Celebrat entre el 27 de gener i el 1 de febrer a Belém do Pará, a l'Amazònia brasilera, el Fòrum ha presentat una sèrie de novetats respecte a les qüestions que afecten les nacions sense Estat: d'una banda, ha incorporat com a eix temàtic propi la reivindicació del dret a l'autodeterminació i la sobirania dels pobles; de l'altra, ha incorporat dos nous espais molt lligats a aquesta qüestió: la carpa dels pobles indígenes i l'espai pels drets col·lectius dels pobles, organitzada pel CIEMEN.
Com a resultat d'això, les nacions sense Estat han tingut el Fòrum com a punt de trobada entre elles, d'una banda, i com a altaveu per fer arribar el seu discurs i les seves propostes a la comunitat global. Durant quatre dies, representants d'aquestes comunitats no representades -dels indígenes andins fins als tàmils, dels tuaregs de Mali fins als sami, passant per Catalunya i el País Basc- han discutit en una sèrie d'actes públics sobre aquelles qüestions que els afecten com a poble en el marc de la globalització. Crisi de l'Estat-nació, criminalització de la resistència, perspectiva de gènere en les lluites per l'emancipació nacional, i sindicalisme a les nacions sense Estat han estat només algunes de les qüestions que s'han tocat.
Una de les conclusions més visibles d'aquesta iniciativa ha estat el manifest presentat davant de l'Assemblea d'assemblees, l'acte final del FSM durant el qual els participants del Fòrum, organitzats en una vintena d'eixos temàtics diferents, presenten públicament els acords arribats durant els quatre dies d'activitats. En el manifest redactat pels pobles sense Estat, es subratlla la importància dels pobles indígenes en aquesta lluita, que consideren un referent en tant que "exemple de coherència i perseverança en ple respecte a la mare naturalesa, l'hàbitat i els seus recursos naturals".
El manifest gira entorn al convenciment que "només defensant els drets col·lectius i individuals es pot construir la democràcia, la convivència i la pau universals, la sobirania alimentària i el desenvolupament sostenible".
Solidaritat internacional
Les delegacions participants també han manifestat mostres unitàries de solidaritat amb els pobles que pateixen la negació violenta dels seus drets col·lectius, com és el cas de Palestina, Tàmil Eelam, Kurdistan i Sàhara Occidental, a més de donar suport als processos constituents indigenistes posats en marxa a Bolívia i l'Equador.
Una xarxa mundial de pobles sense Estat
Els participants han acordat també la creació d'una xarxa mundial pels drets col·lectius dels pobles, que pretén seguir sumant nacions a partir d'aquesta experiència, i que té com a un dels seus objectius immediats la celebració d'un congrés en territori català. Alhora, aquesta xarxa seguirà treballant per garantir que a l'agenda del FSM la qüestió dels drets col·lectius cobra una rellevància major i esdevé un dels fonaments per "possibilitar un paradigma innovador i un ordre mundial just i solidari, alternatiu a la globalització existent, que alliberi la humanitat sencera".
Els pobles indígenes criden a la mobilització global
D'altra banda, els pobles indígenes de l'Amèrica Llatina han tingut un protagonisme destacat durant aquesta edició del Fòrum. Els representants dels pobles maputxe, maia, quitxua, aimara, i molts d'altres, han aconseguit fer sentir la seva veu i situar la qüestió indígena com una de les prioritats del procés del FSM. La Coordinadora Andina d'Organitzacions Indígenes (CAOI), ha fet una crida a la mobilització global per al proper 12 d'octubre, aniversari de l'arribada del colonialisme europeu al continent americà. L'organització indígena convoca a la "lluita per la mare terra i els pobles, contra la mercantilització de la vida".
La crida, acollida per bona part del moviment indígena i també subscrita pels participants a l'Espai pels Drets Col·lectius dels Pobles, assenyala la "crisi civilitzatòria" actual, i convida a "reinventar o construuir nous models de democràcia, d'Estat i nous paradigmes de civilització".
