El Figa Rock s'ha consolidat com a festival alternatiu
de l'estiu. La seva oferta propera i de qualitat, que se situa fora
dels circuits més comercials, ha atret al llarg de vuit edicions a un
públic cada cop més nombrós. El festival ha situat el poble de
Figuerosa al mig de l'escena musical estival amb una barreja de noves
propostes i autors consolidats, procedents bàsicament dels països
catalans. Un festival que recull l'esperit de la Nova Cançó i el
reivindica tot entrat el segle XXI.
La vuitena edició que se celebra enguany insisteix en la reivindicació cultural d'autors poc o gens comercials. Per aquest motiu, el festival dedica l'edició 2008 al poeta i músic valencià Ovidi Montllor, un dels representants més enginyós i polifacètic de la Nova Cançó. Per tal d'homenatjar-lo el festival ha convidat al grup 'La fera ferotge'. Una banda que recull l'herència musical d'Ovidi i en proposa una revisió musical, amb el sorprenent acompanyament musical d'un quartet de saxòfons, bateria i percussió.
Com a homenatge a la terra on va néixer el cantautor valencià, el Figa Rock comptarà amb la presència de Remigi Palmero que torna, quatre anys més tard, al festival lleidatà per presentar el seu nou treball 'Sense comentaris'; amb un bon grapat de temes que el col·loquen de nou a l'avantguarda del pop d'autor més contemporani i compromès.
Un festival per a nens
A banda d'aquestes dedicatòries la novetat de l'any és l'ampliació del festival al públic infantil. Es tracta del Figueta Rock, un festival paral·lel, que amb un horari més apte per a nens, presenta els treballs de 'Don Simon i Telefunken', 'El Petit Nagual' i 'Pau Riba'. Aquesta llegenda viva del rock català cantarà cançons de l'època de 'Pau i Jordi' i del mític disc 'Jo, la donya i el gripau', pensades especialment per al públic infantil però també per a tots els amants de la seva obra.
L'edició infantil comptarà també amb activitats com un cercavila, jocs tradicionals catalans, titelles, pintacares o ball de bastons, a càrrec dels Picadits de Vilassar de Mar i els Bastoners del Pla de l'Aigua de Lleida.
Després de la festa infantil la nit donarà pas al Figa tradicional amb les actuacions de 'El petit de cal Eril', cantautor de Guissona d'arrels folk i estil psicodèlic; 'Comandante Rock', portaveu del festival que recupera la tradició de la cançó protesta; 'Quico Pi de la Serra', en la seva versió més bluesera; 'La Fera Ferotge' i 'Remigi Palmero' i 'Ton Rulló'.
La representació llatina l'aportarà la cantant costa-riquenya Margarita Arrocha, que també ha dissenyat el cartell de l'edició actual. Plantats a l'equador del festival, a dos quarts de tres, compareixerà a l'escenari el grup local Naraina, que fusiona rumba i rock amb bases electròniques. 'Alquímia del Sol', 'Miscellany' i 'La Madame Pisu' seran els encarregats de tancar un festival que acabarà amb 'La Polla Rock', música en directe fins que surti el sol.
Una vida dedicada a la cultura
Ovidi Montllor i Mengual va nèixer a Alcoi el 1942. La seva família, d'origen pagès, feia temps que s'havia traslladat a Ciutat per a treballar a la indústria tèxtil. Des dels primers anys, l'Ovidi, tal i com li deien els seus amics, pren consciència de les greus desigualtats que havia portat la guerra civil. De la mateixa manera, com a preludi a la seva trajectòria, va destacar aviat com a actor, formant part des del 1961 del Grup Teatral La Cazuela d'Alcoi. Aquesta primera experiència li serveix com a trampolí per a viatjar a Barcelona on formarà part de diverses companyies teatrals a partir de l'any 1964. El trobem al grup Pipironda o amb el CICF, fent Les noces de Fígaro. Més tard s'integra a les companyies d'Adrià Gual i Núria Espert.
