La jornada començà a les nou hores del matí on la gent de l'ateneu és reunim en ella per decidir com actuem davant l’amenaça de la pluja, després d’observar l’oratge és decideix fer la calçotada en el mateix lloc de sempre, el carrer Dr. Orero. Seguidament es creen tres grups de treball, un que s'encarregarà de parar les taules, cadires i tots els preparatius, un altre grup s’encarregarà de preparar els plats, la sangria, torrar embotit... i un tercer s'en va a torrar els dos mil tres cents calçots de cultiu ecològic que han portat de Vilafranca del Penedès. Volem remarcar que l’únic producte que comprem de fora de Beniarrés son els calçots, tots els demés son comprats al comerç local (no sols este dia, si no en totes les festes i dinars que organitzem) ja que creiem que el comerç local familiar és futur pel poble i els grans centres comercials i supermercats el que fan és una competència deslleial on apleguen a marcar els preus dels productes i els beneficis recauen en uns pocs adinerats, els obrers tenen un treball precari amb moltes hores i poc sou, comprant al comerç local familiar es beneficia la gent del poble que lluita cada dia per tirar endavant el seu negoci, la seua família i és on millor és repartix la riquesa. carnisseries, forns de pa, proveïdors de beguda i botigues minoristes també fan possible la calçotada.
A les dos de la vesprada el carrer ja esta de gom a gom, la gent riu,
xerra, és saluda, coneguts que sols es veuen en aquesta diada
s'abracen, és conten les seues coses. Gent de Muro, Alcoi, Alacant,
Banyeres; Capellades, Carcaixent, Turballos, Llutxent, Olot, Castelló
de Rugat, Ontinyent, Vic, Barcelona, Alcudia de Crespins, Vilafranca
del Penedés, Alcosser, Planes, Agres, Vall de Gallinera, Otos,
València, Gandia, Vilallonga...han vingut a passar el dia amb
nosaltres, a conèixer Beniarrés i a disfrutar de la calçotada, és una
cosa gran!
És llig el manifest des del balcó de l'ateneu, és
parla del pla Bolonya i és recorda la vaga de fam de Tomàs, és parla
dels Països Catalans, de la crisi capitalista i de la necessitat del
Socialisme i la Independència per aconseguir un món més just, sense
classes socials i respectuos en la natura. Es recorda que aquest any és
el cinqué any que és fa la calçotada i s'obsequia amb un quadre de
marqueteria al Roger de Vilafranca, el que ens va donar la idea de fer
la calçotada i que any rere any ens proporciona els calçots i ens ajuda
a torrar-los. En finalitzar el parlament sona la Muixeranga, himne de
totes les persones valencianes que creuen en uns Països Catalans units
i independents, on plantats i amb el puny en alt cridem un fort: Visca
la terra!! Lliure!!
I comença l’àpat de la calçotada, cervesa,
vi, sangria, papes, cacaus, tramús, formatge, llonganissa, coques de
tomaca, de sal, de ceba, espencat, embotit i els esperats calçots
corren per les taules i de postre mistela i coca d'atmetlla. La gent ja
amb més d'una copeta al cos comença a ballar con forme sonen les notes
de Pelandruska, el grup de música folk que ha vingut a fer-nos ballar i
amenitzar la festa amb música popular de la mediterrania. Just quant
acaben l'actuació comença a ploure. És moment de continuar la festa
dins de l'Ateneu. Cap a les vuit i mitja finalitza la festa, és moment
d’arreplegar-ho tot, agranar el carrer i tornar els taulons i cadires
que ens ha deixat la filada de cristians Guerrers del Cid i
l'Ajuntament de Beniarrés. Ens queda molta feina per davant i molts
actes durant tot l'any fins aplegar a la sisena calçotada on ja esteu
convidats. Però el que realment és important no és la calçodada o els
diversos actes que fem. El realment important és la gent que anem
sumant a un projecte per un canvi social i nacional que necessitem pel
veritable canvi mundial que haurà de vindre si volem que la Terra siga
humanament habitable, continue havent pobles diferenciats i no la
monocultura del Homo coca-colens i on no hi haguen persones riques, per
que tampoc hi haurà de pobres. Fins aconseguir tot aixó, continuarem
lluitant!
