Berga (Berguedà) - Cinemes Catalunya - C. Ciutat,33
La Seu d’Urgell (Alt Urgell) - Cinemes Guiu - Av. Celoria,54
Lleida (Segrià) - Cinemes Rambla - C. Anselm Clavé,11
Mollerussa (Pla de l’Urgell) - Cinemes Urgell - C. Navarra,7
Palamós (Baix Empordà) – Cinemes Kyton - Av. 11 de setembre,18
Tàrrega (Urgell) - Cinema Majestic- Av. Catalunya,5
Participants a l’acte:
La presentació serà a càrrec de:
Josep Puigbó
Les intervencions en directe les protagonitzaran:
Arcadi Oliveres
Oriol Junqueras
Víctor Alexandre
Mossèn Dalmau
Josep Guia
Rosa Calafat
Lluís Planes
Lluís Soler
Intervindran en els vídeos que s’aniran passant durant l’acte:
Josep Cuní
Antoni Bassas
Miquel Calçada
Vicent Sanchís
Oleguer Presas
Toni Albà
Alfons López Tena
Isabel Clara Simó
Josep Maria Terricabras
Eliseu Climent
Jordi Porta
Salvador Cardús
Núria Feliu
Josep Espar Ticó
Tortell Poltrona
Èric Bertran
Núria Cadenes
Xavier Vinader
Toni Strubell
Josep Riera
Teresa Rebull
Rita Marzoa
Manel Armengol
Teresa Clota
Enric Garriga
Bernat Joan
Núria Roig
El toc musical el posaran:
Maria del Mar Bonet
Feliu Ventura
Elèctrica Dharma
Obrint Pas
La Coral Sant Jordi
Joan Reig amb Refugi
Aramateix
At versaris
Manel Camp
Lluís Maria Xirinacs:
Quan estudiava al seminari, va quedar copsat per l'afirmació del metge Alfred Korzibsky, el qual digué: «L'excés d'informació mal païda ens porta a pronosticar una espècie de mundial esquizofrènia col·lectiva». Això influencià decisivament en Xirinacs, que inicià llavors la creació del seu model de coneixement de la realitat.
Fou ordenat sacerdot als 22 anys. L'any 1963, per pressions de l'autoritat estatal, la jerarquia esclesiàstica el va destinar a Balsareny. Degut a la seva defensa del Sindicat Democràtic d'Estudiants se'l destinà a Sant Jaume de Frontanyà. En aquell moment rebutjà la dotació econòmica que l'Estat espanyol assignava a cada sacerdot.
Va intervenir en la caputxinada a finals dels anys 60. El 1968 comparegué davant un consell de guerra acusat de ser l'inspirador del Front d'Alliberament de Catalunya i participà en vàries vagues de fam en solidaritat amb els imputats en el Procés de Burgos.
L'any 1969 publicà el llibre «Secularització i cristianisme».
Fou un dels impulsors de l'Assemblea de Catalunya al final del franquisme. A causa d'una seva detenció el 1971, es negà a parlar en cap altra llengua que no fos la catalana. Això li comportà un confinament a la presó concordatària de Zamora, on inicià la seva tercera vaga de fam. Entre el 1973 i el 1975 estigué empresonat per les seves activitats contràries al règim.
Un cop en llibertat, romangué en vetlla permanent, juntament amb els «Captaires de la Pau», a Montserrat. Des del 25 de desembre de 1975 es mantingué en guàrdia 12 hores al dia davant la presó Model per demanar l'amnistia total dels presos, campanya que va abandonar amb les mesures d'amnistia del 1977.
Lluís Maria Xirinacs
Senador per Barcelona entre el 1977 i el1979, en el procés de la que fou la Constitució Espanyola de 1978, a la qual proposà un conjunt d'esmenes que constituïen un model alternatiu recollit en el seu llibre «Constitució, paquet d'esmenes».
Paral·lelament, escrigué una columna diària al diari Avui titulada «Des del Senat», a la qual renuncià, quan es presentà a les eleccions al Congrés del 1979, argumentant que no volia abusar d'una posició de privilegi durant la campanya.