També durant aquests primers anys a Barcelona, Ovidi Montllor comença la seva carrera com a cantant, primer posant música a temes de Salvador Espriu, Vicent Andrés Estellés i Joan Salvat-Papasseit, entre molts altres autors; després va escriure les seves pròpies lletres, tot i que mai va deixar de costat les enormes possibilitats que li oferia la poesia catalana. Va enregistrar el seu primer disc l'any 1968 i ja el 1975 va cantar per primera vegada a l'Olympia de París, assolint ben aviat un dels objectius més celebrats en aquells anys.
Si bé l'Ovidi es va situar aviat al capdavant de la nova cançó catalana, la seva faceta com a actor, sobretot al cinema, va trigar una mica més a donar els seus fruits. Potser la primera producció d'importància a la qual participa és Furtivos (1975), de José Luís Borau, i poc més tard, el 1979, a La verdad sobre el caso Savolta, un film que va marcar l'abans i el després del cinema d'aquells anys. A partir d'aleshores es va convertir en un rostre habitual a les pel·lícules de qualitat, destacant la seva adscripció a un cinema compromès, amb el qual no sempre resultava fàcil obtenir l'aprovació d'un poder polític i militar en plena transició: La portentosa vida del padre Vicente, de Carles Mira (1978). També s'ha de recordar El llarg hivern, de Jaume Camino (1991), on va fer una de les seves millors interpretacions de les més de quaranta pel·lícules en què va participar.
Com a escriptor, destaquen les seves lletres que ben sovint esdevenen poemes d'una qualitat molt destacable. En va publicar dos reculls amb la literatura com a eix: els Poemes i cançons, el 1978, i els Poemes i dibuixos, el 1985. Elogiat i prologat per grans escriptors catalans, entre ells Joan Fuster i Montserrat Roig, el seu temps, potser contagiat per la celeritat d'aquella època de canvis, va acabar massa d'hora, privant-nos molt aviat de la seva innegable capacitat artística i musical. L'Ovidi va haver de veure com les seves lletres i la seva música resultaven incòmodes encara en democràcia, i en conseqüència com resultava injustament silenciat, amb grans creacions de les que no va poder viure. Ovidi Montllor, l'Ovidi, va morir a Barcelona el març del 1995.
La vuitena edició que se celebra enguany insisteix en la reivindicació cultural d'autors poc o gens comercials. Per aquest motiu, el festival dedica l'edició 2008 al poeta i músic valencià Ovidi Montllor, un dels representants més enginyós i polifacètic de la Nova Cançó. Per tal d'homenatjar-lo el festival ha convidat al grup 'La fera ferotge'. Una banda que recull l'herència musical d'Ovidi i en proposa una revisió musical, amb el sorprenent acompanyament musical d'un quartet de saxòfons, bateria i percussió.
Com a homenatge a la terra on va néixer el cantautor valencià, el Figa Rock comptarà amb la presència de Remigi Palmero que torna, quatre anys més tard, al festival lleidatà per presentar el seu nou treball 'Sense comentaris'; amb un bon grapat de temes que el col·loquen de nou a l'avantguarda del pop d'autor més contemporani i compromès.
Un festival per a nens
A banda d'aquestes dedicatòries la novetat de l'any és l'ampliació del festival al públic infantil. Es tracta del Figueta Rock, un festival paral·lel, que amb un horari més apte per a nens, presenta els treballs de 'Don Simon i Telefunken', 'El Petit Nagual' i 'Pau Riba'. Aquesta llegenda viva del rock català cantarà cançons de l'època de 'Pau i Jordi' i del mític disc 'Jo, la donya i el gripau', pensades especialment per al públic infantil però també per a tots els amants de la seva obra.
L'edició infantil comptarà també amb activitats com un cercavila, jocs tradicionals catalans, titelles, pintacares o ball de bastons, a càrrec dels Picadits de Vilassar de Mar i els Bastoners del Pla de l'Aigua de Lleida.
