Deixant de banda el debat de si la llei és suficient o no, el cas és que la virulenta resposta no s'ha fet esperar. Els empresaris del sector s'han posicionat de manera oberta en contra, argumentant que aquesta legislació farà tancar molts cinemes en un context de crisi. Anuncien un “locaut”, és a dir, un tancament patronal pel proper dilluns 1 de febrer. Deuen pensar, que si s'ofereixen un 50 % de pel·lícules en català, la gent deixarà d'anar al cinema. Aquest argument no deixa de ser surrealista. No sé en què es basen per poder fer aquesta afirmació. Potser pensen que anirà poca gent a veure cinema en català? Potser pensen que les persones castellanoparlants no aniran a veure cinema en català perquè no l'entendran? Potser pensen que s'enfonsarà el seu negoci? De tota manera, no deixa de ser significatiu que la data del tancament sigui un dilluns, i no un dissabte o diumenge. Fins i tot per protestar no volen perdre gaire diners.
El primer argument crec que no té cap solidesa. Molta gent aniria a veure pel·lícules en català si tinguessin l'opció de fer-ho. És més, en els estranys casos que una pel·lícula s'ha estrenat solament en llengua catalana (es tractaria d'alguna pel·lícula infantil com per exemple les dels dibuixos animats japonesos Doraemon) la gent que la volia anar a veure ho ha fet igualment. El segon argument tampoc se sustenta gaire. Posaré un exemple molt gràfic i personal. De petit recordo a casa que quan van començar les emissions de TV3 els meus pares, cap d'ells catalanoparlant i gairebé sense estudis, veien assíduament el serial Dallas sense que el català fos un problema. Pel que fa al tercer argument, el seu alarmisme fa riure... Segurament és cert que la gent va menys al cinema i el sector no està passant pel seu millor moment... però les causes són unes altres (preus alts, crisi econòmica, internet... etc.). No barregem les coses ni fem demagògia, si us plau.
La realitat avui dia és que només un 3% de les pel·lícules que es projecten al Principat són en català (ja no parlem del País Valencià, les Illes o la Catalunya Nord on el percentatge encara és menor). Diverses entitats de defensa de la llengua catalana han denunciat aquest fet. I que això sigui així no és pas producte d'una casualitat ni producte del lliure mercat. Abans del franquisme a l'Estat espanyol la majoria de pel·lícules es projectaven subtitulades. Però amb el franquisme es va fer una llei que obligava al doblatge de les pel·lícules en llengua no castellana perquè als cinemes es parlés només en aquesta llengua. I la situació actual és una herència directa de l'anterior, ens agradi o no.
No entraré a discutir sobre si el cinema ha de ser subtitulat o doblat perquè no és exactament d’allò que estem parlant aquí (la subtitulació també es fa actualment de manera majoritària en llengua castellana). Aquí estem parlant de drets lingüístics d'un col·lectiu de població, els que volen viure plenament en català. I aquests drets semblen no comptar per res pels empresaris, que seguint la seva naturalesa, busquen el seu màxim benefici amb la mínima inversió. Quants d'aquests empresaris són catalanoparlants? Si féssim un estudi segurament ens enduríem alguna sorpresa. Però lamentablement, encara sentirem a gent dir, erròniament, què són els immigrants la major amenaça pel futur de la llengua catalana...
Tampoc no veurem cap d'aquells “defensors del bilingüisme” fer campanya a favor d'aquesta llei que, curiosament, s'ajustaria a part dels seus postulats. No volen que els pares puguin triar la llengua dels seus fills a l'escola? Llavors per què no han fet mai campanya perquè es pugui triar la llengua al cinema? No és aquesta llei una “conseqüència lògica” del “bilingüisme” que tant s'atansen a defensar? Pel que es veu, deu haver diferents vares de mesurar els espais on es pot reclamar aquest.
Ara bé, considero molt greu que alguns sindicats s'hagin posicionat a favor de les seves patronals, i dintre d'ells la CGT, de la qual esperava una major sensibilitat sobre aquest tema i una major dedicació a la defensa de la classe treballadora. Que els empresaris facin servir la por a l'atur entra dintre de la seva “lògica” per intimidar als treballadors, però que CCOO i la CGT (i l'UGT en altres ocasions) caiguin en el mateix parany i donin suport a la patronal és del tot inacceptable. Que es preocupin més de defensar els treballadors i les treballadores dels intents de la patronal de retallar els seus drets en aquest context de dura crisi econòmica, fet que no ha de ser incompatible amb la defensa del català.
