Això sí, dotada dels accessos corresponents (especialment l'enllaç de Figueres
Nord), cosa que ha de significar el rescat de la concessió, perquè
passi a ser una infraestructura d'ús públic veritablement al servei
dels ciutadans, i no una forma d'enriquiment lucratiu privat
extraordinari que es pretén perllongar indefinidament. Aquesta
proposta, és l'adoptada per a l'àrea de Girona des de fa anys, puntualitza la plataforma.
A diferència de la C-31, l'A-2 es troba a l'inici de la seva tramitació. "Per tant, és ara el moment d'actuar i dir-hi la nostra. En aquest sentit hem tramés als ajuntaments de la zona afectada una carta explicant el nostre posicionament i demanant una actuació conjunta en defensa del territori", apunta Salvem l'Empordà.
I és que en el cas concret de l'A-2, en l'anàlisi de les suposades necessitats d'aquest projecte, no es té en compte que, paral·lelament, també s'està projectant i executant l'ampliació de l'Autopista AP-7 pel corredor per on ja passa ara i que discorre, en paral·lel i a molt poca distància, de la N-II actual. Les necessitats actuals i futures de trànsit privat de vehicles i camions queden àmpliament resoltes amb l'eixamplament, a tres carrils per banda, de l'AP-7. Així doncs, resulta absurd i innecessari el manteniment de dues infraestructures en paral·lel sobre el mateix territori on s'entrecreuen i superposen: l'AP-7 amb tres carrils per banda i l'A-2 amb dos carrils per banda.