Després de la festa infantil la nit donarà pas al Figa tradicional amb les actuacions de 'El petit de cal Eril', cantautor de Guissona d'arrels folk i estil psicodèlic; 'Comandante Rock', portaveu del festival que recupera la tradició de la cançó protesta; 'Quico Pi de la Serra', en la seva versió més bluesera; 'La Fera Ferotge' i 'Remigi Palmero' i 'Ton Rulló'.
La representació llatina l'aportarà la cantant costa-riquenya Margarita Arrocha, que també ha dissenyat el cartell de l'edició actual. Plantats a l'equador del festival, a dos quarts de tres, compareixerà a l'escenari el grup local Naraina, que fusiona rumba i rock amb bases electròniques. 'Alquímia del Sol', 'Miscellany' i 'La Madame Pisu' seran els encarregats de tancar un festival que acabarà amb 'La Polla Rock', música en directe fins que surti el sol.
Una vida dedicada a la cultura
Ovidi Montllor i Mengual va nèixer a Alcoi el 1942. La seva família, d'origen pagès, feia temps que s'havia traslladat a Ciutat per a treballar a la indústria tèxtil. Des dels primers anys, l'Ovidi, tal i com li deien els seus amics, pren consciència de les greus desigualtats que havia portat la guerra civil. De la mateixa manera, com a preludi a la seva trajectòria, va destacar aviat com a actor, formant part des del 1961 del Grup Teatral La Cazuela d'Alcoi. Aquesta primera experiència li serveix com a trampolí per a viatjar a Barcelona on formarà part de diverses companyies teatrals a partir de l'any 1964. El trobem al grup Pipironda o amb el CICF, fent Les noces de Fígaro. Més tard s'integra a les companyies d'Adrià Gual i Núria Espert.
També durant aquests primers anys a Barcelona, Ovidi Montllor comença la seva carrera com a cantant, primer posant música a temes de Salvador Espriu, Vicent Andrés Estellés i Joan Salvat-Papasseit, entre molts altres autors; després va escriure les seves pròpies lletres, tot i que mai va deixar de costat les enormes possibilitats que li oferia la poesia catalana. Va enregistrar el seu primer disc l'any 1968 i ja el 1975 va cantar per primera vegada a l'Olympia de París, assolint ben aviat un dels objectius més celebrats en aquells anys.
Si bé l'Ovidi es va situar aviat al capdavant de la nova cançó catalana, la seva faceta com a actor, sobretot al cinema, va trigar una mica més a donar els seus fruits. Potser la primera producció d'importància a la qual participa és Furtivos (1975), de José Luís Borau, i poc més tard, el 1979, a La verdad sobre el caso Savolta, un film que va marcar l'abans i el després del cinema d'aquells anys. A partir d'aleshores es va convertir en un rostre habitual a les pel·lícules de qualitat, destacant la seva adscripció a un cinema compromès, amb el qual no sempre resultava fàcil obtenir l'aprovació d'un poder polític i militar en plena transició: La portentosa vida del padre Vicente, de Carles Mira (1978). També s'ha de recordar El llarg hivern, de Jaume Camino (1991), on va fer una de les seves millors interpretacions de les més de quaranta pel·lícules en què va participar.
Com a escriptor, destaquen les seves lletres que ben sovint esdevenen poemes d'una qualitat molt destacable. En va publicar dos reculls amb la literatura com a eix: els Poemes i cançons, el 1978, i els Poemes i dibuixos, el 1985. Elogiat i prologat per grans escriptors catalans, entre ells Joan Fuster i Montserrat Roig, el seu temps, potser contagiat per la celeritat d'aquella època de canvis, va acabar massa d'hora, privant-nos molt aviat de la seva innegable capacitat artística i musical. L'Ovidi va haver de veure com les seves lletres i la seva música resultaven incòmodes encara en democràcia, i en conseqüència com resultava injustament silenciat, amb grans creacions de les que no va poder viure. Ovidi Montllor, l'Ovidi, va morir a Barcelona el març del 1995.
