Amb tota seguretat els mitjans de comunicació del règim minimitzaran el seguiment de la vaga, o la reduiran a situacions concretes d’enfrontaments i detencions. Les imatges de barricades i piquets intentaran impedir veure el bosc que hi ha darrere l’arbre: milers de ciutadans bascos que mostren la seva voluntat de decidir sobre el seu futur, milers de persones que no s’arronsen davant del terror exercit per un estat que vulnera reiteradament els drets i llibertats fonamentals. La vaga general quallarà més del que ens voldran fer creure.
L’Esquerra Independentista basca és un moviment compromès i organitzat, amb un component humà i social molt important, precisament allò que ha permès la seva pervivència durant tants anys de persecució criminal i maniobres assimilacionistes. Difícilment podran desarmar-lo amb aquesta darrera agressió maniobrada des de la combinació político-judicial. L’Estat espanyol ja ho ha intentat tot, des de les clavegueres del terrorisme (BVE, GAL, etc), passant pel sistemàtic ús de la tortura, fins als recents processos judicials fonamentats en la persecució del pensament dissident i en la fabricació de proves i supòsits. Però mai han obtingut el resultat que voldrien: aniquilar la reivindicació del dret a decidir dels bascos i les basques.
Convé tenir present que, si fos així, aquesta medecina també serà la que ens faran empassar a les catalanes i als catalans. Per aquesta raó, i no només per una idea absoluta de la solidaritat, convé que també nosaltres dificultem el pas a l’ofensiva de l’Estat espanyol contra la reivindicació dels drets nacionals i socials col.lectius dels pobles basc, català, gallec o canari. El dret a l’Autodeterminació ha d’encapçalar la denúncia d’un estat antidemocràtic i 
inherentment injust.
Si repassem algunes situacions històriques podem comprovar que, quan els estats ocupants collen amb més virulència les seves cadenes, això tot sovint és un senyal inequívoc de l’esclat d’una nova espurna de més força. Durant la dictadura de Primo de Rivera, la repressió judicial i militar dels símbols del catalanisme van provocar el naixement d’un moviment amb més força, el separatisme insurreccional. A la guerra d’independència algeriana, l’Estat francès va cometre tota mena d’atrocitats per eliminar el moviment independentista, cosa que van aconseguir aparentment; malgrat haver desballestat el FLNA, pocs anys després la insurrecció popular feia imparable el procés cap a la independència.
L’estat d’excepció s’estén: A Galícia ja s’han tingut notícies de la persecució policial paranoica en plena campanya electoral. De retruc, s’ampliarà als Països Catalans. Les darreres notícies sobre les prohibicions i limitacions de les Juntes Electorals ens informen que no es podrà celebrar el 8 de març amb tranquil.litat i llibertat. L’Estat tem que les mobilitzacions del dia de la Dona Treballadora esdevinguin un clam contra les prohibicions de reunió, associació o pensament al País Basc. La reivindicació feminista també passarà a ser sospitosa per al jutge Garzón.
