El Sistema-terme amb el que anomenen la Camorra-asfíxia al petit empresari per aconseguir acabar amb la seva independència i que acabi treballant per a ells,. Competència en diuen a això a l'Escola de Chicago. La similitud entre Camorra criminal i neoliberalisme no és una fantasia meva, la reconeix el mateix Saviano, però a aquest detall no li han prestat atenció els crítics i els mitjans: "La lògica de l'empresariat criminal, el pensament dels boss coincideix amb el neoliberalisme més radical. Les regles dictades, les regles imposades, són les dels negocis, el benefici, la victòria sobre qualsevol competidor. La resta és igual a zero. La resta no existeix. Estar en situació de decidir sobre la vida i la mort de tots, de promocionar un producte, de monopolitzar un segment de mercat, d'invertir en sectors d'avantguarda ... ". Pur Milton Friedman.
Saviano destacables que el barri de Secondigliano, epicentre de la Camorra a la ciutat de Nàpols, manté "els pilars de l'economia, el filó ocult, les tenebres on troba energia el cor palpitant del mercat". És a dir, el sistema productiu neoliberal troba en la llei de la Camorra l'ambient perfecte per al seu desenvolupament. Si, en el capitalisme, un alcalde vol industrialitzar la seva ciutat, la pot deixar en mans de les organitzacions criminals que elles són les que millor entenen les lleis per triomfar en el mercat.
Els paral.lelismes són impressionants. Diu l'autor que quan van caure els règims comunistes a Europa de l'Est, els clans de la Camorra van entrar en aquests països i negociar amb els nous dirigents conversos al mercat els dipòsits d'armes (fins i tot les van transportar en camions als quals els van posar el símbol de l'OTAN) i, més tard, van portar a aquests països diverses produccions industrials en bones condicions laborals per als empresaris. Precisament, això mateix és el que va fer el capitalisme als països excomunistes.
Pel que fa al narcotràfic, l'èxit dels clans de Secondigliano-compte Saviano-es va basar en "liberalitzar a nivell local completament la cocaïna permetent que qualsevol pugui convertir-se en narcotraficant, consumidor i camell". Exactament el que va fer Margaret Thatcher al Regne Unit amb la Borsa: convertir tots els ciutadans en petits accionistes fascinats pel mercat de les cotitzacions.
El vocabulari també és molt eloqüent. Si la Camorra s'anomena el sistema, els camorristes de Caserta es defineixen com a "empresaris", "res més que empresaris", afirma Saviano. El capo de la màfia siciliana "Totó" Riina deia "comunistes" als jutges i tots els que l'atacaven i criticaven, precisament el que fan els neoliberals als seus opositors.
Els partits que són recolzats per la Camorra els passa el mateix que quan són recolzats pels diners i les empreses: es disparen els seus vots. El 1992, a Casal di Principe, els clans es van barallar amb la Democràcia Cristiana i van decidir donar suport al Partit Liberal Italià, i aquest va passar d'un 1 per cent de vot a un 30.
Diu Saviano que "l'empresari italià que no tingui la base del seu imperi en el ciment (la construcció) no té cap esperança". Per això la Camorra controla la construcció a les regions on s'implanta. Casal di Principe és un municipi emblemàtic de la Camorra, allà es produeix el més lògic en una localitat on el capitalisme està triomfant: figura entre els primers llocs d'Europa en xifres de venda d'automòbils Mercedes. Però també ostenta el de major índex d'homicidis d'Europa. La llei de la Camorra, com la del mercat, s'ha d'imposar en moltes ocasions a sang i foc.
Diu Roberto Sabiano que el funcionament de la Camorra "aprima la barrera que s'aixeca entre la llei i l'imperatiu econòmic, entre el que prohibeix la norma i el que imposa el benefici". Mentre la Camorra violenta la norma, el neoliberalisme propugna la seva absència, el laissez faire. Tots dos tenen el mateix objectiu i, també, el mateix mitjà.
L'últim capítol de Gomorra és esgarrifós. En ell es repassen els abusos mediambientals d'aquest sindicat del crim que els han permès enriquir-se convertint les seves terres en els abocadors tòxics d'Europa. Per què no han tingut "el menor escrúpol a recobrir de verí seus propis pobles, deixant pudrise les terres que envoltaven les seves pròpies viles i els seus propis dominis"? La resposta la dóna Saviano, és una resposta ideal per comprendre el funcionament del capitalisme en tot el planeta: "Ofegar en residus tòxics un territori, envoltar els propis pobles de muntanyes de verí pot resultar un problema només per a qui tingui una dimensió de poder llarg termini i dotada d'una responsabilitat social. A la immediatesa del negoci, en canvi, només hi ha un elevat marge de beneficis i l'absència de qualsevol contraindicació ". Enverinar la terra va ser el més eficaç dels mètodes per a ser competitius, entendre com funciona el sistema econòmic: "I saps quants obrers han pogut salvar el cul gràcies al fet que jo he fet que les seves empreses no es gastin un carall?", Li diu a Saviano un jove executiu dels que es dediquen a desfer-se il legalment dels residus tòxics de les empreses. "Moltes empreses del nord havien pogut créixer, contractar, fer competitiu tot el teixit industrial del país fins al punt de poder-lo impulsar cap a Europa, gràcies a haver-se alliberat del llast representat pel cost dels residus, que els clans napolitans i casertanos els havien alleugerit ", afirma l'autor.
La Camorra, el crim organitzat, no és una excrescència aberrant del neoliberalisme i la globalització, és el seu epicentre, el nucli dur, el seu principi més pur de funcionament. Gomorra no és simplement un llibre sobre el crim, és un llibre que mostra com el capitalisme és el crim. S'ha escrit molt per explicar el funcionament criminal del capitalisme, però Saviano aconsegueix explicar el funcionament purament capitalista del crim.
