitari més potent i de més qualitat que el que tenim.
Malauradament, els polítics que ara ens governen actuen amb una mentalitat neoliberal i de submissió a Espanya i les seves apostes de futur passen per aprofundir la privatització de la sanitat pública i per implantar el sistema de copagament, que és la manera de dir-nos que pagarem per partida doble.
