Comunicat de Maulets
La reforma del codi penal, o com l'Estat no atura l'ofensiva contra els moviments socials
Ahir 29 d'abril del 2010 el Congrés dels Diputats ha aprovat, amb els vots a favor de Coalición Canaria, UPN, PSOE, CiU i ERC, el projecte de llei sobre la reforma del Codi Penal espanyol, la qual modifica fins a 150 articles d’aquest. La reforma, que els mitjans de comunicació de masses han venut com un avenç pel que fa a la lluita contra la corrupció, els abusos sexuals i la pederàstia significa també un agressiu atac encobert cap a dos dels moviments socials més temuts i criminalitzats (amb el sempre recurrent concepte de “terrorisme”) per part de l'Estat: l'independentisme i l'okupació.
Entre les mesures que contempla el nou text hi ha la implantació de la “llibertat vigilada”, una figura penal amb la qual es pretén imposar fins a 10 anys de control i seguiment sobre les persones que hagin complert penes per delictes de terrorisme (article 579). A més, el nou Codi Penal estableix deu mesures més de control i la declaració de imprescriptibilitat dels delictes més greus en matèria de terrorisme.
Una acusació de la qual, com és ben sabut, a l'Estat espanyol costa poc que se't condemni: només cal mirar els encausats pel tancament del diari basc Egunkaria (a qui, deu anys després d'haver detingut, torturat i empresonat sense cap prova ni raó més enllà del “Tot és ETA”, ara han absolt) o l'anarquista catalana Núria Pòrtulas, que a dia d'avui està sent jutjada acusada de terrorisme sense, tampoc, cap prova concloent. Queda clar, per tant, que el recurs de la vigilància és fruit de la voluntat d'augmentar el control social de l'estat sobre els moviments que, d'alguna manera, creen alternatives al model establert.
No és aquesta, però, l'única modificació amb un rerefons repressiu pel que fa als moviments socials que planteja la reforma del codi penal. El moviment okupa també queda en el punt de mira de l'Estat arran la decisió de poder condemnar a presó les persones que “s'instal·len violentament” en un habitatge (article 284). No cal dir que l'Estat espanyol té una visió lleugerament esbiaixada de què és violència: mentre per una banda es condemna a l'okupació d'habitatges abandonats -sovint en decadència- que posteriorment seran restaurats i transformats en centres socials i culturals, per l'altra s'ordenen agressions a ciutadans que estan sent expulsats de la seua pròpia llar; com hem vist darrerament amb el terrorisme especulatiu que ha practicar l'Ajuntament de València sobre el veïnat del Cabanyal.
Queda clar, per tant, que ens trobem davant una nova reforma del codi penal que implica un atac directe als moviments socials dels Països Catalans sota administració espanyola i d’arreu de l’Estat. Un nou atac que estreny el cercle i que evidencia la preocupació dels poders fàctics, i per tant, els avenços en la lluita.
Un atac que, cal recordar-ho i assenyalar-ho, ha comptat amb el vot favorable de dos formacions catalanes, Convergència i Unió (CiU) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que demostren així quina és la seva postura cap a tots aquells que busquem una sortida a l’actual marc d’opressió social i/o nacional.
El jovent d’aquest país, els moviments socials, i tots aquells que lluitem dia a dia per una societat i un país més just i lliure no ens aturarem. Continuarem lluitant, siguin quins siguin els obstacles.
La lluita és l’únic camí!
La repressió mai ens tallarà les ales!
Un atac que, cal recordar-ho i assenyalar-ho, ha comptat amb el vot favorable de dos formacions catalanes, Convergència i Unió (CiU) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que demostren així quina és la seva postura cap a tots aquells que busquem una sortida a l’actual marc d’opressió social i/o nacional.
El jovent d’aquest país, els moviments socials, i tots aquells que lluitem dia a dia per una societat i un país més just i lliure no ens aturarem. Continuarem lluitant, siguin quins siguin els obstacles.
La lluita és l’únic camí!
La repressió mai ens tallarà les ales!
