Entre aquestes, demanen "una aposta per l'educació pública" davant dels concertats i privats; que la Generalitat sigui titular de totes les etapes educatives --de manera que etapes com la formació per a adults o les guarderies deixin de ser competència dels Ajuntaments--, la "revisió" dels concerts per "retirar-los" a centres d'elit i a altres concertats que no compleixin amb aquestes condicions, l'"elecció directa" dels directors o que el claustre de professors i el consell escolar passin a ser d'òrgans "participatius" a "directius".
Cañadell ha considerat que en la tramitació de la LEC s'ha "menyspreat" la comunitat educativa i el professorat, i ha considerat que és fonamental que una llei d'aquesta naturalesa compti amb el seu "vistiplau" si de veritat vol "tenir èxit".
Cañadell ha considerat que en la tramitació de la LEC s'ha "menyspreat" la comunitat educativa i el professorat, i ha considerat que és fonamental que una llei d'aquesta naturalesa compti amb el seu "vistiplau" si de veritat vol "tenir èxit".
Aquestes esmenes responen a la necessitat d’una llei que aposti decididament per la gestió pública de l’educació, que posi límits als centres privats que reben fons públic, que promogui una organització democràtica i participativa en els centres públics i que posi els mitjans necessaris per poder donar resposta a tot l’alumnat, sobretot el que té més dificultats. Només així podrem millorar la qualitat i l’equitat del nostre sistema educatiu.
En concret, les esmenes fan referència als següents apartats:
1. PÚBLICA-PRIVADA
Supeditació de l’elecció de centres per part de pares i mares a l’oferta i a la cohesió social. (art. 44, 46)
Centralització de totes les matrícules de l’alumnat a les oficines municipals de matriculació, per tal de poder fer una distribució equitativa de l’alumnat d’una mateixa zona i/o municipi (art. 44.3)
Priorització de l’oferta pública quan es necessitin més places. Tot l’alumnat que ho sol·liciti ha de tenir una plaça en un centre públic. L’oferta dels centres concertats ha de ser complementària. (art. 4)
Condicions clares per poder accedir al concert per part dels centres privats: escolarització mixta, escolarització d’alumnat de nee (necessitats educatives especials) i condicions socials desafavorides, i compliment de la seva funció social. (art. 41 i 187.3)
Supressió dels concerts als centres d’elit i de tots aquells que no compleixin els requisits legals. (art. 43.4 i 48)
Ajuts a les famílies, en lloc de contractes-programa, en aquells casos en què a l’alumnat se l’obliga a escolaritzar-se en un centre privat sense haver-ho demanat (art. 46.6)
2. MUNICIPALITZACIÓ
El Departament d’Educació de la Generalitat ha de ser l’única administració educativa, per tal de garantir la igualtat territorial i poder planificar amb criteris d’equitat i segons les necessitats. Els centres municipals han d’integrar-se paulatinament a la xarxa pública del Departament d’Educació. (art. 140 i 141 i 142)
Redefinició de les competències dels ens locals. (art. 143)
3. GESTIÓ I AUTONOMIA
Elecció democràtica i directa de les direccions (arts. 128, 129, 130 i 131).
Claustres i Consells Escolars dels centres públics han de continuar essent òrgans de govern (arts. 123, 126 i 127)
Enfortiment de les estructures horitzontals (arts. 123 i 125)
No a l’autofinançament dels centres públics (arts. 92, 186, 187.
No a la selecció de professorat per part de les direccions. Sistemes de provisió objectius i transparents (arts. 90.2, 101, 102 i 110).
Creació de perfils de professorat generals i catalogats per donar resposta a necessitats dels centres (arts. 91 i 110)
4. AVALUACIÓ
No a l’avaluació individual del professorat lligada a la promoció i a la carrera docent (arts. 122, 166).
Avaluació col·lectiva del professorat de tots els centres per tal de fer una diagnosi de la marxa del centre, detectar mancances i proposar solucions (art. 170).
Avaluacions externes fetes per una Comissió Permanent dins del Departament d’Educació. No a la creació d’una nova Institució avaluadora, que, a més, pot estar subjecte a dret privat (arts. 172, 173, 174, 175 i 176).
5. PROFESSORAT
En aquest apartat, malgrat que hem donat alternatives i propostes als temes que planteja la llei, demanem la SUPRESSIÓ TOTAL DEL TÍTOL VIII per considerar que això és matèria de negociació col·lectiva a les meses de negociació, ja que modifica les condicions de treball del professorat, unilateralment, per part de l’administració sense haver estat sotmès a la negociació col·lectiva
6. INVERSIÓ
· Increment de la inversió en educació fins a un mínim del 6% del PIB, prioritzant l’ensenyament públic (Disposició addicional tercera)
En concret, les esmenes fan referència als següents apartats:
1. PÚBLICA-PRIVADA
Supeditació de l’elecció de centres per part de pares i mares a l’oferta i a la cohesió social. (art. 44, 46)
Centralització de totes les matrícules de l’alumnat a les oficines municipals de matriculació, per tal de poder fer una distribució equitativa de l’alumnat d’una mateixa zona i/o municipi (art. 44.3)
Priorització de l’oferta pública quan es necessitin més places. Tot l’alumnat que ho sol·liciti ha de tenir una plaça en un centre públic. L’oferta dels centres concertats ha de ser complementària. (art. 4)
Condicions clares per poder accedir al concert per part dels centres privats: escolarització mixta, escolarització d’alumnat de nee (necessitats educatives especials) i condicions socials desafavorides, i compliment de la seva funció social. (art. 41 i 187.3)
Supressió dels concerts als centres d’elit i de tots aquells que no compleixin els requisits legals. (art. 43.4 i 48)
Ajuts a les famílies, en lloc de contractes-programa, en aquells casos en què a l’alumnat se l’obliga a escolaritzar-se en un centre privat sense haver-ho demanat (art. 46.6)
2. MUNICIPALITZACIÓ
El Departament d’Educació de la Generalitat ha de ser l’única administració educativa, per tal de garantir la igualtat territorial i poder planificar amb criteris d’equitat i segons les necessitats. Els centres municipals han d’integrar-se paulatinament a la xarxa pública del Departament d’Educació. (art. 140 i 141 i 142)
Redefinició de les competències dels ens locals. (art. 143)
3. GESTIÓ I AUTONOMIA
Elecció democràtica i directa de les direccions (arts. 128, 129, 130 i 131).
Claustres i Consells Escolars dels centres públics han de continuar essent òrgans de govern (arts. 123, 126 i 127)
Enfortiment de les estructures horitzontals (arts. 123 i 125)
No a l’autofinançament dels centres públics (arts. 92, 186, 187.
No a la selecció de professorat per part de les direccions. Sistemes de provisió objectius i transparents (arts. 90.2, 101, 102 i 110).
Creació de perfils de professorat generals i catalogats per donar resposta a necessitats dels centres (arts. 91 i 110)
4. AVALUACIÓ
No a l’avaluació individual del professorat lligada a la promoció i a la carrera docent (arts. 122, 166).
Avaluació col·lectiva del professorat de tots els centres per tal de fer una diagnosi de la marxa del centre, detectar mancances i proposar solucions (art. 170).
Avaluacions externes fetes per una Comissió Permanent dins del Departament d’Educació. No a la creació d’una nova Institució avaluadora, que, a més, pot estar subjecte a dret privat (arts. 172, 173, 174, 175 i 176).
