Els
encarregats
de fer els parlaments van ser Antoni Lluís Trobat, d’Acció
Cultural del País Valencià; Tomeu Martí, de l’Obra Cultural Balear;
Toni Reig, de la junta d’Òmnium Cultural; un representant de la
Plataforma Acte de Sobirania, i el berguedà Francesc Ribera, Titot,
cantant. A continuació es van ballar sardanes i tot seguit hi va haver dinar d’aplec. Com a novetat
es van allargar una mica més els actes de la tarda amb un
concert d'Improvisats i de Brigada Avel·lina.
Malgrat que l'Aplec del Pi de les Tres Branques ha anat veient minvar l'afluència de públic -anys enrere atreia milers de persones- en els últims anys s'ha pretès revifar la diada. És per això que el Rebrot, l'aplec de joves dels Països Catalans organitzat per Maulets, s'ha sumat a l'Aplec organitzant una caminada des de Berga fins al Pi de les Tres Branques i l'acte polític juvenil al Pi jove -símbol de la pàtria que reneix des del 1921- en el qual van intervenir Nil Cardona, portaveu de Maulets, que va llegir un text de l'escriptor Julià de Jodar que no pogué assistir a l'acte; Natxo Romero, regidor de la CUP de Berga, que va fer un repàs de les lluites socials que es duen arreu dels Països Catalans i específicament a Berga; i Tomàs Sayes, estudiant de la UAB i militant del SEPC, que va fer un breu repàs de les diferents lluites que s'han dut a terme als centres educatius i la repressió que aquestes ha comportat.
El Pi de les Tres Branques és un gran pi de tres besses que s'aixeca al mig del pla de Campllong. Es tracta d'un exemplar de pi roig, de 25 metres d'alçària i un perímetre a la base del tronc d'uns 5 metres. És considerat el símbol de la unitat dels Països Catalans, per les tres branques que surten simètricament d'un únic soc. Al segle XVIII hi veieren un símbol de la Santíssima Trinitat, que, a finals del segle XIX amb el desenvolupament de l'excursionisme, esdevingué seu d'aplecs i cantades, estroncats pels feixistes espanyols. Fou llavors quan el començaren a considerar un símbol de la pàtria, cantat per molts poetes, entre els quals Jacint Verdaguer. El 1901 el propietari del pi, Tomàs Campà, el cedí a la Unió Catalanista d'Excursions fins que va morir abans de l'any 1915, de manera que només resta el tronc mort. Des del 1980 es celebra anualment una diada de reafirmació nacional -el 80 hi assistiren 3.000 persones i sis anys més tard 14.000-, el tercer diumenge de juliol. A causa del seu caràcter simbòlic, el 1987 fou declarat arbre monumental per la Generalitat de Catalunya i objecte, per tant, d'especial protecció. Malgrat això, l'arbre ha anat quedant molt deteriorat amb el pas dels anys.
Entitats adherides a la Diada del Pi de les Tres Branques:
Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear, Institut d'Estudis Eivissencs, Casa d'Eivissa i Formentera a Catalunya, Federació per la defensa de la llengua i la cultura catalana a Catalunya del Nord, Associació Arrels, Institut d'Estudis del Baix Cinca, Associació
Cultural de Matarranya, Consells Locals de la Franja. Casals Jaume I, Enllaç, germanor amb l'Alguer, Escola d'Alguerès Pasqual Scanu, Obra
Cultural de l'Alguer, Òmnium Cultural de l'Alguer, Centre de la Cultura Catalana del Principat d'Andorra, Cercle d'Agermanament Occitano-català, Fundació Occitano-catalana, Amics de Joan Ballester, Associació Roca i Ferreras,
Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana, Òmnium Cultural,
Tradicions i Costums, CIEMEN, Associació Cultural la Brúixola, Moviment
Arenyenc per l'Autodeterminació, Centre Comarcal Lleidatà, Centre
d'Estudis Colombins, Cercle per la defensa i difusió de la llengua i
cultura catalanes, Associació per a les Noves Bases de Manresa i Plataforma per la llengua.
