Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Els oblits dels Premis Ovidi Montllor

Per Vicent Company i Sancho, de Valldigna, som i serem

He tingut l'honor de viure els lliuraments de les tres edicions dels Premis Ovidi Montllor, organitzats pel col•lectiu de Músics en València, i sincerament crec que cal recolzar i incentivar iniciatives com aquestes.

En la darrera edició, celebrada al paranimf de la no massa normativa Universitat Politècnica de València, vaig   gaudir d'una nit d'allò més inoblidable: amics com Pau Alabajos i l'olivera Clara Andrés, o els joves membres del grup Orxata Sound Sistem, rebien premis merescuts i evidents.

 

20/06/2008 13:23 Opinió

A més a més vaig tindré el goig d'anar de copes amb la "crem de la crem" de la Música Valenciana, amb la companyia del meu entranyable amic Penek.

Tot i dit això voldria reflexionar amb vosaltres sobre una qüestió, que tot i no llevar-me la son, en té una mica amoinat:

Com pot ser que grups i cantautors amb una trajectòria internacional no obtinguen el merescut homenatge del COM?, grups amb renom com Obirnt Pas, la Gossa Sorda o el cantautor socarrat Feliu Ventura.
 
Això que sembla ser tothom comenta entre bastidors, ningú n'es capaç de posar-ho a la palestra i a mi en sembla de justícia i coherència comentar-vos-ho. No estem parlant de gent sense trajectòria ni compromís, es tracta de gent que triomfa arreu del món i al seu propi país semblen obviats, grups que omplin recintes immensos i que el seu compromís és per tots sabut i corroborat. A més la qualitat dels seus últims treballs han estat reconeguts per revistes especialitzades com Enderroc i d'altres.

Estarem doncs davant del que el nostre amic, i també honorat als darrers premis, el sociòleg Josep Vicent Marques definia com l'autodi valencià, que impregna la vida social i cultural encara avui ????
 
O com diria el gran mestre de mestres Gonzal Anaya, (del qui m'honra  dir que en sóc deixeble i també homenatjat "in memoriam" el passat dimarts a València), "ens cal una escola arrelada al medi i a la cultura immediata que no silencie la terra ????".

Què diria de tot això l'Ovidi, l'inestimable pare de tot aquest carxofar mediàtic ? Algú s'ha parat a pensar si ell n'estaria d'acord ?
 
Ens cal, als valencians una especie d'Acadèmia Valenciana de la Música que domestique als nostres músics per segons que ? O que filtre els seus missatges musicals i ideològics amb paral•lel al que fa la acceptada i no menys qüestionada Acadèmia Valenciana de la Llengua, que com tots sabeu és filla del nostre Zaplana, i de la corrent més" paxanguera" de la tercera via encapçalada pel PP valencià ?????

Espere que la meua anàlisi sigui errònia o almenys li falten arguments de pes, per què en cas contrari caldria qüestionar la tasca del jurat i/o les possibles conseqüencies polítiques que, (perdoneu) de la seva constitució se'n deriven.

 

Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid