No obstant això, després de gairebé 17 anys de requerir als àmbits administratiu, polític i judicial que impulsin l’administració de la justícia, aquests no han sabut (o no han volgut) plantar cara, en virtut de l’aplicació de totes les garanties legals, a la resolució de l’assassinat de Pedro Álvarez. De moment, el crim ha quedat impune i l’assassí de Pedro Álvarez segueix en llibertat, i amb l’única preocupació que el temps esborri tot rastre de la seva responsabilitat, fins que el delicte prescrigui legalment.
Enfront d’aquesta indefensió, al costat de l’angoixa, la desesperació i la ràbia, coexisteixen en la família i en els amics i les amigues de Pedro l’exigència de justícia i la lluita perquè es condemni al culpable. Per si aquesta situació no fos suficientment espantosa, el policia, i l’entorn que el protegeix, han creat una falsa trama recolzant-se en argúcies legalistes i intentant invertir la situació girant els fets contra les víctimes. És a dir, tractant de convertir a les víctimes en victimaris; als innocents en culpables i als culpables en innocents.
Juanjo Álvarez, el pare de Pedro, ha hagut d’anar plantant cara a tot un seguit de denúncies i d’acusacions molt greus que ha interposat contra ell, ni més ni menys, que el presumpte botxí del seu fill. Després de ser aquestes acceptades a tràmit en els jutjats, Juanjo ha estat imputat amb diversos càrrecs per delictes d’amenaces, delictes d’injúries i delictes d’obstrucció a la justícia. Unit al dolor insuperable que causa la pèrdua d’un fill, més encara quan es produïx en unes circumstàncies tan aterridores, el pare i la mare de Pedro Álvarez han hagut de suportar la inacció de la justícia.