5. PROFESSORAT
En aquest apartat, malgrat que hem donat alternatives i propostes als temes que planteja la llei, demanem la SUPRESSIÓ TOTAL DEL TÍTOL VIII per considerar que això és matèria de negociació col·lectiva a les meses de negociació, ja que modifica les condicions de treball del professorat, unilateralment, per part de l’administració sense haver estat sotmès a la negociació col·lectiva
6. INVERSIÓ
· Increment de la inversió en educació fins a un mínim del 6% del PIB, prioritzant l’ensenyament públic (Disposició addicional tercera)
ALGUNES ESMENES:
1.PÚBLICA-PRIVADA
(Art. 187.3)
:Finançament dels centres privats sostinguts amb fons públics
3. A l’efecte del que disposa l’apartat anterior, es considera que un centre docent privat satisfà necessitats d’escolarització quan compleix les condicions següents:
a) Escolaritza l’alumnat en règim mixt dins les mateixes aules.
b) Escolaritza alumnat amb necessitats educatives especials i de condicions socials desafavorides en nombre igual o superior a la resta de centres públics de la zona d’escolarització.
c) Tenir una relació d’alumnat per unitat de concertació no inferior a la que determini la Llei per tots els centres.
d) Escolaritzar alumnat amb residència efectiva al municipi o a la zona escolar corresponent en nombre igual o superior a la resta de centres públics de la zona d’escolarització.
A més de complir les condicions esmentades, tenen preferència els que estiguin constituïts i funcionin en règim de cooperativa.
(art. 44, 46)
1. Per tal de garantir el dret de les persones a accedir a l’educació en condicions d’igualtat, el Govern regula el procés d’accés als centres sostinguts per fons públics, en el qual ha de participar la comunitat educativa i els ens locals, i en determina els criteris de prioritat. En aquest procés es tindrà en compte la preferència de centre per part dels pares, mares o tutors legals de l’alumnat, que quedarà supeditat a les necessitats d’escolarització i als principis d’equitat, inclusió educativa i foment de la cohesió social i a l’oferta educativa.
(art. 44.3) 3. L’administració educativa crearà una oficina única d’escolarització als municipis amb més d’un centre educatiu on es tramitaran totes les preinscripcions i matrícules de tots els nivells educatius, i s’assignaran les places escolars d’acord amb els criteris establerts en aquesta Llei.
(art. 41.b i c)
Article 41. Principis ordenadors de la prestació del Servei d’Educació de Catalunya educativa dels centres sostinguts amb fons públics
b) el principi de la gratuïtat dels llocs escolars propis dels ensenyaments obligatoris i dels declarats gratuïts en aquesta Llei. En el cas dels centres privats finançats amb fons públics cal un compromís d’integració progressiva a la xarxa del Departament d’Educació;
c) el principi d’accés de l’alumnat en condicions d’igualtat i cohesió social per impossibilitar la concentració d’alumnat en funció del nivell socioeconòmic i de l'origen cultural;
(art.43.4) 4. L’incompliment d’alguns dels requisits recollits a l’article 41 comporta la supressió immediata del concert
(art.46.6)
El Departament aporta recursos addicionals als centres de titularitat pública en funció de les característiques socioeconòmiqes de la zona, la tipologia de les famílies dels alumnes que atén el centre .Aquests recursos addicionals, en el cas dels centres privats concertats, es podran articular mitjançant ajuts a les famílies de condicions econòmiques i socials desafavorides amb fills i filles escolaritzats en aquest tipus de centre, sempre que no s’hagi triat el centre com a opció preferent.
(art.48.3) El Departament establirà un règim sancionador a tots aquells centres que contravinguin l’establert en aquest article, i que en casos greus pot suposar la pèrdua total del concert per al que incompleixi la normativa.
2. MUNICIPALITZACIÓ
(142) 1. L’Administració educativa és la Generalitat de Catalunya i actua mitjançant el Departament.
(art. 143)
Els ens locals tindran les següents competències de corresponsabilització amb l’administració educativa de la Generalitat:
1.- La creació i gestió d'oficines úniques de matriculació i la participació en les comissions de matriculació.
2.- Participació en l’elaboració del mapa escolar del seu municipi i, si s’escau, la planificació del mapa escolar de la zona o comarca.
3.- Cessió dels solars, adequació de l'entorn i manteniment de les instal·lacions dels centres d’educació infantil i primària públics.
4.- La implicació en l’elaboració de polítiques socials (acollida de les famílies, millora de l'entorn educatiu, foment de la cohesió social...) per garantir la igualtat de drets a tots els infants.
5.-Col·laborar en les activitats extraescolars dels centres fora de l’horari lectiu. Aquests serveis es coordinaran amb els centres educatius. Coordinar, conjuntament amb el Departament d'Educació, els diferents serveis (Justícia, Serveis Socials, Educació, Sanitat) per tal de poder donar respostes globals als problemes que es plantegin.
6.- Compartir amb els consells comarcals la responsabilitat del transport escolar.
7.- Gestionar els centres de la seva titularitat.
3. GESTIÓ I AUTONOMIA
(130.2)
2. L’elecció del director o directora serà directa per part del consell escolar del centre per sufragi secret i majoria absoluta.
(arts 123.4)
4. El consell escolar i el claustre del professorat són òrgans col·legiats de govern.
(art. 125)
Sota la dependència del claustre es constituiran altres estructures horitzontals col·lectives de participació en el funcionament del centre per nivell, etapa, departament i seminari. Mitjançant reglament, el Govern en determinarà les funcions, competències i grau d’autonomia. Així mateix, la interrelació de l’activitat docent d’aquestes estructures exigeix la seva coordinació en el treball global del centre. En aquest sentit, es crearan, entre altres coordinacions, les de cicle, departament, riscos laborals i la de coeducació i mediació de conflictes. Per reglament, prèvia negociació amb les organitzacions sindicals representatives, es determinaran les seves funcions i el crèdit horari lectiu per acomplir-les. Aquestes coordinacions tindran una funció representativa i seran elegides democràticament per l’estructura corresponent.
(art. 186)
1. El Govern, mitjançant la Llei de pressupostos, establirà amb criteris de suficiència la partida anual per al finançament dels centres públics.
2. El Departament adequarà cada any els pressupostos a l’evolució econòmica i de preus del país; com a mínim a l’increment de l’IPC específic de Catalunya.
(art.92.a)
a) Les assignacions pressupostàries dels centres públics aniran a càrrec del pressupost de la Generalitat, en funció de criteris com nombre d’alumnat, ràtio i característiques relacionades amb l’entorn social i cultural. Les assignacions complementàries provinents d’altres administracions públiques aniran encaminades a sufragar activitats extraescolars.
(art. 101.3)
3. El Departament, en aplicació de l’article 91, pot establir per a llocs de treball de caràcter temporal requisits per als perfils específics tipificats en funció de les diferents necessitats comuns a les diverses tipologies de centres i regular, prèvia negociació amb els representants del professorat, l’increment de dotació de professorat que sigui necessari per dur a terme algun projecte d’innovació i millora educativa.”.
(Art.105)
3. El govern publicarà l’oferta d’ocupació pública docent atenent a un doble criteri. El 85% de les places s’adreçarà específicament al personal que ha accedit per l’article 109 a la funció pública docent com a funcionari interí. El 15% restant s’ofertarà en torn lliure.
4. AVALUACIÓ
(art. 166)
L’avaluació del sistema educatiu és el procés d’abast intern i d’abast general, que descriu, analitza, valora i interpreta les polítiques, les institucions i les pràctiques educatives amb l’objectiu de mantenir-les, desenvolupar-les o modificar-les. En cap cas la seva finalitat serà l’establiment de classificacions de centres en funció dels barems i resultats. La finalitat de l’avaluació és contribuir a:
a) millorar la qualitat i l’equitat del sistema educatiu;
b) promoure la transparència del sistema educatiu;
c)analitzar i aportar informació sobre el grau d’assoliment dels objectius educatius;
d) fer anàlisi prospectiva sobre el sistema educatiu; elaborar recomanacions sobre política i pràctica educativa
e) promoure la igualtat d’oportunitats, l’equitat i les possibilitats educatives.