Imatges: Alguns dels participants de l'Espai, després de llegir la declaració de solidaritat amb el procés constituent bolivià. Capçalera del bloc de les nacions sense Estat durant la marxa inaugural del Fòrum, el 27 de gener. Vista general del públic durant una ponència sobre l'acord de lliure comerç entre el Mercosur i Israel; d'esquena, Emir Sader, de CLACSO (Brasil).
Com a resultat d'això, les nacions sense Estat han tingut el Fòrum com a punt de trobada entre elles, d'una banda, i com a altaveu per fer arribar el seu discurs i les seves propostes a la comunitat global. Durant quatre dies, representants d'aquestes comunitats no representades -dels indígenes andins fins als tàmils, dels tuaregs de Mali fins als sami, passant per Catalunya i el País Basc- han discutit en una sèrie d'actes públics sobre aquelles qüestions que els afecten com a poble en el marc de la globalització. Crisi de l'Estat-nació, criminalització de la resistència, perspectiva de gènere en les lluites per l'emancipació nacional, i sindicalisme a les nacions sense Estat han estat només algunes de les qüestions que s'han tocat.
Una de les conclusions més visibles d'aquesta iniciativa ha estat el manifest presentat davant de l'Assemblea d'assemblees, l'acte final del FSM durant el qual els participants del Fòrum, organitzats en una vintena d'eixos temàtics diferents, presenten públicament els acords arribats durant els quatre dies d'activitats. En el manifest redactat pels pobles sense Estat, es subratlla la importància dels pobles indígenes en aquesta lluita, que consideren un referent en tant que "exemple de coherència i perseverança en ple respecte a la mare naturalesa, l'hàbitat i els seus recursos naturals".
El manifest gira entorn al convenciment que "només defensant els drets col·lectius i individuals es pot construir la democràcia, la convivència i la pau universals, la sobirania alimentària i el desenvolupament sostenible".
Solidaritat internacional
Les delegacions participants també han manifestat mostres unitàries de solidaritat amb els pobles que pateixen la negació violenta dels seus drets col·lectius, com és el cas de Palestina, Tàmil Eelam, Kurdistan i Sàhara Occidental, a més de donar suport als processos constituents indigenistes posats en marxa a Bolívia i l'Equador.
Una xarxa mundial de pobles sense Estat
Els participants han acordat també la creació d'una xarxa mundial pels drets col·lectius dels pobles, que pretén seguir sumant nacions a partir d'aquesta experiència, i que té com a un dels seus objectius immediats la celebració d'un congrés en territori català. Alhora, aquesta xarxa seguirà treballant per garantir que a l'agenda del FSM la qüestió dels drets col·lectius cobra una rellevància major i esdevé un dels fonaments per "possibilitar un paradigma innovador i un ordre mundial just i solidari, alternatiu a la globalització existent, que alliberi la humanitat sencera".
Els pobles indígenes criden a la mobilització global
D'altra banda, els pobles indígenes de l'Amèrica Llatina han tingut un protagonisme destacat durant aquesta edició del Fòrum. Els representants dels pobles maputxe, maia, quitxua, aimara, i molts d'altres, han aconseguit fer sentir la seva veu i situar la qüestió indígena com una de les prioritats del procés del FSM. La Coordinadora Andina d'Organitzacions Indígenes (CAOI), ha fet una crida a la mobilització global per al proper 12 d'octubre, aniversari de l'arribada del colonialisme europeu al continent americà. L'organització indígena convoca a la "lluita per la mare terra i els pobles, contra la mercantilització de la vida".
La crida, acollida per bona part del moviment indígena i també subscrita pels participants a l'Espai pels Drets Col·lectius dels Pobles, assenyala la "crisi civilitzatòria" actual, i convida a "reinventar o construuir nous models de democràcia, d'Estat i nous paradigmes de civilització".
Imatges: Alguns dels participants de l'Espai, després de llegir la declaració de solidaritat amb el procés constituent bolivià. Capçalera del bloc de les nacions sense Estat durant la marxa inaugural del Fòrum, el 27 de gener. Vista general del públic durant una ponència sobre l'acord de lliure comerç entre el Mercosur i Israel; d'esquena, Emir Sader, de CLACSO (Brasil).
Per sabetr-ne més:
