UN ALTRE ENSENYAMENT
19 novembre: vaga i jornada de
lluita estudiantil.
El País Valencià, els Països Catalans, així com molts altres pobles de l'Estat Espanyol i del continent europeu assistim a un procés progressiu i continu de privatització encoberta imercantilització dels nostres sistemes d'ensenyament. Els acords de l'OMC l'any 1996marcaven la ruta a seguir per tal de que els estats capitalistes desmantellaren progressivament tot allò que coneixíem com a serveis públics. La Unió Europea no va tardar en fer-se ressó d'aquestes polítiques i tant l'Estratègia de Lisboa(any 2000) i les Declaracions de París(1998) ide Bolonya(1999) aplanaven el camí per a que les empreses privades i el mercat laboral forenqui determinara el sistema educatiu i no la societat ni les seues necessitats més bàsiques.
Així l'Estat Espanyol ens imposa la polèmica LOU del PP, rebutjada unànimement per la comunitat universitària però aprovada posteriorment i per baix mà sense quasi modificacionspel govern del PSOE. Un cop canviada la base legal, tocava canviar l'ordenació i el sistemad'estudis, per adaptar-lo a allò que fora més rendible per ales empreses i menys formatiu per a les estudiantes i els estudiants. Així sota el pretext de l'entrada a l'Espai Europeud'Ensenyament Superior(EEES) l'Estat dissenya una nova estratègia que imposa a base deReials Decrets, aprovats sense cap debat previ i amb la complicitat dels rectorats servils de les universitats, un sistema (de graus i màsters) que talla les antigues llicenciatures i diplomaturesper tal de imposar-nos una formació molt més precària per a adaptar-nos a treballs mésprecaris i dotant solament a una xicoteta elit d'estudiants (econòmica i acadèmica) de la possibilitat d'accés als màsters de formació millor i més específica. Així també imposa unsistema de creditatge (ECTS) que iguala la dedicació estudiantil a la jornada laboral, per tal depreparar-nos als nostres futurs treballs quadrats i precaris i impossibilitant la compatibilitat de treball i estudi.
En Secundària per si no en teníem prou amb la maleïda LOE que està rebaixant progressivament la qualitat de l'ensenyament públic i beneficant als centres privats; ens tocapatir l'adaptació de la Selectivitat al nou model, que segons el Reial Decret pretén establir unsistema per fases per tal d'endurir el resultat general i especificar-te només en una brancaconcreta, encaixant-te en molt poques possibilitats d'estudis per triar per tal de preparar-te a treballs més específics i precaris. A més permet les universitats i el govern endurir els criteris d'admissió dels alumnes a cada carrera per tal de transformar la universitat en un espaireservat tan sols per a una xictoteta elit i no per al conjunt de la societat.
Aquestes imposicions van rebre la frontal oposició de totes i tots els estudiants, que vetllaven per un futur millor i més digne, i donaren un gran exemple d'esperit crític i capacitatd'auto-organització amb mobilitzacions multitudinàries. La resposta però no va ser tantagradable com haurien desitjat; els estats d'arreu d'Europa no podien ni volien frenar la roda política que el capital havia llençat per apoderar-se dels sistemes educatius. I lluny d'obrir-se un procés de debat ampli i constructiu, la resposta va ser una desmesurada repressió contra lespacífiques protestes dels estudiants. Cal recordar que només als Països Catalans hi ha més de100 estudiants pendents de judicis relacionats amb la seua participació en els moviments en contra de l'EEES, a més dels 13 estudiants expedientats i expulsats de la UAB i tots aquellsque van ser agredits per les forces policials espanyoles tant a Barcelona com a Palma deMallorca.
Així doncs, el balanç de l'any passat ens deixa un sabor agredolç, si bé vàremaconseguir obrir un fort debat social i fer retrocedir el govern i les Universitats en les seuespolítiques; no vàrem aconseguir aturar-los ni obrir un procés plenament democràtic de reformadel model educatiu per tal d'adaptar-lo per a les necessitats socials realment. Som conscients de que la LOU i el procés de Bolonya no eren processos tancats en si sinó que establien les bases per a un procés de mercantilització progressiva molt més ample. I ara, al curs 2009-2010, ens trobem en un punt d'inflexió on caldrà recuperar forces i seguir plantant cara a lesagressions que pateix el sistema públic. Si ve el govern espanyol ja anunciat quin va a seguir el seu camí a seguir en l'anomenada “Estratègia 2015”.
Estratègia que pretén única iexclusivament la creació d'un sistema de poques universitats d'elit (aquelles reconegudes comCampus d'Excel·lència) d'accés a una minoria d'estudiants amb més recursos econòmics (propis o aconseguint beques) i deixar la resta per a la formació de treballadores i treballadorsprecaris, a més d'augmentar la ingerència de les empreses privades en la gestió(professionalitzant els càrrecs universitaris) i en la investigació (mitjançant models de finançament mixtes on les empreses tindran l'última paraula).Ara és el moment de frenar-lis els peus i de demostrar-lis que estem enfront i que somprou forts i estem suficientment preparats per aturar-los. Des del SEPC fem la crida a la vaga del pròxim 19 de Novembre, convocada amb les assemblees de Facultat, i a que sigueu crítics,s'organitzeu i lluiteu per un ensenyament públic, popular, antipatriarcal, català i de qualitat.
Per saber-ne més
El SEPC de la UV convoca una manifestació i jornada de vaga en contra de la mercantilització - Llibertat.cat