(Art.170.c) c) Avaluació de l’exercici docent com a element de reflexió col·lectiva que permeti extreure conclusions per millorar la tasca docent.
5. FINANÇAMENT
Disposició final Tercera. Finançament general: El Govern incrementarà progressivament els recursos econòmics destinats al sistema per tal d’assolir els objectius fixats en aquesta Llei i augmentar-los progressivament durant els propers quatre anys fins a arribar a un mínim del 6% del PIB.
6. CONSIDERACIÓ GENERAL
És un projecte de llei que no té en compte la llei, aprovada pel Parlament de Catalunya, del “Dret de les dones a l’eradicació de la violència masclista”, que aposta decididament per un model coeducatiu, compensador de desigualtats i instrument bàsic per a la prevenció de les violències. I, en canvi, tolera i destina diners públics a escoles que directament segreguen per sexes.
Des d’USTEC·STEs entenem que l’educació del nostre país és prou important per establir una reflexió col·lectiva sobre la necessitat d’un consens social entre tot el conjunt de la societat. I, en especial en aquells sectors de la comunitat educativa que hem de treballar per a l’educació del segle XXI. Volem, doncs, fer una crida als representants polítics perquè actuïn en consciència i tinguin en compte la important responsabilitat encomanada per la comunitat educativa.
L’única llei amb garantia d’èxit és aquella que pot garantir la complicitat de famílies, estudiants i, especialment, d’un professorat ignorat i menystingut al llarg de tot el procés.
1.PÚBLICA-PRIVADA
(Art. 187.3)
:Finançament dels centres privats sostinguts amb fons públics
3. A l’efecte del que disposa l’apartat anterior, es considera que un centre docent privat satisfà necessitats d’escolarització quan compleix les condicions següents:
a) Escolaritza l’alumnat en règim mixt dins les mateixes aules.
b) Escolaritza alumnat amb necessitats educatives especials i de condicions socials desafavorides en nombre igual o superior a la resta de centres públics de la zona d’escolarització.
c) Tenir una relació d’alumnat per unitat de concertació no inferior a la que determini la Llei per tots els centres.
d) Escolaritzar alumnat amb residència efectiva al municipi o a la zona escolar corresponent en nombre igual o superior a la resta de centres públics de la zona d’escolarització.
A més de complir les condicions esmentades, tenen preferència els que estiguin constituïts i funcionin en règim de cooperativa.
(art. 44, 46)
1. Per tal de garantir el dret de les persones a accedir a l’educació en condicions d’igualtat, el Govern regula el procés d’accés als centres sostinguts per fons públics, en el qual ha de participar la comunitat educativa i els ens locals, i en determina els criteris de prioritat. En aquest procés es tindrà en compte la preferència de centre per part dels pares, mares o tutors legals de l’alumnat, que quedarà supeditat a les necessitats d’escolarització i als principis d’equitat, inclusió educativa i foment de la cohesió social i a l’oferta educativa.
(art. 44.3) 3. L’administració educativa crearà una oficina única d’escolarització als municipis amb més d’un centre educatiu on es tramitaran totes les preinscripcions i matrícules de tots els nivells educatius, i s’assignaran les places escolars d’acord amb els criteris establerts en aquesta Llei.
(art. 41.b i c)
Article 41. Principis ordenadors de la prestació del Servei d’Educació de Catalunya educativa dels centres sostinguts amb fons públics
b) el principi de la gratuïtat dels llocs escolars propis dels ensenyaments obligatoris i dels declarats gratuïts en aquesta Llei. En el cas dels centres privats finançats amb fons públics cal un compromís d’integració progressiva a la xarxa del Departament d’Educació;
c) el principi d’accés de l’alumnat en condicions d’igualtat i cohesió social per impossibilitar la concentració d’alumnat en funció del nivell socioeconòmic i de l'origen cultural;
(art.43.4) 4. L’incompliment d’alguns dels requisits recollits a l’article 41 comporta la supressió immediata del concert
(art.46.6)
El Departament aporta recursos addicionals als centres de titularitat pública en funció de les característiques socioeconòmiqes de la zona, la tipologia de les famílies dels alumnes que atén el centre .Aquests recursos addicionals, en el cas dels centres privats concertats, es podran articular mitjançant ajuts a les famílies de condicions econòmiques i socials desafavorides amb fills i filles escolaritzats en aquest tipus de centre, sempre que no s’hagi triat el centre com a opció preferent.
