El 13 de setembre de 2009, marca un punt d'inflexió. A partir d'ara, ja ningú gosarà fer pedagogia a Madrid i a París per aconseguir l'encaix. A partir d'ara, ja ningú gosarà parlar de reformar els estatuts espanyols d'autonomia, sigui quina sigui la sentència. A partir d'ara l'únic debat possible és el de la independència, el de la ruptura, el d'obrir un procés constituent al si de la nostra nació.
Segur que avui, molts polítics "d'ordre", tertulians del règim i periodistes orgànics faran lectures contraries a la consulta, però això ja no ens ha de fer cap mena de por. L'escletxa que s'ha obert a Arenys de Munt els ha causat un gran problema perquè ara hauran de posar tota la seva maquinària per intentar bloquejar-nos el camí.
Des d'Arenys també s'ha generat un problema al si de tripartit, ja que una de les forces que es defineix sobre el paper independentista no pot governar una part del país amb una formació espanyola i contraria a la democràcia participativa.
Mentre ells intenten parar-nos, nosaltres continuem el nostre camí a pas valent, sense perdre més temps en falsos debats i sense fer més polítiques d'autoconsum. Nosaltres volem veure la nostra tasca, iniciada ara fa més de trenta anys, culminada.
És per tot això que la CUP i el conjunt de l'Esquerra Independentista ha de liderar aquest projecte i capitaneja-lo.
Arenys de Munt ha estat l'espurna per demostrar que la Independència ha deixat de una utopia. A partir d'ara, tot depèn de nosaltres mateixos.