L'any 1979 encapçalà una candidatura al Congrés de Diputats per Barcelona sota la coal·lició Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN), tot reivindicant els quatre
punts programàtics de la llavors extinta Assemblea de Catalunya. L'any 1980 encapçalà la candidatura del BEAN per Barcelona en les primeres eleccions al Parlament de Catalunya després del franquisme, sota la denominació «BEAN-Unitat
popular». El BEAN es va convertir en partit polític.
Candidat al premi Nobel de la Pau els anys 1975, 1976 i 1977, destacà per la defensa dels Drets Humans, les seves vagues de fam i mètodes de protesta no violents, sobretot per la seva manifestació diària davant la presó Model de Barcelona durant un any i nou mesos per reclamar l'amnistia per als presos polítics. L'any 1976 publicà Diari de presó en dos volums: «L'espectacle obsessiu» i «Entro en el gran buit».
L'any 1984 fundà amb Agustí Chalaux i altres persones, el Centre d'Estudis Joan Bardina, on desenvolupà l'estudi d'un nou model polític, econòmic i social.
La Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs neix l'any 1987 Promoguda per en Lluís M. Xirinacs i un grup d'amics, amb el nom de Fundació Tercera Via. Pren el nom de Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs el 1998.
Randa és el nom del puig de l'illa de Mallorca, on Ramon Llull es retirà a fer vida contemplativa i que fou l'origen de l'estudi lul·lià que va fundar.
Lluís Maria Xirinacs
La Fundació Randa es dedica a la investigació, formació i acció basades en la globalística (GLOBÀLIUM, model filosòfic elaborat al llarg de més de cinquanta anys pel mateix Xirinacs) i la dimensió comunitària, en diàleg amb tradicions arrelades en la nostra identitat catalana, mediterrània, europea i universal.
L'any 2000, amb la Plantada a la Plaça de Sant Jaume, neix Germanies, secció de la Fundació Randa, amb l'objectiu de donar suport a iniciatives de caire demòtic (el poder del poble)."
Xirinacs abandonà el sacerdoci el 1990. Els darrers anys ha promogut diverses iniciatives polítiques de signe nacionalista.
La seva obra més coneguda és la trilogia de memòries polítiques «La traïció dels líders», publicada entre el 1993 i el 1997, on critica el paper dels polítics postfranquistes durant la Transició. També ha escrit «El Terror la Pau i el Sagrat» (2003).
L'any 2000 va tornar a protestar de manera activa, plantant-se cada dia a la plaça de Sant Jaume per demanar la independència del País. El mateix any publicà «Plantem-nos: Temes vius i pendents per al tombant de mil·leni» amb Lluís Busquets Grabulosa.
Als 65 anys va doctorar-se en Filosofia, després d'una brillant carrera de llicenciatura, on va obtenir Matrícula d'Honor en totes les assignatures.
Homenatge a Lluís Maria Xirinacs, al Fossar de les Moreres, el 16 d'agost de 2007.
L'11 d'agost de 2007 van trobar el seu cadàver en un bosc del Ripollès, tot volent passar els seus últims dies amb "la meva soledat i el meu silenci". Una voluntat reflectida en un escrit que va deixar al seu despatx, on també recordava haver viscut 75 anys en uns Països Catalans ocupats i recriminava la "covardia" dels líders polítics catalans en matèria de nacionalisme. Encara que alguns mitjans van donar per fet la hipòtesi suïcidi, l'autòpsia revelà que Xirinacs morí per causes naturals.
El dia 16 d'agost de 2007 es van celebrar els funerals en la seva memòria, a l'església de Santa Maria del Mar, a Barcelona, i acabats aquests, fou homenatjat al Fossar de les Moreres, el lloc on cinc anys abans havia fet el parlament que el va portar per darrer cop a la presó.
Per saber-ne més:
"Era molt incòmode. Ho feia trontollar tot i sabia explicar-se". Entrevista a Núria Roig, coordinadora de Germanies i del Taller d'Investigació del Model Filosòfic Globàlium; persona pròxima a Lluís M. Xirinacs
Xirinacs, una vida lliurada als Països Catalans. Llibertat.cat
