La consulta popular duta a terme a Sant Celoni és el resultat d'un llarg procés de mobilització ciutadana que s'ha dut a terme en aquella població impulsat, sense cap mena de dubte, per la CUP i que els ha dut fins a aquest exemple de participació ciutadana i aquest no rotund a l’Àrea Residencial Estratègica projectada.
Des de l'Assemblea Territorial de Ponent aquests resultats ens encoratgen a seguir treballant en la campanya contra les 7 AREs previstes a Almacelles, Balaguer, Lleida, Mollerussa, Tàrrega, Les Borges Blanques i Cervera que vàrem endegar el 4 de desembre presentant al·legacions al Pla Director que les desenvolupa. Al·legacions a les que donem continuïtat amb una campanya informativa i divulgativa, iniciada aquest mateix dissabte a Tàrrega amb una xerrada a la biblioteca comarcal i que continuarem el 3 de febrer amb una xerrada a l'Ateneu Popular de Ponent de Lleida, per tal d'explicar que són les AREs, amb la presència del Joan Guinovart de Valls i de la Montserrat de Sant Celoni.
També als nostres municipis, com han fet a Sant Celoni, Vilanova o Valls per exemple, ens intenten vendre aquest creixement urbanístic en base a les millores en equipaments que es pretenen construir en aquestes àrees, creant una falsa dicotomia entre acceptar aquest creixement urbanístic per tenir hospitals, museus o habitatges de protecció oficial o be quedar-se'n sense. Com ha dit molt bé la Montserrat avui per la tele, com a ciutadans i ciutadanes volem i exigim l'existència d'aquests equipaments públics, però ens neguem a que això sigui a costa de més ciment i de la vulneració de l'autonomia municipal que representa un perillós precedent.
Va ser curiós, a la xerrada que vàrem fer a Tàrrega varen assistir-hi de públic uns destacats dirigents d’ERC al municipi (socis ara de govern amb el PSC i ICV) que defensaven el seu acord amb l'ARE amb bàsicament dos arguments: un és que "ens ho fa la Generalitat i ens estalviem diners" i l'altre que les mesures en contra de l'especulació i dels pisos buits (com les diverses ordenances municipals que s'estan aprovant) no es podien aplicar perquè "anaven contra la propietat privada", defensant doncs el dret individual a la propietat privada davant del dret col·lectiu a l’habitatge. Que lluny estem d'aquesta esquerra!
Doncs això són les ARE. En primer lloc un globus d’oxigen pels constructors i promotors, una continuïtat en aquest model de creixement insostenible i especulatiu (cal recordar, per exemple que el 2005 el mateix 
Col·legi d’Arquitectes denunciava que el 40 per cent dels habitatges projectats a la província de Lleida durant aquell any obeïen a l'especulació ) on, enlloc de dur a terme mesures enèrgiques i contundents perquè l'habitatge sigui un dret real i efectiu, s'opta per més construcció i pel benefici d'uns pocs en detriment de tothom.
I en segon lloc i no menys important, la vulneració de l'autonomia municipal. La Generalitat ha creat aquestes ARE per Decret, prescindint olímpicament de la participació municipal i ciutadana obligatòria en cada modificació del Pla General del municipi i creant un perillós precedent. En alguns municipis, on la corporació municipal s'ha mostrat a favor d'aquestes ARE, potser aquestes no s'acabaran duent a terme, en part segurament perquè no hi hauran constructors ni promotors amb diners per gastar, però de ben segur que la requalificació dels terrenys, especialment aquells que no estaven inclosos dins el POUM com és el cas de Tortosa, es mantindran. En tot cas queda clar que encara és possible aturar les ARE mitjançant allò que els fa tanta por, la participació ciutadana mes enllà de fer-ho cada 4 anys.
