Les consultes sobre la independència són fenòmens polítics d’una important rellevància. Són importants i pertanyen al camp de la tàctica (o més en concret, són elements de la conjuntura actual). Crec que aquestes dues premisses – la importància i el fet de considerar-les un esdeveniment conjuntural i tàctic - són fonamentals per a intentar entendre i entendre’ns sense caure en el joc de la confusió. La importància de les consultes no hauria de ser discutida per ningú. Per primera vegada, milers de persones participaran en un esdeveniment col·lectiu i massiu que té com a tema central la independència política: milers d’organitzadors, centenars de milers de persones implicades. Les consultes faran moure molta gent i la faran moure – independentment de llur consciència política i fins de llur adscripció a un partit o a un altre – dinamitzant el dret d’autodeterminació; és, doncs, innegable que les consultes faran acréixer la sensibilització independentista. Aquest és el fet principal. Per molta malícia que pugui fer observar la manipulació de caire electoralista que en facin CIU i ERC, cal partir del reconeixement, sense cap mena de reserva, de la incidència important que el procés d’organització i de realització de les consultes te i tindrà en la consciència política del poble català.
Fruit del nostre treball dins una estratègia
Des d’un punt de vista general, hem de partir de la base que sense els 40 anys d’espai d’esquerra independentista i sobretot, sense els 30 anys d’estratègia independentista de combat, aquestes consultes no haurien tingut mai lloc. Les connexions dels col·lectius i les persones que participen activament en l’organització de les consultes amb aquesta acumulació d’experiències d’aquesta anys són clares, tant que fins i tot es poden resseguir personalment en centenars de militants.
Ens trobem, doncs, amb un dels primers fruits socials i polítics del nostre treball que hauríem de saber recollir i encaminar cap a noves fites.
Quan diem que es tracta d’un fenomen tàctic volem dir que és l’expressió de la consciència popular en un moment concret. Hem de valorar, doncs, les repercussions de les consultes pel resultat que se’n pugui obtenir a nivell de consciència política general a favor dels drets col·lectius i de la independència, i en funció del moment en què han tingut lloc. Examinant els diferents elements de les consultes en relació amb la conjuntura en què s’han produït es comprèn que fins i tot el text de la consulta tingui un valor relatiu. Des de les nostres posicions estratègiques ens hem d’esforçar (com hem fet) perquè la pregunta de la consulta no entri en contradicció amb el nostre marc territorial (proposant la fórmula “nació catalana”, per exemple) ni amb els nostres principis socials i polítics (proposant com a marc de referència “l’Europa dels pobles”). Però com tot fenomen tàctic, les consultes tenen valor sobretot pel context en què tenen lloc, per allò que produeixen en un moment concret, per com ajuden a avançar cap els nostres objectius.
Des d’una perspectiva estratègica hem d’anar més enllà de la defensa de la lletra d’uns principis genèrics. Hem d’aprofitar la sensibilització i els elements d’organització que tindran lloc en aquesta experiència per a fer avançar el nostre poble en consciència i organització. A la meva manera de veure el conjunt de l’esquerra independentista hauríem d’esforçar-nos ara per transformar el màxim de nuclis sensibilitzats, en les bases organitzatives d’un moviment per l’autodeterminació. Fer vibrar el conjunt del país (més enllà de les quatre províncies) al voltant de la defensa del nostre poble i dels nostres drets col·lectius hauria de ser el nostre objectiu del moment, des d’una perspectiva estratègica.
Es tracta de preparar el terreny per a la creació d’una assemblea nacional dels Països Catalans fonamentada en assemblees territorials i en una assemblea de representants electes i amb la capacitat d’integrar la part més conscient i activa del moviment associatiu. Si caminem en aquesta direcció haurem pogut establir la connexió entre un fet tàctic (les consultes) i un futur per al conjunt de la nació catalana, un futur que anirem desenvolupant de manera col·lectiva tot adaptant-nos a les conjuntures tàctiques que s’aniran congriant de manera diversa arreu del territori.
