Països plurilingües com Finlàndia, Bèlgica o Suïssa tenen en compte les diferents comunitats lingüístiques al cinema, i també el Quebec, on s'aplica una norma similar a la que vol implantar el govern català.
L'estudi, presentat al CCCB de Barcelona, mostra la situació excepcional del català al cinema en el context
europeu. L'entitat ha presentat aquest estudi després de valorar el nou
projecte de llei aprovat aquesta setmana per la Generalitat de
Catalunya desitjant que posi fi a una discriminació lingüística
incomprensible, hereva del franquisme.
L'organització Plataforma per la Llengua valora positivament el nou Projecte de Llei del Cinema que el Consell de Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar el passat dimarts 12 de gener, el qual estableix l'obligatorietat de les empreses cinematogràfiques a oferir la meitat de les còpies de les pel·lícules en català (amb algunes excepcions). L'entitat feia temps que denunciava la manca d'una regulació en aquest sector, tractant-se d'un fet estès en altres països amb llengües comparables.
Per mostrar l'excepcionalitat del català en aquest àmbit, la Plataforma per la Llengua ha presentat aquest divendres 15 de gener, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, un estudi sobre la situació actual del català al cinema, i estableix paral·lelismes amb la situació que es dóna en altres països i territoris amb d'altres llengües oficials que tenen un nombre de parlants igual o inferior a la catalana.
Segons recull l'estudi, el català, amb una audiència potencial de 9.118.000 espectadors (parlants d'aquesta llengua), es troba present de forma testimonial al cinema. Així, de les 854.906 sessions de cinema que hi va haver a Catalunya l'any 2007, només el 3% es varen projectar en català. En canvi, al mateix any, el 97% es van distribuir doblats o subtitulats en castellà, i en el 89% dels títols, la versió castellana era l'única disponible.[1]
L'estudi mostra que malgrat aquest desajustament entre la oferta i la demanda potencial, les darreres xifres apuntaven que Catalunya ocupava la segona posició en la recaptació de cinema per habitant a Europa, darrera d'Irlanda, mentre Espanya n'ocupava l'11a posició[2]. En aquest sentit, l'estudi conclou que el mercat català té una alta rendibilitat, i per tant, l'adaptació del cinema a la llengua oficial d'aquest mercat tindria també unes motivacions econòmiques plenament justificades.
Pel què fa a l'anàlisi comparatiu, l'estudi mostra quines són les pràctiques lingüístiques en diversos països amb un mercat comparable al català, i les compara amb les del territori catalanoparlant.
Descarregueu-vos l'estudi en aquest enllaç.