(art.48.3) El Departament establirà un règim sancionador a tots aquells centres que contravinguin l’establert en aquest article, i que en casos greus pot suposar la pèrdua total del concert per al que incompleixi la normativa.
2. MUNICIPALITZACIÓ
(142) 1. L’Administració educativa és la Generalitat de Catalunya i actua mitjançant el Departament.
(art. 143)
Els ens locals tindran les següents competències de corresponsabilització amb l’administració educativa de la Generalitat:
1.- La creació i gestió d'oficines úniques de matriculació i la participació en les comissions de matriculació.
2.- Participació en l’elaboració del mapa escolar del seu municipi i, si s’escau, la planificació del mapa escolar de la zona o comarca.
3.- Cessió dels solars, adequació de l'entorn i manteniment de les instal·lacions dels centres d’educació infantil i primària públics.
4.- La implicació en l’elaboració de polítiques socials (acollida de les famílies, millora de l'entorn educatiu, foment de la cohesió social...) per garantir la igualtat de drets a tots els infants.
5.-Col·laborar en les activitats extraescolars dels centres fora de l’horari lectiu. Aquests serveis es coordinaran amb els centres educatius. Coordinar, conjuntament amb el Departament d'Educació, els diferents serveis (Justícia, Serveis Socials, Educació, Sanitat) per tal de poder donar respostes globals als problemes que es plantegin.
6.- Compartir amb els consells comarcals la responsabilitat del transport escolar.
7.- Gestionar els centres de la seva titularitat.
3. GESTIÓ I AUTONOMIA
(130.2)
2. L’elecció del director o directora serà directa per part del consell escolar del centre per sufragi secret i majoria absoluta.
(arts 123.4)
4. El consell escolar i el claustre del professorat són òrgans col·legiats de govern.
(art. 125)
Sota la dependència del claustre es constituiran altres estructures horitzontals col·lectives de participació en el funcionament del centre per nivell, etapa, departament i seminari. Mitjançant reglament, el Govern en determinarà les funcions, competències i grau d’autonomia. Així mateix, la interrelació de l’activitat docent d’aquestes estructures exigeix la seva coordinació en el treball global del centre. En aquest sentit, es crearan, entre altres coordinacions, les de cicle, departament, riscos laborals i la de coeducació i mediació de conflictes. Per reglament, prèvia negociació amb les organitzacions sindicals representatives, es determinaran les seves funcions i el crèdit horari lectiu per acomplir-les. Aquestes coordinacions tindran una funció representativa i seran elegides democràticament per l’estructura corresponent.
(art. 186)
1. El Govern, mitjançant la Llei de pressupostos, establirà amb criteris de suficiència la partida anual per al finançament dels centres públics.
2. El Departament adequarà cada any els pressupostos a l’evolució econòmica i de preus del país; com a mínim a l’increment de l’IPC específic de Catalunya.
(art.92.a)
a) Les assignacions pressupostàries dels centres públics aniran a càrrec del pressupost de la Generalitat, en funció de criteris com nombre d’alumnat, ràtio i característiques relacionades amb l’entorn social i cultural. Les assignacions complementàries provinents d’altres administracions públiques aniran encaminades a sufragar activitats extraescolars.
(art. 101.3)
3. El Departament, en aplicació de l’article 91, pot establir per a llocs de treball de caràcter temporal requisits per als perfils específics tipificats en funció de les diferents necessitats comuns a les diverses tipologies de centres i regular, prèvia negociació amb els representants del professorat, l’increment de dotació de professorat que sigui necessari per dur a terme algun projecte d’innovació i millora educativa.”.
(Art.105)
3. El govern publicarà l’oferta d’ocupació pública docent atenent a un doble criteri. El 85% de les places s’adreçarà específicament al personal que ha accedit per l’article 109 a la funció pública docent com a funcionari interí. El 15% restant s’ofertarà en torn lliure.
4. AVALUACIÓ
(art. 166)
L’avaluació del sistema educatiu és el procés d’abast intern i d’abast general, que descriu, analitza, valora i interpreta les polítiques, les institucions i les pràctiques educatives amb l’objectiu de mantenir-les, desenvolupar-les o modificar-les. En cap cas la seva finalitat serà l’establiment de classificacions de centres en funció dels barems i resultats. La finalitat de l’avaluació és contribuir a:
a) millorar la qualitat i l’equitat del sistema educatiu;
b) promoure la transparència del sistema educatiu;
c)analitzar i aportar informació sobre el grau d’assoliment dels objectius educatius;
d) fer anàlisi prospectiva sobre el sistema educatiu; elaborar recomanacions sobre política i pràctica educativa
e) promoure la igualtat d’oportunitats, l’equitat i les possibilitats educatives.
(Art.170.c) c) Avaluació de l’exercici docent com a element de reflexió col·lectiva que permeti extreure conclusions per millorar la tasca docent.
5. FINANÇAMENT
Disposició final Tercera. Finançament general: El Govern incrementarà progressivament els recursos econòmics destinats al sistema per tal d’assolir els objectius fixats en aquesta Llei i augmentar-los progressivament durant els propers quatre anys fins a arribar a un mínim del 6% del PIB.
6. CONSIDERACIÓ GENERAL
És un projecte de llei que no té en compte la llei, aprovada pel Parlament de Catalunya, del “Dret de les dones a l’eradicació de la violència masclista”, que aposta decididament per un model coeducatiu, compensador de desigualtats i instrument bàsic per a la prevenció de les violències. I, en canvi, tolera i destina diners públics a escoles que directament segreguen per sexes.
Des d’USTEC·STEs entenem que l’educació del nostre país és prou important per establir una reflexió col·lectiva sobre la necessitat d’un consens social entre tot el conjunt de la societat. I, en especial en aquells sectors de la comunitat educativa que hem de treballar per a l’educació del segle XXI. Volem, doncs, fer una crida als representants polítics perquè actuïn en consciència i tinguin en compte la important responsabilitat encomanada per la comunitat educativa.
L’única llei amb garantia d’èxit és aquella que pot garantir la complicitat de famílies, estudiants i, especialment, d’un professorat ignorat i menystingut al llarg de tot el procés.
Per saber-ne més:
"Una educació pública, laica, catalana, democràtica, coeducativa i de qualitat per a tothom". Entrevista a Llibertat.cat
Per a Rosa Cañadell (portaveu de l'USTEC-STEs), la vaga del passat 14 de febrer "Era una vaga ideològica en el sentit que no es defensaven més drets o més diners, sinó una concepció del que ha de ser un servei públic com és l'educació. Una educació pública, laica, catalana, democràtica, coeducativa i de qualitat per a tothom, que és el model pel qual vam lluitar després de la transició i que té una llarga implantació a Catalunya"
Vaga general per l'ensenyament públic el proper 13 de novembre- Llibertat.cat
Llei d'Educació de Catalunya - Conselleria d'Educació de la Generalitat de Catalunya
Ensenyament públic en lluita - Especial de Kaosenlared
Valoracions i reflexions del SEPC sobre la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) - SEPC
La USTEC-STEs edita l'auca del senyor Ernest (Maragall) - Llibertat.cat
La mobilització de docents qüestiona la majoria de periodistes i polítics - Llibertat.cat
