Durant aquesta setmana s'ha accentuat l'agitació i la denúncia sobre la situació dels Diversos col.lectius de Cerdanyola, integrats a la Plataforma contra els Abocadors, han desplegat una campanya per evitar que l'ajuntament edifiqui damunt de la zona contaminada i evadeixi la responsabilitat de sanejar el sòl on es troben els abocadors. Pancartes, actes i un manifest d'una plana a la revista Vallès a Fons han reactivat aquesta reivindicació, molt lligada a la vegada a la lluita contra l'especulació urbanística i la defensa del territori.
La denúncia dels abocadors ha pres una nova embranzida des què l'empresa encarregada pel Consorci del Centre Direccional de Cerdanyola, empresa encarregada d'elaborar un informe sobre la situació va informar sobre les despeses de sanejament (una amb pantalla, de més econòmica però ineficaç, i la de sanejar completament la zona) en què no feia cap referència al índex de contaminació que invalidarien els objectius de l'ajuntmament i les empreses de construir-hi.
[Manifest de la campanya contra els abocadors tòxics a Cerdanyola del Vallès]
DESCONTAMINEM CERDANYOLA ... ES PRETÉN JUGAR
AMB LA SALUT DE LES PERSONES i DEL MEDI
L'actual equip de govern de l'ajuntament de Cerdanyola del Vallès té ara a les seves mans la possibilitat de donar exemple a la ciutadania. Sobre el que ha de ser una aposta decidida per tenir una vila neta de residus amb la necessària restauració dels abocadors de Can Planas.
El projecte urbanístic del Centre Direccional a la plana del Castell ha tomat a posar en evidència l'existència d'uns antics abocadors al paratge de Can Planas on fins l'any 1995 i des dels principis dels 80 s'hi van abocar residus de diferents orígens. Segons es desprèn dels estudis realitzats sobre la zona per part del centre Tecnològic de Manresa - UPC (maig de 2003) i l'empresa FCIHS (maig de 2006) i per les dades subministrades per l'entitat Metropolitana del Medi Ambient, és té constància que des del 1989 i fins al 1995 s 'hi van abocar 643.640 tones de residus de diversos tipus, dels quals 118.000 són de sals de fosa d'alumini, 16.650 són d'escòries d'incineració de residus i 7.000 són de terres contaminades, barrejats amb residus de la construcció i demolició tant nets com bruts.
Aquests residus és van abocar incontroladament a unes extractives d'argiles en dessús sense mesures d'impermeabilització, i la seva restauració no es va realitzar d'una manera del tot adequada. Això ha donat lloc a episodis de surgències de lixiviats con escaiguts a la tardor de 2004, quan aigües freàtiques de l'abocador van aflorar a la riera de Can Magrans essent drenades cap al col.lector d'aigües pluvials- residuals del sistema de l'entitat Metropolitana, i així destinats a l'EDAR de Montcada i Reixac.
. ,.
Les sals de fosa d'alumini són considerades residus TÒXICS al catàleg Europeu de Residus segons el seu grau de concentració. L'estudi d'impacte-ambiental realitzat pel Centre Tecnològic de Manresa assenyala que en els supòsits d'ús com a parc públic o com a residència dels sòls de Can Planas (Centre direccional) se superen els llindars de risc cancerigen en quant als impactes per la salut humana deguts a la presència de contaminants de l'abocador.
Davant d'aquesta situació el Consorci del Centre Direccional encarrega a l'empresa IDOM la realització d'un estudi de propostes de remediació dels abocadors, els resultats del qual amb prou feines és coneixen si no és per filtracions a mitjans de comunicació, malgrat que han estat reiteradament reclamats per diverses entitats, organitzacions i ciutadans individuals de Cerdanyola del Vallès. D'aquestes filtracions se n'estreu que es planteja un ventall de cinc possibilitats: de la més barata i simple que suposaria segellar la zona contaminada sense cap més acció de sanejament amb un cost previst de 50 milions d'euros, a la més cara que suposaria extreure'n els residus i destinar-los a tractaments adequats per minimitzar el seu impacte definitivament, amb un cost previst de 200 milions d'euros. Una previsió sense garanties per la qual pretén l'alcalde Toni Morral paguem a l'ajuntament el 20%.
La manca de recursos econòmics suficients a data d'avui està fent decantar al Consorci del Centre Direccional per l'opció més barata, adaptant el pla urbanístic de la Plana del Castell a l'existència d'aquesta zona contaminada. De fet hom podria sospitar que aquesta ha estat sempre l'opció contemplada ja que els recursos aportats segons el conveni signat amb l'Agencia de Residus de Catalunya l'entitat Metropolitana del Medi Ambient i l'ajuntament de Cerdanyola limiten les opcions possibles. Però aquesta opció és clarament insatisfactòria i inacceptable per Cerdanyola. L'urbanisme sostenible del S XXI del projecte Policity al Centre Direccional no pot posar els seus fonaments en 1’herència de la pessima gestió ambiental en el passat i el presento I la manca de recursos econòmics no pot ser l'excusa per fugir d'estudi d'una solució definitiva al problema. És la salut del medi i les persones el que està en joc.
Les administracions competents en el cas, amb l'ajuntament de Cerdanyola al capdavant tenen ara la responsabilitat de portar a terme aquesta solució i cercar els recursos necessaris i disponibles per fer-ho (ja sigui de l'Estat Espanyol o de la Unió Europea). I amb transparència i garanties per la població. És el mínim per aconseguir la seva confiança en els òrgans gestors que emanen de les nostres administracions escollides democràticament.
PLATAFORMA CERDANYOLA SENSE ABOCADORS
PAS de Cerdanyola, CUP-Cerdanyola-Ripollet, CEPA - EdC, Via Verda - ERC- Cerdanyola, JERC- Cerdanyola, Els Verds, Maulets, i els vilatans Salvador Segarra, Albert Lázaro
