1. La substitució de Fidel Castro com a cap visible del govern s'ha viscut en Cuba amb normalitat i naturalitat, com correspon al fet que des d'agost de 2006 ja estiguera apartat d'aquestes responsabilitats a causa d'una greu malaltia, però també com a mostra de la maduresa política de la població cubana i la confiança d'aquesta en la Revolució, en el socialisme, i en les organitzacions polítiques i de masses i els seus dirigents.
2. La substitució de Fidel Castro no ha de suposar, en tot cas, canvis profunds en el model polític ni social en Cuba. L'imperialisme, en el seu desig per atacar a Cuba, ha pretès lligar el socialisme a la figura de Fidel. Si bé Castro ha estat capaç d'aglutinar i referenciar la Revolució Cubana, aquesta no es deu a la seua persona, sinó que és un procés històric que es va iniciar el 1868 amb la revolta anticolonial de Céspedes, continua el 1895 amb la Guerra iniciada per Martí, es desenvolupa al llarg de la primera part del segle XX en les diferents lluites contra les dictadures de Machado i Batista i contra l'intervencionsime ianqui, i es concreta finalment amb el procés que s'inicia el 1953 amb l'assalt a la Caserna Moncada i que continua amb la lluita guerrillera a Sierra Maestra.
3. Si alguna cosa ha de canviar en Cuba, aquesta és una decisió que han de prendre exclusivament les cubanes i els cubans, sense ingerències ni condicionants per part de països que, precisament, es destaquen pel seu intervencionisme. És la democràcia de Pakistan, Afganistan o Iraq la que volen EEUU i la Unió Europea per a Cuba? És el capitalisme d'Haití, Honduras o Guatemala el que volen EEUU i la Unió Europea per a Cuba? Estem convençudes de que sí, perquè per a les potències imperialistes la dignitat i sobirania d'un poble han de passar pel seu sedàs d'opressió i domini.
4. Entenem prioritari que el que ha de canviar és la política de l'imperialisme contra Cuba. Exigim la fi del bloqueig econòmic, comercial i financer contra l'illa; la derogació de les feixistes lleis Helms-Burton i Torricelli; la llibertat de Fernando, Gerardo, René, Antonio i Ramon, cinc cubans empresonats a EEUU per lluitar contra el terrorrisme; i la devolució del territori cubà que hui ocupa la base naval de Guantánamo, que EEUU utilitza de presó clandestina per a la tortura sistemàtica.
5. Les habituals veus que, des de l'opulència i la hipocresia d'Occident, reclamen a Cuba una política "aperturista" i "democratitzadora", ho fan des del cinisme i la prepotència neocolonial. Cuba ja té una política "aperturista": milers de desposseïdes de 100 països d'Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania tenen assistència sanitària gràcies a les missions cubanes; milers d'analfabets d'Amèrica Llatina han pogut deixat de ser-ho gràcies al mètode cubà (i gratuït) "Yo sí puedo". Centenars de milers de llatinoamericans han recuperat la vista mitjançant el programa "Operacion Milagro". A les aules de les Universitats cubanes assisteixen, becats, una gran quantitat d'estudiants llatinoamericans, africans i asiàtics, i fins i tot un contingent provinent dels EEUU. Cuba, així mateix, ja té una política "democratitzadora"; no debades, en els darrers mesos s'han renovat amb total normalitat els parlaments provincials i l'Asamblea Nacional del Poder Popular. Unes eleccions en les quals participa el 98% de la població, el poble proposa les candidatures, es desenvolupen sense campanyes mediàtiques ni milionàries, no hi ha falses promeses i el debat veïnal és ric i fecund, com han demostrat les 4 milions de cubanes que han participat des de juliol en assemblees per a debatre sobre la situació del país.
6. Resulta evident que Cuba, a l'igual que en altres moments de la seua història recent, afronta moments claus per a la consolidació i millora el socialisme. Els problemes existents a l'illa han estat analitzats amb profunditat en una gran quantitat d'assemblees populars. La vivenda, el transport, els salaris, el burocratisme, la corrupcció, la desigualtat produïda per la doble circulació monetària, els preus...són algunes de les anomalies que la Revolució ha d'afrontar per tal de continuar aprofundint en el socialisme. D'aquesta forma, i juntament amb la Batalla d'Idees, l'atenció prioritària a l'educació, la sanitat, l'atenció social, la plena ocupació, el respecte al medi ambient, la lluita contra les discriminacions de gènere i sexuals, Cuba continuarà sent el referent ètic de les desposseïdes del món, i el referent polític d'aquelles que lluitem per la pau, la justícia social i la igualtat.
Visca Cuba, Fidel i la Revolució!
Pàtria o Mort!
Vencerem!
